dijous, 7 de maig de 2015

Especial Eleccions 2015 (1). 5 motius per votar Xavier Trias i 5 motius per no fer-ho

Aquest post enceta una sèrie amb motiu de l'inici de la campanya electoral del proper 24 de maig. Tractaré de definir 5 aspectes o motius que considero bons i 5 coses que considero insuficients o negatives per votar a cada candidatura amb possibilitats. Potser alguna no es mereix ni fer post, dependrà una mica de les propostes específiques.
Ho faré per ordre de representació actual al Ple de l'Ajuntament. Prego que disculpeu que posi els 5 punts que consideri inqüestionables, i no tots els punts que podrien meréixer ser-hi amb un ampli debat.  No incloc tampoc la qüestió sobiranista per a cap candidat, seria massa òbvia en alguns casos.
Es tracta d'un exercici complex. Perquè no em situo en el cap d'un opinador que vol trinxar un candidat i beneficiar d'altres. Em situo en el cap d'un analista que mira de defensar les propostes i programes, i que als cinc punts següents es situa a l'altre costat de la taula i mira de treure-li mèrit, originalitat, o congruència a l'obra de govern o plantejaments. Tampoc faig valoracions en el marc de la imatge pública, l'expressió i les garanties de cada candidatura. Són motius de pes per votar o no votar algú, però no forma part d'aquest conjunt de posts.

5 motius per votar Xavier Trias i 5 motius per no fer-ho


Han estat 4 anys complicats per Xavier Trias i el seu equip de govern. L'aritmètica municipal, la situació social i econòmica a alguns dels barris de la ciutat i la complexitat d'una ciutat internacional i dinàmica fa inviable que el govern de la Barcelona sigui comparable al de cap altre municipi del país. 
Alhora, l'alcalde Trias ha rebut una herència objectivamentt positiva, una ciutat dinàmica i en plena transformació en molts àmbits que permet redefinir el model Barcelona. Se n'ha ensortit? En alguns aspectes més que en d'altres.
Lògicament, aquest primer post està plantejat en termes de valoració de l'acció de govern, més que no pas de propostes específiques de campanya. Aquesta perspectiva és buscada per detractors i per la mateixa campanya. Insistir en el 2011-2015 més que en el futur. Per aquest motiu serà el més llarg de la sèrie perquè mereixia un sèrie de posts per sí sol sobre valoració del mandat.

5 motius per votar CiU

1. Una ciutat competitiva a nivell internacional

Barcelona segueix sent una de les ciutats més prestigioses del sud d'Europa per a fer negocis, la tercera més més fotografiada del món i una ciutat de gran projecció pel seu important port, aeroport i capacitat de reinvenció. Esdeveniments com ara el Mobile World Congress i esdeveniments esportius d'abast internacional les situen en primera línia mediàtica, però l'atractiu i l'interès va molt més enllà.
L'equip municipal de Xavier Trias va rebre una herència de més trenta anys de bona feina col·lectiva, no exclusiva d'equips de govern anteriors, però sí en bona mesura per la capacitat de projectar un model de ciutat atractiva per viure-hi i treballar-hi.

I aquests quatre anys, durs per a tothom, han mantingut la ciutat al mapa de ciutats amb bones perspectives en moltes dimensions, s'han projectat algunes bones idees, d'altres com ara els Jocs Olímpics d'Hivern, menys comprensibles per a sectors de poblacions. En definitiva, ha estat un alcalde que no ha perjudicat la imatge de la ciutat i que es caracteritza per ser una persona oberta en el tracte institucional.

2. Les finances de l'Ajuntament han aguantat la crisi

L'Ajuntament de Barcelona té una situació financera força bona. Disposa d'un pressupost superior als 2.300 milions d'euros anuals i el deute s'ha controlat al voltant del 40% (uns 970 milions d'euros). Després d'uns anys de disminució dels ingressos corrents, actualment aquests es situen en xifres similar al 2007 i 2008. Per tant, malgrat no ser capaç de votar amb PP o PSC tots els pressupostos anuals, l'Ajuntament ha estat capaç de generar suficients ingressos com per sufragar una part de les seves inversions sense generar més deute.

Si fem una ullada als pressupostos segons l'àmbit de despesa, trobem un capítol de personal que no supera un 20% i una despesa en serveis socials i serveis generals força representatiu, en bona mesura com a necessitat de donar resposta a les necessitats de les llars. Segurament insuficients, però en cap cas responsabilitat única dels ajuntaments.

3. Millores en elements visibles: espai públic i seguretat

Una de les primeres mesures de mandat amb major efectivitat fou la presència de Guàrdia Urbana i Mossos al Metro, amb resultat immediat, no tant pels resultats directes com per la percepció de seguretat que genera entre els usuaris.

Ara bé, l'aposta d'aquest equip de govern per avançar en qüestions visibles ha tingut com a elements estrella cinc grans espais i carrers de la ciutat. La reforma de la Diagonal, el Passeig de Gràcia, un tram del Passeig de St Joan, Glòries i el Paral·lel han donat resposta a problemàtiques que segurament no són de primer ordre per a la majoria de ciutadania i satisfan comerciants i restauradors. Però en alguns casos, especialment a Diagonal i Glòries (incloent-hi l'apertura dels Encants), han ajudat a millorar l'escenari previ, especialment en relació a la mobilitat, malgrat la detecció d'alguns problemes. Els que seguiu aquest blog sabeu que opino que s'ha perdut una oportunitat per anar més enllà a la Diagonal i el Paral·lel. Però cal reconèixer que al carrer, majoritàriament es senten veus a favor i, per tant, he decidit incorporar-ho a aquest punt.

4. Fa viables pactes de ciutat amb actors ben diversos

En Trias no és un nouvingut a la política. Darrera una façana de persona amb sensació de no dominar gaire s'amaga un política amb fama d'escoltar i d'adaptar-s'hi al seu entorn. Et trobes gent ben diversa que comenta anècdotes del seu pas per la Generalitat, per Madrid, i ara per l'Ajuntament. I se'l poden buscar punts febles. Però entre les principals virtuts, sense dubte la seva voluntat de pactar projectes.
L'aritmètica de poder li oferia poques alternatives, un cop el PSC va decidir abstenir-se del Programa d'Acció Municipal (PAM) i obrir el meló del buit del lideratge del grup municipal. Buscar la geometria variable, amb el PP, era complicat un cop trencats els pactes a la Diputació de Barcelona i al Parlament. ERC tot just tenia dos regidors.

Trias tot just ha pogut pactar pressupost del 2015 amb el PSC tot aprofitant la renovació de líder i ha aconseguit el suport de projectes estrella amb el PP de Fernández Díaz. Però en paral·lel, ha superat un nivell relativament baix de conflicte veïnal (mediàticament les excepcions a Barceloneta, Can Vies i en el context del drama dels desnonaments) i ha mantingut sintonia amb actors econòmics de la ciutat.

Paradoxalment, l'escenari de pactes variables que ha teixit en els darrers anys és el seu principal valor en l'escenari post-electoral. Si les enquestes no fallen molt, el més votat és qui serà investit alcalde per aritmètica. En cas que sigui Trias, no es pot descartar una renovació de la geometria variable, amb PSC+ERC pactant-hi algunes qüestions i l'opció del PP per qüestions de consens.

5. Inici de l'aposta per la tecnologia i les dades obertes

Barcelona es situa entre les ciutats que es considera que aposten més pel concepte "Smart". Tampoc entraré gaire en aquest concepte aquí, però convé tenir en compte que obliga a una estratègia, a inversions i a la participació de ciutadania i empreses. Pot canviar l'orientació i la filosofia del projecte, però és bo que s'hagi apostat per entrar-hi de bon començament.

En aquest període l'Ajuntament de Barcelona també ha obert un portal de dades obertes i  un de transparència (obligació legal per ajuntaments a partir del proper desembre). Es compleix amb la voluntat d'obrir les portes de les administracions. Ho fa oferint particulars i empreses força informació. Facilita, per tant, l'accés a la mateixa i la capacitat de dissenyar i oferir apps per a qualsevol iniciativa privada.

5 motius per no votar CiU

1. Un model de ciutat excessivament neutre

Trias es va presentar el 2007 i 2011 amb un equilibri entre socialdemòcrata i defensa de valors d'ordre i seguretat. Això el portava a defensar enèrgicament el model de ciutat construït durant força temps i incorporar la crítica a la manca d'idees de la fase final dels tripartits municipals, especialment des del 2003.

Aquest equilibri es va veure com a positiu. PP, PSC i ERC podien tenir molts temes en comú com per garantir la governabilitat. En canvi, Trias ha tingut problemes per acabar de tenir un soci únic, no sempre per culpa seva, tot sigui dit.

"L'alcalde de les persones" era el gran slogan del mandat, però serà recordat per les seves transformació urbanístiques i canvis de model de prestació de serveis socials que per la innovació en la prestació de serveis socials. Les inversions estrella pactades amb el PP són interessants des de molts punts de vista, però mantenen recels entre reconeguts urbanistes.

El debat sobre la Marina del Port Vell i el futur d'aquella zona del front marítim també s'ha criticat (poc mediàticament) pels seus riscos i encaix en un model que semblava més propi d'altres zones de la ciutat com ara el Fòrum, tot i que pot acabar de fer mal per les sospites de blanqueig de diners.

En matèria de mobilitat, s'ha avançat amb l'esperançador projecte de nova xarxa ortogonal, i s'han fet millores incrementals en protecció de la bicicleta. També s'ha limitat l'ús del cotxe de manera puntual amb esdeveniments com ara el "comerç al carrer" i s'ha ampliat l'àrea verda i blava fins i tot alguns diumenges en algunes zones. Però en canvi, s'han comés algunes incongruències de model com ara oferir la gratuïtat de l'àrea verda per a residents sense multes de trànsit, obviant la tendència internacional i el consell de grans experts a emprar l'aparcament com a mecanisme de rotació de vehicles i no com a premi o privilegi per l'ocupació de l'espai públic. 

2. Percepció de pitjor condicions de vida

La crisi ha colpejat a tot arreu. A Barcelona, s'ha superat la xifra de 100.000 aturats i alguns barris han patit problemes d'exclusió social, accés a serveis i desigualtats, que també s'estan agravant en barris dels municipio metropolitans. No es pot dir que l'Ajuntament no hagi fet res. Ha pal·liat el xoc amb més ajuts i mesures per a oal·liar els problemes d'accés a serveis, però la percepció general és que a Barcelona hi ha massa persones que hi viuen cada cop pitjor.

3. Falta de decisió en aspectes puntuals

En el darrer any Trias ha comès dos dels grans errors que han estat criticats per PP i per l'esquerra respectivament.

El capítol Can Vies, de fet, fou un dels temes mediàtics de la legislatura. Dels pocs moments que Barcelona ha estat centre dels debats radiofònics. Hi havia més qüestions en joc de les anecdòtes d'un espai que es demanda com autogestionat. I la resposta de l'alcalde fou entre polèmica i tova per alguns; contradictòria i poc dialogant per d'altres. La qüestió és que la situació no era tant nova i va acabar per complicar-se.

El segon problema ha estat la polèmica del turisme a Barceloneta i, en general, de les llicències d'apartaments turístics a Barcelona. L'evolució posava de manifest un problema, de creació d'oferta i de descontrol dels que es trobaven a webs sense disposar de llicència. Es va limitar l'aprovació de noves llicències, emprenyant el gremi d'apartaments legals i, després de l'episodi de protestes veïnals a la Barcelona, es va decidir intensificar una mesura que estava prevista força temps abans.

4. L'ajuda a finançament de la Generalitat

Les finances de la Generalitat són un drama. I la capital de Barcelona, on hi viuen 1,8 milions d'habitants i gran quantitat de persones hi treballen, necessiten inversions. Les aportacions a la Generalitat foren generoses, però de bon començament van generar-se debats sobre la motivació real de l'aportació que no s'arribaven a clarificar.

Es va crear una comissió no permanent l'any 2013, amb reunions el 2014 i un monogràfic de ple el 2015. I van emergir de seguida diversos debats i crítiques paral·leles: la finalitat dels ajuts (si havien de servir únicament per inversions a Barcelona o no); el calendari de retorn del deute i la necessitat de l'aportació. Si els diners són per pal·liar problemes de la ciutat, per què no es poden destinar de manera directa a aquesta finalitat? La sensació que l'Ajuntament estava fent de creditor amb condicions molt toves va començar a fer-se forta en tota l'oposició, que finalment va obligar al monogràfic del 2015.

5. Inauguracions anunciades en precampanya

El darrer capítol, denunciat a través de xarxes socials i a la Junta Electoral, ha estat la inauguració (considerada encoberta) d'equipaments, serveis i finalització d'obres en període considerat fora de termini.
La norma és com és, segurament força insensible amb les característiques d'una ciutat com Barcelona que no pensar en calendaris de 3 anys i deixar de governar els mesos posteriors i anteriors a eleccions. Però, essent com és, l'ús d'imatges de l'alcalde Trias visitant obres pocs dies abans de l'inauguració (sense acte oficial) ha estat molt polèmica i contrasta amb notícies del mateix ajuntament en el qual no hi ha cap fotografia de l'alcalde i cap referència a ell.  La diferència d'intencionalitat entre la imatge pública de l'alcalde i el tractament real d'alguns casos des de la mateixa institució és força il·lustratiu. 

Nota. Totes les imatges són contingut obert a través de Creative Commons