dijous, 11 de juny de 2015

Registre Barcelona en Comú: algunes consideracions

Brevíssim post per comentar una qüestió que gairebé ha passat de puntetes en els darrers dies, però que personalment crec important per comprendre el futur dels mecanismes de participació de l'Ajuntament. Es tracta concretament del registre de Barcelona en Comú.

Sembla lícit, i fins a cert punt necessari, que un cop constituïda com a plataforma ciutadana, Barcelona en Comú tingui quelcom similar a un registre de militància i simpatitzants. També té tot el sentit del món que s'organitzi en funció d'afinitats temàtiques i geogràfiques que respongui als grans temes de l'Ajuntament de Barcelona.

 Però hi veig alguns problemes, en part pel moment, en bona mesura per possibles implicacions internes. I tampoc hem de perdre-hi de vista el context de teòrica renovació de mecanismes i dinàmiques de participació del nou Ajuntament. A continuació, una breu aportació:

1. El registre de BCN en comú crida a que 170.000 votants, i gent que vol participar, participi per "prendre decisions i participar i construir Barcelona En Comú de la manera més àmplia, transversal i col·lectiva possible". Per tant, no és un registre clàssic de militància, tot i que sembla que s'adreça a persones afines.

2. En paral·lel, el web informe de l'existència de grups de barri, als quals també et pots incriure-hi . Si vols incidir en les decisions dels barris, t'has d'apuntar per separat? Són dos registres o en realitat es pensa en un que acabarà tenint ramificacions temàtiques?

3. El moment en que es posa en marxa pot contribuir a confondre finalitat, forma i legitimitats de les decisions a força gent. En un moment en que es sap que hi haurà nova alcaldessa, el registre per ajudar a prendre decisions col·lectives pot interpretar-se com la creació dels mecanismes de participació que realment importaran en els propers anys. Allà on sortiran les línies mestre de l'acció política es prendran allà. És a dir, s'obre la incògnita de com quedaran els nous espais de BeC en un marc de participació institucionalitzada i descentralitzada (consells de participació, barris, etc).

4. El punt anterior no és una qüestió menor. Si es percep que BeC, govern i ciutadania conflueixen en aquests espais on prèviament t'hi has registrat, on queden els espais de participació institucionalitzats de l'Ajuntament? Es modificaran? Qui podrà contribuir-hi al seu debat des de fora? Què passa amb totes les persones que volen participar però no volen donar cap dada de caràcter personal?

5. Posem l'exemple dels Consells de Barri. En quina mesura els temes importants a decidir arriben al Consell de Barri un cop parlats i consensuats des dels mecanismes de participació de BeC? Quin incentiu tenen veïns per participar i no compartir aspectes de la gestió si els grans temes ja arriben amb un consens construït? Quina serà la dinàmica de cooperació/conflicte en aquest nou context?

6. En definitiva, en el marc d'una candidatura de BeC que proclama la recuperació del carrer i de la veu popular, s'inicia un doble procés de creació i adaptació d'estructures i de representativitat. Pot ser que els grans temes a tractar als espais de participació estiguin molt ben delimitats, amb la qual cosa BeC, govern municipal i ciutadania quedarien força diferenciats. Però pot succeir que es generin alguns efectes no desitjats (o potser alguns sí), que comprometi la construcció d'acords entre registrats a BeC i ciutadania que decideixen participar de manera individual o en representació d'altres actors.

Els propers mesos prometen ser un excel·lent banc de proves per acabar de verificar com evoluciona tot plegat. En tot cas, cal advertir que en els darrers anys els espais de participació de la ciutadania no es mouen precisament en un funcionament ideal per la pròpia lògica de funcionament i assistència.