dilluns, 26 de maig de 2014

Reflexions sobre les Europees (1). Participació

Jornada amb alguna sorpresa més de la prevista, però en general tendències ja detectades per enquestes i sondejos de les darreres setmanes.

Les europees són unes eleccions especials. No només per la baixa participació, que les fan ser les eleccions de segon ordre que tot manual de comportament polític, sinó perquè aquesta realitat implica que el votant tipus es mogui per motivacions de vot ben variades entre el càstig/premi als governs. El resultat és que el vot tendeixi a ser més repartit i existeixi marge per a partits d'extrema dreta, esquerra reformista, populismes i partits amb poques opcions en eleccions estatals o regionals.

A Catalunya i Espanya, aquestes eleccions es jugaven en un marc de joc incert propici per a la caiguda de partits grans (CiU, PSC, PP), l'eclosió de tercers partits en creixement (ERC, IU, UPyD, C's) i el sorgiment d'alternatives amb visibilitat mediàtica o alta implantació territorial (Podemos, Compromís, VOX).

Tenint en compte aquestes premisses inicials, vet aquí algunes reflexions personals sense haver pogut revisar tots els resultats amb el màxim detall. Avui les primeres pinzellades.

Participació

1. El 2009 partíem d'una situació en el qual el bipartidisme PSOE-PP encara no estava en risc de trencar-se. Les eleccions es van jugar en un context fonamentalment estatal i les forces ara anomenades sobiranistes no tenien encara suficient caldo de cultiu per a poder-les disputar. Resultat, el PSC va arrassar a Catalunya, com ja havia fet el 2008 en la famosa campanya del "Si tu no hi vas ells tornen".

2. A l'hora de comparar eleccions i dades de participació, fer-ho amb el 2009 obliga a tenir en compte això. Les eleccions del 2009 foren especialment poc participatives a Catalunya, un 37%, però no trencava la tendència del període 1994-2004 d'eleccions europees en les quals Catalunya estava entre 8 i 4 punts per sota de la mitjana espanyola. El 2009 es va tocar fons i el 2014, en aquest sentit, trenca tendència. Però Catalunya NO és la Comunitat amb major participació, és la cinquena. Sota el meu humil punt de vista, la comparació amb la mitjana espanyola pot satisfer alguns, però en un marc de consolidació del projecte sobiranista, no és el marc d'entuasiasme generalitzalitzat que ahir alguns opinadors difonien a les xarxes socials.

La Rioja i el País Valencià freguen el 50%; Castella i Lleó i Madrid superen el 48%.

3. Ara bé, és tant excepcional? Una cosa és que estigui per sobre de la mitjana, i l'altre que Catalunya passi a ser euroentusiasta (entés com a mobilitzada pel projecte europeu). Com he dit anteriorment, si una cosa semblava jugar-se en aquesta elecció era que es podia trencar la lògica de competició PP-PSC. Això a Catalunya podia tenir un doble efecte incentivador de la participació:

a) Votants en clau estatal que percebien amb entusiasme el vot a alternatives: VOX; C's, UPyD vs PP; IU, Podemos, UPyD i C's vs PSOE. Mobilització també d'una part de l'abstencionisme del 2009.

b) Votants en clau "procés sobiranista" que el 2009 no van votar i ara, per un lògic efecte efervescent, sí ho han fet. En aquesta comparació, el bloc ERC i CiU clarament han mobilitzat votant sobiranista que el 2009 es quedava a casa o bé votava altres formacions.

4. Si busquem referents directes d'aquest efecte mobilitzador, convé tenir en compte que el vot a CiU+ERC superen en poc més d'un punt els resultats de les eleccions catalanes 2012 (45% vs 44%), un resultat que personalment no considero que pugui concloure gran cosa positiva si tenim en compte que el 2012 SI va obtenir un 1,3% i previsiblement els vots a aquesta formació haurien acabat a CiU o ERC en aquesta elecció. També cal veure què ha passat amb els vots de la CUP (3,4%).  Compte, no és un gràfic sobre vot a decidir, és un gràfic sobre mobilització de partits sobiranistes.


5. Podemos+C's+UPyD= 11%; Iniciativa (IU)=10,3%. Una altra part de l'efecte mobilitzador es podia trobar en votants que han anat a votar en lògica estatal a opcions polítiques alternatives als dos grans. Catalunya no n'és l'única Comunitat Autònoma on s'incrementa la participació i, per tant, convé també fer aquesta lectura.

Com he dit anteriorment, seria un error considerar que el procés sobiranista explica tota la variació de participació, com també seria un error considerar que tota la pèrdua de vots del PSC i PP a Catalunya tenen a veure amb aquest factor, com erròniament feia Pere Navarro en calent a la nit electoral.

Lògicament aquestes són conclusions en fred, però a la vegada sense tenir encara prou informació, anàlisisi individual i encara menys territorialitzada com per poder treure conclusions definitives. I en tot cas, amb una abstenció del 52%, sempre caldrà veure d'on prové aquesta abstenció i en quina mesura hi ha abstenció provinent de participació del 2009 i de nous votants.

Demà, segons part amb reflexions sobre cadascun dels principals partits.