dilluns, 31 de març de 2014

Primàries en obert (que no obertes) del PSC a Barcelona

Sobre les motivacions d'unes primàries obertes

Vaig conéixer la intenció de fer unes primàries del PSC a Barcelona fa més d'un any. Estava acabant la meva tesi doctoral i vaig tenir ocasió de parlar amb alguns dirigents de la Federació del PSC de Barcelona, fins i tot amb algun destacat membre de la direcció un cop acabat el projecte i abandonada definitivament tota activitat de recerca acadèmica. Val a dir que no tinc cap vinculació de militància amb el PSC i, per tant, he tingut accés a tot aquest procés a través de persones que m'escolto i que han participat activament.

Fa més d'un any, ja vaig explicar públicament i privada els meus dubtes amb unes Primàries Obertes. Primer, perquè en un partit afeblit externament i amb problemes interns, podia donar lloc a l'aparició de joc d'oportunistes amb voluntat de destruir més aviat de construir. En segon lloc, perquè res impedia que un grup organitzat de simpatitzants d'altres partits o forces polítiques s'aprofitessin i votessin pel teòricament rival més feble. I en tercer lloc, perquè si es tractava de fer una cosa oberta per quedar relegada a una segona línia mediàtica, el resultat podria acabar sent del tot decebedor en termes de participació.

Val a dir que el primer risc no s'ha donat. La sensació que totes cinc candidatures tenien alguna cosa a oferir al projecte Barcelona ha estat evident. Personalment tinc la sensació que hi havia dos projectes d'ampli arrelament amb la ciutat (Martí i Andrés), un projecte força ben intencionat però amb dificultat per trobar el seu lloc (com al final s'han vist als resultats, el de Rocío Martínez-Sempere) i dos projectes construïts sobre la marxa a través d'excel·lents col·laboradors.

El segon risc no s'ha donat, malgrat existir un intent de mobilització de votants sobiranistes PROGRESSISTES en favor de Jordi Martí. Quant el tercer dubte, efectivament la participacio ha estat molt baixa tot i que la meva percepció és que mediàticament l'exposició ha estat superior a l'elevada.

Reflexions en relació als dies previs

En aquesta secció seré força sintètic en relació amb el funcionament del procés d'obertes.

S'ha insistit força en el fet que eren unes primàries obertes. Jo no he percebut que fossin obertes del tot. Com a potencial votant, per situacions que veus i escoltes als mitjans i per sensacions que et transmet gent que està dins. No dic que fossin tancades o restringides, perquè tampoc és cert. Tothom ha tingut possibilitat de conèixer els candidats i les seves propostes. Més aviat diria que han estat unes primàries en obert, perquè tothom ha tingut accés però no tothom ha estat benvingut a votar i no ha donat la sensació de buscar activament el compromís del progressisme de Barcelona, sinó únicament del progressisme socialista (no és el mateix en termes geogràfics, demogràfics i cívic).

1. Durant el procés una coneguda universitat pública de Barcelona va proposar un debat a cinc i es va frenar per la negativa d'un candidat.

2. El mateix va passar amb temàtiques com ara l'urbanisme, a través del fre a un debat promogut per Territori-SCOT.

3. És cert que es va crear un web ad-hoc pel procés, però el fet que no se'n digués ni una paraula al Web Corporatiu del PSC no em sembla un fet del tot normal. Lògicament, hi haurà qui consideri que obrint un web i posicionant-t'hi bé al Google compleixes la papareta.

4. S'han donat missatges confusos en relació a què calia fer per votar. Durant la polèmica de la campanya #indyxmarti ràpidament des de l'organització es va aclarir que caldria signar un paper de compromís amb els valors del partit.

5. Des de sectors interessats es va voler desincentivar la participació al vot de tot aquell que no tingués intenció de votar el PSC el 2015. El problema és que aquest argument es va emprar contra persones informades, donant per fet que en un any el guanyador no tindria temps per fidelitzar. Sembla una mica contradictori fer unes primàries un any abans si no esperes fidelitzar i atreure nous votants. Si les primàries eren obertes, era del tot legítim que qualsevol persona o col·lectiu hi participés per canviar el PSC o perquè el candidat li sembla el més adequat.

6. En els darrers deu dies s'ha polaritzat el debat en dos temes: la tasca municipal de l'actual cap del Grup municipal i la qüestió de la sobirania. En canvi, bona part dels projectes temàtics tenen un grau de discrepància nul o molt baix amb els arguments emprats pel grup municipal als Plens i Comissions. Un pot posar l'accent en les polítiques socials, una altra en regeneració democràtica, un altre en recuperar el Model Barcelona. Crítiques al lideratge, al cap i a la fi.

Reflexions en relació a la votació

Finalment, vaig anar a votar. Hagués votat en qualsevol procés de primàries obertes de tots els partits que considero propers. És a dir, excepte PP i C's. Crec que la millor manera de canviar una estratègia és intervenint-hi. I el candidat que em semblava que tenia un projecte més sòlid era Jordi Martí. Per tant, segurament no sóc objectiu. En tot cas, vull ser just.

1. Vaig anar a l'Agrupació de Gràcia al carrer Torrent d'en Vidalet. L'agrupació ocupa un local comercial amb dues persianes. Una estava baixada, una altra estava mig oberta (lamento no posar document gràfic, no duia mòbil). A la porta, dues persones fumant. Vaig tenir la sensació d'entrar a una partida de cartes semi-clandestina. Cap cartell a la porta, cap dotació de guàrdia urbana o sensació de votació. Potser això passa sempre.

2. Un cop dins, fins a tres persones de l'organització (cap interventor) em van preguntar diverses coses. Un d'ells, discretament es va apropar a la zona de votació per veure si tenia problemes. El cert és que tot estava clar, hi havia un gruix de sobres i cinc noms escrits de manera molt clara. Tinc 33 anys, no 18 i, per tant, ja sé com es vota.

3. Un cop a la cua veig com no s'aclareixen amb un simpatitzant. Li pregunten si és de pagament i aclareix que li sembla que els simpatitzants no paguen. L'indiquen que ha de signar el paper de compromís que signava la resta de persones externes al partit. Aclareix que ja ha donat un aval i li han dit que no cal. Ho pregunten a dues persones més, i finalment ho busquen al PC. Com que la persona surt al llistat de registrats, entenen que no cal. En aquell moment hi conto 11 externs i un simpatitzant votant-hi.

4. Unes hores més tard consulto Twitter i veig les acusacions de conductes irregulars o estranyes. Faig consultes a persones de diverses candidatures. Més enllà de les proves i documents gràfics verificats, estan molestos perquè el col·lectiu paquistanès és l'únic que està arribant en grup a votar.

5. A partir d'aquí, cadascú pot pensar el que cregui. Tenim el testimoni de TVC i el d'interventors de diverses candidatures que assenyalen que no han vist repartiment de vots dins la seu però sí han parlat amb alguns votants que no saben què és el PSC i qui són els candidats.

6. Vull pensar i dubto sincerament que sigui una maniobra pagada o orquestrada des de dins. Ara, sí tinc força clar que hi ha candidatures que han treballat bé el teixit associatiu d'alguns barris. En algun cas hi ha evidències de cartells en altres idiomes i del reconeixement de líders veïnals sobre compromís personal amb una candidatura.

7. A la xarxa s'acusa de "racisme" qui dubta de les pràctiques irregulars. Torno a preguntar, se'm torna a dir que s'acusa de vot no informat, de desconeixement amb els ideals del PSC, d'incomplir els compromisos amb el PSC que tots els votants vam signar.

8. Sensació que les regles del joc del "vot legítim" vs. "vot no legítim" són diferents en funció de a qui beneficien. Sensació que el compromís amb els valors del partit són paper mullat quan des de l'organització es troba normal el que ha passat sense investigar-ho.

Resultat de la votació

1. Sensació que Nicaràgua guanya, però la Federació de Barcelona es segueix desagnant.

2. Més de 2.000 militants i simpatitzants menys han votat en aquestes primàries a 5 que en les primàries a 2 del 2011 (Hereu-Tura). 3.000 votants més aquest cop malgrat que estava cridada a votar tota la població adulta empadronada.

 3. Percepció que el sistema de primàries obertes surt afeblit i que, potser, només es pot optar a unes primàries en obert perquè els partits sempre intentaran desincentivar la participació massiva.

4. Tinc la sensació, que no certesa, que a poc que ERC presenti candidatura potent serà de llarg la segona força política a l'Ajuntament. Té ara mateix camí obert per obrir un espai del catalanisme progressista de Barcelona. Té temps i persones que segurament poden plantejar aquesta alternativa, algunes potser originàries d'aquestes primàries.