dimecres, 21 de gener de 2015

Els laterals de Diagonal

Aviat finalitzaran les obres de la nova Diagonal i malgrat ja es poden detectar alguns efectes positius i d'altres negatius, comencen a emergir algunes propostes com ara obrir els caps de setmana els carrils laterals, conjuntament amb les noves voreres, per fer activitats cíviques i culturals.

El fenomen "Carrers oberts" (Open Streets)



La idea d'obrir l'espai públic a altres usos més enllà del vehicle privat no és nou, ni tant sols és innovador. De fet, a diverses ciutats del món fa ben bé una dècada que se'n parla de la idea, si bé els objectius de cada projecte són ben diferents. La Vanguardia en destaca Nova York, però el seu cas és força diferent a Barcelona, per característiques del seu midtown (poc residencial) i pels efectes que pot tenir en el seu entorn més immediat.

D'altres casos, com ara aquest de Ciutat del Cap, és força radical en la seva aplicació del concepte i ocupa el 100% de superfície transitable, aparentment en una zona de densitat de població mitjana. Aquesta podria ser un cas típic.

Una de les motivacions més fortes que planteja aquesta iniciativa es troba en carrers que es té previst modificar, en el qual els Open Streets ajuda a visualitzar com seran aquells usos esperats en un futur. Es percep com una eina que trenca resistències al canvi, posant de manifest que la ciutat no s'ensorra si aquella avinguda tanca el pas als cotxes durant unes hores. De fet, al cas de Manhattan, la transformació d'algunes zones que han passat per Open Streetssón espectaculars, com també ho estan sent els resultats en termes de percepció de qualitat de l'espai públic, eficiència de trànsit i espai públic per a vianant i bicicleta.

video

Però també existeixen iniciatives que tendeixen a monopolitzar-se amb un objectiu sectorial i parcial, com són els events centrats en promoure l'ús de la bicicleta. 

En definitiva, els projectes Open Streets més consolidats tenen en comú tres característiques:

  • No són necessàriament regulars. 
  • Són col·laboratius, en el sentit que l'Ajuntament té una incidència relativament baixa en la configuració del què i qui pot dinamitzar l'espai públic. 
  • Impliquen un tancament extensiu de l'espai públic. No importa tant la llargada del carrer com el canvi radical dels seus usos.
Antecedents a Barcelona

A Barcelona, més enllà de solucions puntuals i experiències exitoses institucionalitzades, però poc freqüents, com ara el comerç al carrer, o festes de revitalització d'espai públic per generar sinergies (Eat Street a Glòries el passat desembre), no havia existit un projecte que apostés clarament per la filosofia Open Streets.

Parlarem probablement del cas de la Diagonal a mesura que es coneguin les seves característiques. A simple vista, amb els detalls donats a conèixer, el projecte es troba a meitat camí entre els projectes existents actualment de comerç al carrer i el cas de Nova York.

Falten molts detalls que poden acabar de fer girar qualsevol judici. No sabem encara qui s'encarregarà de "regular" o gestionar els usos d'aquests laterals, serà l'Ajuntament? Una empresa? Un grup d'entitats cíviques?. Es permetrà que s'instal·lin roulottes de menjar o els propietaris de terrasses pressionaran, és a dir, què s'hi podrà fer i què és incompatible? En el cas de la cultura, caldrà pagar llicència o simplement es busca moure artistes urbans a un nou espai?

El que sembla més clar és que el projecte parteix de la premissa de generar moviment de persones al tram renovat de la Diagonal, un espai que mai ha estat gaire agradable per al barceloní per la tipologia de comerç, l'excés de trànsit i la mala qualitat de voreres i passejos centrals. La idea de reorientar turisme i desconcentrar l'entorn de Plaça Catalunya i el Gòtic és estimulant, com també podria ser-ho expandir la idea a eixos centrals d'altres districtes. Evidentment, existeix el risc que simplement es tracti d'una operació de màrqueting encobert, en el qual l'Ajuntament vol posar de manifest que la reforma ha permès disposar d'unes voreres molt millors que les anteriors.

A la vegada, a diferència del "comerç al carrer" i dels principals exemples arreu del món, no aposta per tancar el trànsit de tot el tram de la Diagonal, sinó que planteja tancar únicament tots dos laterals de circulació (excepte el carril bici). És a dir, totes les activitats, s'hauran de fer tot mantenint els 6 carrils de circulació centrals. Qualsevol comparació amb les tumbones de Glòries, com fa la Vanguàrdia, sembla una quimera. Qui voldrà estirar-se a llegir a un carrer sense zona verda i amb la meitat de l'espai ocupat per vehicles? Ho faríeu a qualsevol altre carrer amb una proporció de vorera i vehicle privat semblant? La vessant lúdica i cultural sembla, doncs, la més viable en relació al relax i l'activitat física (qui té llocs millors per córrer o anar en bicicleta no canviarà).

També caldrà analitzar si s'orientarà decididament a potenciar comerç i restauració existent, o bé es buscarà un equilibri amb altres usos. Es consolidi una o altra opció, els altres eixos comercials, o carrers de característiques similars com ara la Gran Via, apretaran per difondre l'experiència o ampliar la regularitat de les existents el màxim de ràpid possible.