dijous, 25 d’abril de 2013

Diagonal, ara sí

PP fa tornar la qüestió a l'agenda

Un acord entre PP i CiU a l'Ajuntament de Barcelona desbloquejarà la reforma del tram central de la Diagonal. La renovació de la Diagonal fou una de les estrelles d'aquest bloc en l'anterior legislatura, fins al punt que fins i tot l'Ajuntament de Barcelona em va convidar a participar en una mena de reunió de blocaires que tractaven la qüestió en el context d'Idea Diagonal, l'estructura generada per a aquell fallit projecte de l'equip encapçalat per Jordi Hereu i Carles Martí.

Aquell procés participatiu i informatiu va fracassar, però la diagnosi en termes de redisseny era el correcte. La sensació general es que s'havia de fer alguna cosa, sense urgència, per fer de la Diagonal una avinguda més atractiva de cara als veïns, vianants, més còmoda per a ciclistes i millor connectada per al transport públic. La qüestió de la mobilitat i la possible connexió de línies de tram feia aconsellable ajornar el tema fins que realment esdevingués prioritari i es trobés una solució de gran consens.

El fracàs de la consulta, no tant en termes de participació com del sentit crític de la participació, va comportar la sortida de Carles Martí com Primer Tinent d'Alcalde i l'ajornament dels projectes presentats. La posterior crisi i el teòric abandonament d'inversions en espai públic en detriment de polítiques i actuacions de caire social, havien deixat paral·litzat aquest projecte.

Una reforma que forma part d'un paquet de mesures en hàbitat urbà

L'acostament de postures entre PP i CiU és una realitat des de fa uns mesos. En un paquet d'acords vinculats al que internament es coneix com Hàbitat Urbà, el detonant que ha facilitat l'entesa ha estat el suport al comerç i als negocis privats. Els tres primers projectes que surten endavant són l'aprovació d'un Pla d'usos a Ciutat Vella, la transformació de la Marina del Port Vell (que tractaré properament) i aquest projecte de la Diagonal. I un quart projecte, el de Glòries, avança.

Mentre el disseny i intencionalitat dels dos primers és discutible, el disseny i plantejament del cas de la Diagonal va en la línia del treballat anys enrere i troba la simpatia de ciclistes, vianants i, especialment, comerciants.

Una altra qüestió és si aquest capítol de prioritats municipals pactades amb el PP, de suport a un determinat perfil d'activitat econòmica i amb unes prioritats d'inversió a mig i llarg termini, han de ser prioritàries en temps de crisi.

Trias canvia prioritats en mesos

La reflexió sobre la prioritat d'aquest projecte em porta de nou al motiu d'alleugerir la reforma a menys de 2 anys de l'inici de la campanya de les municipals. De facto, la calendarització prevista provocaria que la finalització del projecte culmini en època pre-electoral.
Res a dir, si es treballés sobre la base d'un acord de legislatura, en base a un PAM pactat entre PP i CiU. Però no és el cas, ja que el Pla de Mandat, el full de ruta fins 2015, fou pactat entre CiU, PSC i UpB.  I aquest PAM deixava clares unes prioritats que ara han semblat canviat. Legítims canvis, però un cert símptoma de manca de lideratge i feblesa. Una oposició irresponsable? Potser sí, però res que no fos previsible quan Jordi Martí va avisar quin era el seu model de ciutat, condicionant suports financers a polítiques socials.

Projecte de la Diagonal sí. Però no crec que arregli el problema comercial

Tornant a la qüestió de la Diagonal, hi ha un element que sí em sembla discutible, i és la teòrica greu crisi comercial i de restauració a la Diagonal. La decreixent importància de la Diagonal com a eix comercial és una realitat, no és l'únic cas a la ciutat. Però hi ha massa factors intervenint-hi en aquesta progressiva situació. La crisi n'és un, però no podem oblidar la proximitat de l'Illa i el Corte Inglés, la competència de Passeig de Gràcia i Rambla Catalunya, i la potència de Gran de Gràcia per a comerç de barri.  Al cap i a la fi, un eix comercial funciona si conflueix oferta i demanda en el qual la tipologia del comerç, els hàbits de compra i el poder adquisitiu tenen molta importància. I l'oferta a la zona es distribueix en botigues i oferta de restauració variada i diversificada, totes elles en un perfil de comerç i restauració coincident amb la Diagonal. 

Generar demanda a través de la renovació de l'espai públic és una alternativa, però no podem oblidar que la Diagonal ha esdevingut progressivament una avinguda d'oficines, amb pocs residents i sense atractius turístics ni capacitat hotelera suficient com per garantir-ne grans afluències. Sembla difícil que tot pugui canviar amb una Diagonal més amable i millor dissenyada.