dimecres, 19 de juny de 2013

Informació a les parades d'autobús

Una de les coses que més m'agraden de la mobilitat a Londres són els mapes de situació de les parades d'autobús. A banda dels mapes sobre els itineraris de cada ruta, les parades incorporen informació que t'ajuda a conèixer on ets i quina parada de la zona et porta a les principals destinacions de la ciutat, tot en una pàgina (si es vol un llistat de destinacions més exhaustives per aquella zona concreta, visitar aquest enllaç). En més d'una ocasió en les meves visites a Londres he pogut trobar un autobús que m'anés bé.



En el nostre cas, TMB opta per una via diferent d'informació al ciutadà. En la part frontal de les marquesines trobem mapes d'itineraris dels autobusos que s'aturen en aquella parada. Aquells mapes són clars i útils. Ara bé, si volem una visió general de la ciutat, hem d'anar a la part de darrera de la marquesina. La complexitat d'aquests mapes és doble: d'una banda, obliga a orientar-te i saber on ets. Per la majoria de nosaltres, no és difícil saber-ho, però turistes, gent que ve de pas o gent gran no sempre es té tant clar.

El segon problema és que en algunes zones amb gran densitat d'autobusos el mapa obliga a una distinció de colors i rutes que no sempre és senzilla per a tothom. Tot sovint trobo persones amb dificultats per treure la màxima utilitat d'un mapa que conté tota la informació necessària, però no sempre traslladada a la diversitat d'usuaris finals.

Propostes com aquestes i d'altres molt més ambicioses tenen cabuda a la nova plataforma "La Casa Pública". Els creadors d'aquesta idea es defineixen com "una eina de crowdsourcing per a les administracions públiques. És una plataforma online feta a mida per a totes aquelles persones compromeses amb el servei públic i en la introducció de canvis en els seus processos i resultats". 

Els creadors es comprometen a enviar les propostes que reben suficients suports als responsables de l'administració corresponent. Es troba en una fase inicial i ja s'han donat d'alta persones de perfil molt divers, però és interessant que existeix un instrument amb aplicabilitat interna i externa a les organitzacions i que s'orienti a tractar en positiu i no en negatiu les coses amb marge de millora, obligant-nos a plantejar alternatives contrastables.