dimarts, 5 de juliol de 2016

Àrees verda i blava de pagament a l'agost i solucions flexibles

En els darrers anys s'ha debatut força sobre el canvi de l'activitat de la ciutat de Barcelona els mesos d'estiu i, més concretament, a l'agost. Existeix la percepció generalitzada que, si bé el ritme de la ciutat baixa durant els mesos no escolars, no és menys cert que hi ha diverses tendències que ajuden a entendre una Barcelona més activa que fa 10-15 o 20 anys.

La dispersió en les vacances en setmanes fora d'agost, la reducció de sortides de la ciutat per motius econòmics, el creixement del turisme i les festes majors d'alguns barris justificarien que els horaris de metro i algunes línies de bus no canviessin excessivament a l'agost. Els hàbits obligarien a un replantejament de mesures en matèria de mobilitat i transport.

D'altra banda, en matèria de mobilitat privada, s'havia consolidat una solució híbrida entre la gratuïtat d'àrees verdes i blaves al mes d'agost amb el pagament en determinades zones, especialment properes al front marítim. Així, vora un 30% de les zones blaves ja eren de pagament els darrers anys durant l'agost. L'objectiu en aquestes zones era evitar saturacions i garantir la rotació en una zona amb alta demanda.

És bo o dolent excloure gratuïtat?

Aquesta setmana hem sabut que l'Ajuntament de Barcelona tocarà la gratuïtat de zones verdes i blaves al mes d'agost. Ho fa oficialment per la promoció de l'ús del transport públic. 

La mesura ha tingut més aviat detractors en l'opinió pública. Es tractava d'un mes en el qual es podia conduir de manera còmoda, la contaminació baixa lleugerament i es disposa de més temps lliure per poder fer activitats a la ciutat.

Un cop anunciada, la mesura  té uns impactes previstos i d'altres que potser no es tenen presents:
  • Abans de la mesura no era tant evident saber si es podia aparcar o no de manera gratuïta. Com a mínim, t'havies d'informar abans de sortir de casa. Per exemple, els espais al voltant de Ciutadella eren de pagament a l'agost a l'àrea blava i a l'àrea verda hi havia espais exclusius per a veïns, mentre d'altres també eren de pagament. Al front marítim, si no recordo malament, també calia pagar els festius en àrea blava.
  • Hi ha vora 90.000 vehicles registrats per a poder aparcar a l'àrea verda, però només la meitat de llocs d'aparcament són exclusivament per a residents. La mesura beneficia els residents que estiguin a Barcelona, perquè en la pràctica alguns residents trobaran la mateixa oferta i, en canvi, no hauran de competir amb altres vehicles. En canvi, perjudica tota aquella persona que aprofita l'agost per anar a la feina en cotxe per evitar la calor de les andanes de metro i autobusos, o bé aquelles persones que aprofiten la baixada en el trànsit per apropar-s'hi al centre de la ciutat, el front marítim i l'entorn de Montjuïc i Collserola.
  • Des de la perspectiva d'ús de transport públic, algunes línies poden veure's seriosament compromeses si no milloren la seva freqüència. Per tant, si des de l'Ajuntament es promou una mesura amb la qual esperes millor la recaptació, seria lògic reforçar el transport públic al qual vols induir-hi usos.
En canvi, el principal problema de les àrees verda i blava, especialment la blava, és que existeix una comprensió més aviat divergent sobre la utilitat de la mateixa. Mentre l'àrea verda es va concebre com un aparcament (privilegi?) al carrer per a persones que no poden o no tenen accés a aparcament privat, l'àrea blava té el seu sentit en termes de rotació. Però la principal percepció és que serveix per a recaptar. Situacions com ara "el carrer és buit de cotxes i he de pagar gairebé tres euros l'hora, és un atracament"  en són ben habituals per a criticar els preus i la utilitat de les àrees blaves.

En aquest sentit, la flexibilitat de preus ha estat una mesura aplicada a diverses ciutats en els darrers anys. Amb major o menor ús de les tecnologies, la tendència és a buscar solucions que prioritzin la rotació per sobre de la recaptació. És a dir, a una mateixa zona podria ser que hi hagués un preu reduït al matí i elevat a la tarda en ser residencial. La situació oposada es trobaria a una zona d'oficines i pocs residents, com podria ser l'entorn de Diagonal-Via Augusta-Còrsega. Allà, tindria sentit tenir uns preus elevats al matí i uns preus reduïts a la tarda, quan l'activitat d'oficines baixa.

El mes d'agost ofereix un bon banc d'experimentació amb el concepte "preu flexible", tot incorporant-hi mesures d'encariment en determinats llocs amb alta demanda, on es busca molta rotació, o bé assumir-hi baixa rotació a elevat preu (platja), així com mesures de preus vall en altres barris.

Caldria tenir present, en tot cas, l'aplicabilitat d'aquesta experiència amb l'actual sistema tarifari, així com la renovació tecnològica necessària. Però, si bé una revolució en l'àrea verda i blava no sembla ser a l'agència política a Barcelona, caldria un replantejament d'alguns criteris que garantissin 
fer una gestió que persegueixi maximitzar els objectius de rotació per sobre de la recaptació (per recaptar ja es disposa d'aparcaments B:SM) i no excusar-se en l'impuls del transport públic, sobretot quan la mesura es presenta aïlladament.