dissabte, 23 de maig de 2015

Especial Eleccions 2015 (4). 5 motius per votar Ada Colau i 5 motius per no fer-ho

Aquest tercer post resumeix alguns dels punts per votar o no votar Barcelona en Comú i Ada Colau a les eleccions del proper 24 de maig. En posts anteriors vaig fer una mena de balanç de mandat de l'actual alcalde, Xavier Trias, Jaume Collboni i Alberto Fernández Díaz.

Com en anteriors posts, els 10 punts es fan intentant prendre distància. És a dir, plantejo cinc punts per defensar un hipotètic vot favorable, i cinc punts per fer el contrari, fet que no implica que la voti.

5 motius per votar Ada Colau i 5 motius per no fer-ho


5 votius per votar Ada Colau

1. El sempre positiu debat sobre model de ciutat

Barcelona ha esdevingut una ciutat i alhora una marca internacional de primer ordre. Tothom és conscient del que implica en termes d'oportunitats. Però en els darrers 15 anys, la ciutat ha expulsat població jove per l'encariment de l'habitatge i des de l'esquerra es percep una certa priorització d'interessos privats per sobre de les condicions de vida d'una part de la població.

2. Sensació de barris amb inversió, però sense atenció

Els diversos estudis sobre desigualtats socials han marcat un relat de perdedors de la crisi econòmica a la ciutat, que permet construir una alternativa fortament arrelada als barris als quals es considera que el govern municipal deixa de banda.
Independenment que el fenòmen de les desigualtats sigui de naturalesa metropolitana més que no pas local, la sensació és que l'Ajuntament de Barcelona tot sovint ha volgut vertebrar alguns barris perifèrics a cop d'inversió i equipaments, deixant de banda necessitats bàsiques com ara una política social en matèria d'habitatge, o bé serveis socials de proximitat. 

La proposta d'un pla de xoc en els quals es toquen elements sensibles a aquests barris, per sobre d'inversions en espai públic i equipaments, són un exemple d'entendre bé què és el que es demana des de la ciutat. Una altra qüestió serà conèixer què passaria si Colau guanyés o com podria incidir en aspectes claus com ara el trebal o la redistribució.

3. L'energia, l'aigua i el transport a una ciutat cara

Barcelona en Comú (BeC) ha fet una campanya intentant arribar a qüestions de detall més enllà dels temes on Colau ha estat present en el darrer any. El vot PAH i el treball amb les associacions de veïns ha quedat de manifest durant tots els mesos previs. En canvi, en campanya, s'ha volgut afegir la qüestió de la pobresa energètica, la remunicipalització de l'aigua i la baixada radical de preus de transport públic com a temes diferenciats. I poden fer forat perquè ens afecten l'economia diària, encara més amb perfils de població amb condicions de vida humils.

4. Unió de sensibilitats- la confluència

Adau Colau capitalitza alhora un vot obrer amb un moviment veïnal. Incorpora pensadors universitaris provinents de l'anàlisi dels moviments socials i els drets socials, però alhora candidats de la pedrera d'ICV i d'Esquerra Unida i ex-votants socialistes. Per aquest motiu i per la pèrdua de força del PSC, Colau és candidata al sorpasso.

5. Una campanya oberta, urbana i mediàtica

Celebrar actes en places públiques, evitant al màxim poliesportius i espais tancats, ens recorda l'arrel urbana i la vinculació amb els moviments socials (15M). Actes massius, com ara convidar al GRan Wyoming o Pablo Iglesias, tenen un valor mediàtic inqüestionable. L'equip de Colau s'ha mogut molt millor en aquest nivell que en el diàleg dur dels debats, que tenen de tota manera una adiència baixa en el cas de les municipals.

5 votius per No votar Ada Colau

1. Model de ciutat construit amb les esquerres 

Si donem un cop d'ull al Pla de Xoc de BeC i seguim els discursos d'Ada Colau, es repeteix la culpabilitat a CiU de l'actual situació. Però tot i que BeC és una plataforma que uneix moltes sensibilitats, també la configura persones de ICV, que tenen responsabilitats de govern a l'AMB i que han ajudat a construir el model de ciutat des de fa molts anys.

2. Turisme, turisme i turisme

L'atac al turisme de Barcelona es barreja tot sovint amb una estigmatització del fenòmen del turisme i de les implicacions per una ciutat important com Barcelona. Certament, la concentració del turisme a determinades zones és elevada i no totes les condicions de feina són òptimes. Però el turisme té realitats molt diverses: no és el mateix un restaurant de menjar ràpid que un restaurant de luxe. No és el mateix el turisme de sol i platja que el de congressos, amb llocs de treball interessants i ben remunerats en l'àmbit de la traducció i la preparació dels events. 

Millorar aspectes concrets dels turisme, com ara desestacionalització, potenciació de turisme familiar o gestió social de la taxa turística serien mesures que molts potencials votants compraries. En cas de guanyar, les expectatives poden ser molt elevades en aquesta qüestió.

3. La ciutat-marca

Una ciutat connectada al món, amb marca més potent que la del seu país és difícil de controlar. Les grans empreses volen venir a fer esdeveniments. La Formula 1 hi ve sovint, no només en ocasió del Gran Premi. El Barça atreu centenars de VIPS i milers de persones setmanalment. 
El Mobile World Congress ha posat Barcelona al centre d'un negoci de futur, que pot donar molta feina a mig termini. Es pot replantejar quina és la compatibilitat de la marca exterior i de la marca interior, que és el que BCN vol ser i què és el qeu s'espera de BCN, però és inqüestionable que avui dia totes les ciutats del nostre entorn desitjarien ser BCN. I que nosaltres volem també algunes de les seves coses. L'equilibri és possible o bé s'està contraposant en excés?

4. Risc d'ingovernabilitat

Les enquestes ens diuen que en cas de victòria, Colau difícilment podria governar amb un pacte estable. ERC difícilment entraria al govern i per al PSC seria un cop dur assumir un govern liderat per uns altre. Sense marge per pactar pressupostos i PAM, l'Ajuntament hauria de fer una política de micro-polítiques, de detalls i de molta comunicació. Les expectatives de canvi són elevades.

5. El discurs metropolità i de país

A BeC li falta relat metropolità i de país. En les propostes, hi ha poques referències al que passa a l'entorn. Liderar una AMB, acceptar que al teu voltant tens municipis que estan en contra de perdre algunes de les iniciatives que tens a l'ajuntament, són part d'una governança complexa. 
BCN, com a capital de Catalunya, mai s'ha governat com una illa. En els casos més extrems, ha servit de contrapoder a la Generalitat a través de l'AMB i la Diputació de Barcelona, però era un contrapoder poderós. Una minoria, en un govern metropolità amb el PSC i un país que s'orienta al sobiranisme, ofereix un terreny de joc ple d'obstacles institucionals.