dijous, 23 de maig de 2013

Colom i la samarreta del Barça

L'Ajuntament de Barcelona accepta l'oferta de Nike/Barça i durant 20 dies portarà la samarreta del Barça. Diversos arguments, favorables i contraris a la iniciativa, han emergit en les darreres hores.

M'ha costat trobar pericos a favor de la idea, m'ha costat trobar convergents contraris a la mateixa, poca gent d'esquerre m'ha reconegut una possibilitat de justificar l'actuació.



El primer que vull deixar clar és que la meva posició no és contrària a que l'espai públic i la propietat municipal tingui fórmules de patrocini, mecenatge i publicitat. En aquest mateix bloc m'he mostrat favorable al patrocini total o parcial del Bicing, al mecenatge en l'àmbit de la cultura i a d'altres iniciatives que garanteixin la prestació de serveis municipals en benefici d'una comunitat.

Dit això, vet aquí les meves respostes davant els arguments favorables a posar la samarreta a Colom:

1) Si podem posar publicitat a un espai públic, per què no un monument-esculptura?

La diferència fonamental és que un monument no neix, no es justifica i no es manté com un servei. Es tracta d'un acte de reconeixement d'una ciutat a una persona o un event històric.
 El diec defineix monument com "Obra edificada per perpetuar el record d’una persona o d’una cosa memorables".
Per tant, tota ornamentació que no faci referència al personatge, especialment si es segueixen criteris d'excepcionalitat i oportunitat, em semblen sobrers i inoportuns. La diferència entre posar una publicitat a un edifici de serveis i fer-ho a un monument és aquesta. Si el record no importa, o el personatge no agrada, el millor que es pot fer és retirar la figura.

2) S'obtindran recursos que aniran bé a la ciutat

 En aquest cas, és inqüestionable que tots els recursos són benvinguts, si bé hem de tenir en compte que 100.000 euros poden semblar molts o pocs en funció de què es comparen. En un Ajuntament com el de Barcelona, 100.000 euros és poc menys d'un 0,1% del projecte de renovació de la Diagonal, i molts zeros davant de l'1 en comparació amb els recursos que déu la Generalitat a la ciutat de Barcelona i sense els quals l'Ajuntament opera amb normalitat. Per Nike, 100.000 euros és ben poc, el cost de 1.000 samarretes del Barça, una inversió mínima per un impacte mediàtic tant rellevant.

Però abans no se'm tracti de demagog, deixaré clar que el meu qüestionament a aquest argument és l'excepcionalitat i l'oportunitat. Si el criteri és econòmic, el dia següent d'acabar el patrocini del Barça s'hauria de permetre que qualsevol altre marca pugui fer el mateix. Estem disposats a que monuments com ara el de Macià, o una estàtua recent com la de Churchill, pugui tenir patrocinis de cases d'apostes, portals X o cervesa?
Quin és el criteri per dir a un que sí a tota la resta no?
En cas que es decidís fer publicitat no lucrativa, l'argument seguiria sent el mateix. El monument esdevindria aparador en mans d'algunes ONG o empreses fent campanyes humanitàries, desvirtuant per sí soles el motiu de l'existència de monuments.

S'ha comentat també que no és el primer cop que es cobreix un perímetre de monuments amb publicitat. Tampoc ho considero comparable, una cosa és envoltar una tanca ja existent amb publicitat i una altra disfressar, per primer cop a la història, una estàtua.

3) La norma permet fer excepcions.

L'ordenança vigent de paisatge urbà, del 2006, regula els usos de diversos espais de domini públic i impideix qualsevol excepció (articles 19 en endavant, amb especial rellevància al 19e).

És cert que l'articulat, en el seu punt 98, preveu un conjunt de condicions a l'excepcionalitat:

a)Ser limitat en el temps; b) Trobar-se en algun dels supòsits d’interès públic que es determinen en el paràgraf 1 de l'article següent;c)Obligació de reparació de l'impacte paisatgístic, en funció de la intensitat de l’ús i del rendiment d’aquest per al beneficiari. La reparació del impacte paisatgístic inclourà, en tot cas, el cost de la llicència de publicitat que es farà constar separadament en l’autorització o en el conveni de col·laboració.d) Formalització, en el seu cas, d’un
conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i el beneficiari en el qual es quantifiqui l’obligació de reparació.

Aparentment, en falta de veure el conveni que limita aquesta activitat, la publicitat de Colom compleix tots excepte el punt b, els supòsits d'interès públic. Descrits en l'article 99, aquests supòsits es limiten a rehabilitació, foment de campanyes del paisatge urbà o finançament d'obres.

Es pot arribar a justificar que la publicitat es fa a canvi que una part dels diners recaptats serveixin per rehabilitar o mantenir Colom, si bé també hem de tenir en compte que el monument segueix operatiu i no té danys estructurals importants. L'alcalde diu que s'aprofitarà per fer-hi una neteja ja prevista. M'atreveria a dir que cada any, amb la contaminació i brutícia que deixen les aus de la zona del port, seria possible plantejar aquesta necessitat. La meva percepció és que l'excepcionalitat no es compleix en aquest cas, si bé qualsevol conveni podria aprofitar per filar prim i encabir algunes d'aquestes circumstàncies.

4) El Barça representa la ciutat.

Aquest argument, el futbolístic, em sembla el més ridícul. És innegable la rellevància del Barça, però amb un pressupost de 400 milions d'euros i un mercat planetari, sembla poc necessari que requereixi d'una excepció municipal, existint fórmules diverses de publicitat a l'espai públic.

En conclusió:

La meva sensació és que un monument té una utilitat clara, i aquesta no és la de mostrar publicitat. Si la qüestió és aprofitar l'espai públic per llogar-ho a privats, hi hauria moltes alternatives, entre les quals les recents iniciatives artístiques com la Cow Parade, o fórmules imaginatives de "lloguer de l'espai públic".

Si molesta el monument, o aquest no té prou simbolisme, potser s'han de plantejar retirar-ho. En cas que es tracti d'una iniciativa que es vol generalitzar caldran canvis en la normativa seguint canals democràtics. Ara bé, llavors potser ens haurem d'acostumar a veure personatges i herois nacionals vestits amb indumentàries poc decoroses, un Rafel de Casanovas vestit de Batman per promocionar una pel·lícula o un monument a Francesc Macià amb els colors de l'Espanyol.