dilluns, 17 de febrer de 2014

Privatitzar aparcaments, bona solució?

Fa més de 10 anys l'Ajuntament va crear la societat 100% participada, B:SM, que gestiona diversos serveis de mobilitat com ara l'àrea verda, la grua, el servei de Bicing, dues estacions d'autobusos i diversos aparcaments soterrats de la seva titularitat.  Una altra part de la societat gestiona equipaments i esdeveniments de lleure i la cultura a la ciutat (força sorprenent).

Ja fa diversos mesos que es parla de la creació de societats mixtes en diversos dels aparcaments soterrats de B:SM, precisament uns aparcaments que han donat rendiments econòmics.  Doncs bé, finalment l'acord amb el PP ja és realitat i tirarà endavant.

Val a dir que no sóc contrari a la creació de partenariats, o a la privatització de serveis públics. Ans al contrari, hi crec com a solució en la gestió i perquè en una situació de competència de mercat, és fins a cert punt desitjable que el sector públic no faci la competència als privats.

En aquest cas, però, tinc fortes reticències a la mesura. Anem a pams:

Arguments econòmics

1. Si es tracta de desprendre's d'alguns aparcaments deficitaris que el sector privat creu que pot millorar i fer competitius, hauria començat per una venda puntual (s'entén que a la baixa), d'aparcaments. 

2. Històricament alguns d'aquests aparcaments es van construir en zones de la ciutat en les quals SABA (Abertis), que ara probablement es quedi part de B:SM, no volia apostar. 

3. L'Ajuntament no es troba en una situació delicada econòmicament parlant. No hi ha urgència financera.

4. Al centre de Barcelona no hi ha gaire més marge de creació de nous aparcaments per diversos motius tècnics. Per tant, el nou escenari no serveix per potenciar oferta i demanda. De fet, el sector seguirà sent més aviat propi d'un oligopoli.

5. S'ha plantejat la possibilitat d'externalitzar una part del servei d'àrea verda que fos aplicable al centre de la ciutat 24 hores al dia en caps de setmana?

Arguments de mobilitat

1. El principal argument en termes de mobilitat és que la gestió tarifària (parking pricing) és un dels escassos elements amb els quals un ajuntament pot jugar en la gestió de la mobilitat de centres urbans.

De fet, els ajuntaments tenen diversos instruments concrets:

- Pot optar per eliminar l'accés rodat del perímetre considerat centre de ciutat, tret de residents i vehicles autoritzats. Ho poden fer per hores concretes o caps de setmana.
- Es pot fer que les àrees verdes i blaves siguin únicament accessibles per a residents en moments concrets, com ara caps de setmana.
- Pot optar per imposar un peatge urbà (en l'actual context m'he mostrat contrari en més d'una ocasió). Però és una opció que no es pot descartar a mig termini.
- Es pot limitar l'oferta d'aparcament en superfície ampliant els carrils de circulació, ampliant voreres o transformant aparcaments en parklets, una solució que em semblaria molt raonable a algunes zones de la ciutat.
- Es pot incrementar el preu de l'aparcament en funció de la contaminació, de la demanda o d'altres qüestions en aparcaments soterrats, per exemple en tota la zona entre Diagonal i el Port Vell i entre la Ciutadella i el Paral·lel

2. Qualsevol de les cinc solucions, o la combinació d'algunes d'elles, poden tenir un efecte en la mobilitat, en la demanda de transport públic i en la demanda d'aparcaments.

3. De fet, és previsible que tard o d'hora es decideixi expulsar o limitar l'accés del vehicle privat a una zona considerada "Centre". I ho hauria de poder fer assumint que hi pot perdre calers en termes de recaptació d'àrea verda i blava. En el moment que es desprèn dels aparcaments soterrats, té sobre la taula un potent actor contrari a que el trànsit rodat disminueixi i creixi el transport públic de connexió entre el perímetre del front marítim-Via Laietana-Urquinaona-Ronda Universitat/St Pau-Paral·lel i la resta de la ciutat.

Per tant, el que sí provoca aquesta mesura és la hipoteca d'algunes d'aquestes alternatives o que, de fet, passin a ser en bona mesura inviables. Si et vens patrimoni per molts milions d'euros, realment pots plantejar la possibilitat real d'aportar mesures coercitives d'accés rodat al centre? 
Imaginem que d'aquí 5 anys un candidat a l'alcaldia guanya les eleccions amb una proposta rigorosa de tancament d'accés rodat al centre de la ciutat els divendres-diumenge a excepció dels residents. Lògicament, la sensació d'estafa de les empreses que han comprat els pàrquings seria enorme i farien bé de denunciar l'Ajuntament.