divendres, 22 de maig de 2015

Especial Eleccions 2015 (3). 5 motius per votar Alberto Fdez. Díaz i 5 motius per no fer-ho

Aquest tercer post resumeix alguns dels punts per votar o no votar el PPC i Alberto Fdez Díaz a les eleccions del proper 24 de maig. En posts anteriors vaig fer una mena de balanç de mandat de l'actual alcalde, Xavier Trias, i de Jaume Collboni. Seguiran en els propers dies Barcelona en Comú i ERC.

5 motius per votar Alberto Fernández i 5 motius per no fer-ho


Alberto Fernández Díaz és un gat vell de la política. Coneix l'Ajuntament de Barcelona des de l'oposició com ningú. L'any 1991 va entrar al Parlament. Estava al voltant dels 30 anys i el PP començava a treure's de sobre alguns dels seus fantasmes per començar a ser alternativa real al felipisme.
Fernández Díaz va arribar a l'Ajuntament en la Barcelona pre-olímpica, li va tocar ser-hi quan Maragall era imbatible. Posteriorment va tenir un període amb responsabilitats a nivell català. Però on millor es sent el candidat Fernández és a la política municipal, on exerceix aquest paper de qui s'ofereix per ajudar, però sap perfectament que els que governen no el volen com a soci estable. Recentment vam tenir ocasió de sopar amb ell un grup de persones interessades per la política. Volíem conéixer la visió de diversos candidats, entre d'altres el PP. Persones de diverses sensibilitats ideològiques. Aquest ve a ser el resum de les meves percepcions del que planteja i del que s'intueix que l'amoïna. 5 coses que poden ajudar a valorar en positiu el candidat i 5 coses que no ajuden.

5 motius per votar PPC 

1. Es tracta d'un candidat que coneix bé la ciutat

Podem discutir si té un biaix en alguns temes, però es tracta d'un candidat que pensa en termes de ciutat des de fa força temps. Creu en la transformació de les ciutats. Té elements en comú amb alcaldes de tradició conservadora de les grans ciutats del món, però alhora emfasitza en un model mediterrani de comerç i mobilitat. En el cara a cara costa trobar un aspecte o un projecte en el qual no recordi quins partits va votar a favor o en contra.
Això li ha servit per fer una campanya alleugerit de preocupacions en relació a autenticitat, perquè el seu votant tradicional el coneix i fins a cert punt el respecta. No necessita demostrar que té altres prioritats. I tampoc defuig de cap tema de debat, encara que alguns el puguin restar vots en competència a posicions moderades com les de l'alcalde Trias.

2. Ha estat decisiu per donar estabilitat 

Fernández Díaz ha tingut la capacitat d'acordar inversions importants per la ciutat en un moment en que la marca PP restava. Trias i l'equip municipal van aconseguir fer-ho, podent-les executar poc temps abans de finalitzar el mandat. I els efectes d'algunes d'aquestes inversions sembla que les podrà capitalitzar més aviat l'alcalde que el grup que les va permetre passar per Ple. 

3. Planteja un model de serveis públics híbrid

El model d'atenció a la gent gran del PP té components clàssics del discurs popular, per exemple amb la col·laboració amb el sector privat per concertar places d'escoles bressol. Però en canvi, declara que les condicions de bona part de les residències per la gent gran privades tenen molt baixa qualitat, apostant així perquè les persones visquin a casa seva amb màxima autonomia o bé es centralitzin els serveis, un model que és prou emprat en altres països amb governs no necessàriament conservadors. També ho fa amb serveis consolidats en tot l'espectre ideològic, com ara l'aposta per la teleassistència  

4. Fermesa en els seus plantejaments

Pot caure malament, o proposar qüestions que no ens agradin, però Fernández Díaz difícilment matisa o modifica opinions. Probablement els exemples més clars hagin estat Can Vies i les qüestions de seguretat. En el cas Can Vies va ser capaç de marcar un perfil propi. I es va encarregar de diferenciar-se del posicionament de l'alcalde Trias, a qui acusa de no prendre decisions quan inicialment tots dos estaven d'acord en les solucions a emprendre.

5. Planteja reforma i agilitat de l'administració

Fernández Díaz planteja reformes a l'administració, en alguns serveis que considera que s'han fet magnificat, però és especialment dur amb la rigidesa dels tràmits per la creació d'activitat econòmica. 

5 motius per no votar PPC 

1. La qüestió catalana i l'idioma

Quan li preguntes al candidat Fernández pel paper institucional de Barcelona, habitualment el respon en termes metropolitans, i en el millor dels casos com una capital mediterrània. El plantejament d'una ciutat que juga gairebé en solitari a les grans lligues metropolitanes, especialment en aspectes com ara la mobilitat o la gestió aeroportuària, contrasta amb les crítiques a qui planteja el sobiranisme com una oportunitat per al país. 

El candidat Fernández Díaz també ha estat actiu en denunciar els reglaments d'ús lingüístic a l'Ajuntament de Barcelona. La realitat d'ús és encara lluny de la plena normalitat, en bona mesura perquè una part important de la plantilla va accedir a places abans que el català en fos condició. Per tant, denunciar un reglament en alguns articles sobre comunicació interna, quan de fet l'aplicació és flexible i no perjudica el castellà, sembla més aviat objecte de propaganda.

2. Contrastos en comerç, turisme i economia col·laborativa 

Fernández Díaz proposa liberalitzar horaris comercials, va pactar amb CiU l'ampliació d'horaris a estius i festes concretes. També va pactar ampliacions de centres comercials, com ara la Maquinista. 
Per contra, s'ha mostrat proper a models clàssics d'hotels, sent contrari a iniciatives com els hotels càpsula, però també a negocis d'economia col·laborativa com ara Uber, així com l'expansió de "furgonetes de menjar", que considera que poden fer perillar la seguretat alimentària.

3. Discurs sobre seguretat

La seguretat  a Barcelona no és òptima i segurament millorable. Però el concepte es troba atrapat en un mar de consideracions sobre què es pot considerar problema de seguretat i què no. Els petits furts i faltes han d'afectar igual que assassinats i greus actes delictius?. Recentment es publicava que una quarta part de la població de la ciutat han estat víctimes d'un delinqüent, una xifra que pot alimentar discursos com el fet pel PP a alguns municipis, especialment a Badalona. 
La facilitat per culpabilitzar immigració i determinada població dels problemes de seguretat, així com les propostes d'incrementar guàrdia urbana, semblen respostes fàcils davant una problemàtica que els experts en criminologia consideren difícil d'erradicar en una ciutat complexa com Barcelona, amb problemes d'exclusió social. 

4. Un model de mobilitat per a que poc canviï

Fernández Díaz va en moto gairebé arreu. Té una scooter i una Harley, argumenta que ell veu la ciutat des de la moto, així que clarament no està a favor del cotxe com a vehicle preferent per anar per ciutat. Però alhora és altament crític amb el Bicing (encara més amb el Bicing elèctric), els hàbits dels ciclistes i la manca de fermesa en la transformació de la xarxa de bus.
Insisteix des de fa 4 anys amb la idea que les motos puguin circular pel carril Bus, una proposta que diversos experts en mobilitat, així com el RACC, van desaconsellar a Barcelona tot i que sembla que ha funcionat en algunes zones de Londres després d'un període d'experiències pilot on també es va decidir no expandir del tot.


5. Retrets permanents en una campanya feta en negatiu

Ha estat una campanya complicada per Fernández Díaz. En altres eleccions competia amb CiU i sempre s'acabava demostrant vot ocult. Aquest cop, les enquestes donaven mal pronòstic degut a l'ascens de C's que, sense un programa potent per Barcelona, el superava a les previsions.
Competir contra l'alcalde i contra una marca fresca és complicat. I Fernández Díaz ha optat per prioritzar el cos a cos amb tot el que representen els darrers anys dels governs municipals de PSC i ICV més que no pas per plantejar propostes específiques. Tot i així, la seva presència ha ajudat a donar ritme a alguns debats, ha estat políticament poc correcte i, fins a cert punt, ofensiu. Buscava ser vist com el més contrari al que pot representar Barcelona en Comú a un hipotètic govern. Clarament busca marcar perfil propi i ajudar a que el seu votant natural pensi que PP i CiU poden tornar a fer un bon equip.