dimarts, 22 de gener de 2013

Llibreries a les biblioteques?

Què ha canviat al sector del llibre?

En els darrers anys, les biblioteques públiques han evolucionat enormement, incorporant varietats d'usos als tradicionals de consulta i lectura pública. La visió d'un equipament dedicat al llibre ha perdut força, malgrat que continua sent el principal ús i el principal motiu pel qual els usuaris hi van. Les noves tecnologies han estat decisives per concebre els nous equipaments, com podem veure al següent TED Talk:



En paral·lel també han canviat els hàbits de lectura i, per tant, la compra de llibres. Alguns dels factors que poden estar afectant són l'arribada del llibre electrònic, l'accés a catàlegs i llibres a bon preu per internet, el llibre regalat en diaris i premsa.

En tercer lloc, s'ha detectat en els darrers anys un tancament de llibreries mitjanes i petites. El fet que es tracti d'algunes llibreries clàssiques ha reobert el debat sobre el sector.

El sector canvia, és una evidència. Potser no canvia al gust de tothom. Algunes distribuïdores tanquen, algunes llibreries també. Però d'altres en surten potenciades, ja sigui pel gran volum de vendes o per l'aposta a segments d'especialitat, com ara el cas de la Central.

El sector editorial també ha canviat. Es segueix publicant moltíssim a l'Estat, més de 80.000 exemplars l'any. I també existeixen opcions d'autopromoció i autoedició de continguts a través de xarxes socials, blogs o twitter, que poden derivar en noves opcions de negoci.

La diagnosi. El problema no és la ubicació

La darrera setmana vam conèixer la intenció de l'Ajuntament de Barcelona d'experimentar amb la possibilitat d'obrir petites llibreries dins les biblioteques. El debat és relativament recent, de fet no sorprèn en absolut ja que en els darrers mesos ja vam trobar exemples a la premsa nordamericana, tant al NY Times com al BostonGlobe.

La intenció d'iniciar aquesta experiència fou ja valorada amb ocasió de la inauguració de la Biblioteca Jaume Fuster de la Plaça Lesseps, amb la fórmula de Cafeteria- Llibreria. Però finalment, fou desestimada per la persona que va guanyar la concessió de la Cafeteria.

Hi ha diversos motius que em fan pensar que no és una solució per a una problemàtica més complexa i, si es vol, per a una no problemàtica. Perquè el problema dels llibreters no és d'ubicació. Les llibreries, fins fa quatre dies, han estat ben situades a les zones més comercials de les nostres ciutats. Barcelona no n'és l'excepció.

Cada barri o districte de Barcelona té una llibreria de referència prou gran com per disposar dels llibres més demandats i, per tant, amb major rendibilitat per al llibreter. El que menys necessiten aquestes llibreries de barri és una llibreria dins la biblioteca. I menys a través d'una concessió que possiblement serà més atractiva i econòmicament viable per a una cadena que per a un botiguer de barri, que prou fa mantenint-se.

El segon motiu del meu escepticisme rau en l'hàbit de compra. El fet és que molts de nosaltres comprem e-books o llibres especialitzats per Internet . Molta altra gent no en compra mai, bàsicament perquè no té l'hàbit de lectura o bé perquè els pocs que llegeix els obté comprant un diari o bé en préstec de biblioteca. Per tant, les noves llibreries difícilment aconseguiran fer que els compradors de llibres especialitzats canviïn, mentre que per guanyar nous compradors primer cal incentivar l'hàbit lector a l'escola o a la biblioteca.

El tercer motiu és la comparació amb els Estats Units. I en aquest cas, un cop més, existeix una diferència urbanística, comercial i d'hàbits entre la ciutat americana prototipus i la ciutat mediterrània. En una ciutat típicament americana l'especialització territorial és important: usos comercials, Downtowns i nuclis financers i equipaments públics no es barregen necessàriament en la trama de la ciutat.  Les persones estan acostumades a moure's en funció de l'ús i activitat.

En el cas de les biblioteques tampoc són necessàriament un equipament de barri. Algunes grans ciutats aposten per una gran "Public Library" ben situada, a l'abast de transport i dels serveis, però no en prioritzen la construcció d'altres de més petites a tocar de casa. El desplaçament es fa necessari i l'usuari que no té la sort de viure-hi o treballar-hi a prop ha de sacrificar temps. En aquest context, especialment en zones rurals amb major dispersió poblacional, apropar biblioteca i llibreria pot ser un element interessant. Aquí, en canvi, insisteixo en la idea que el problema No és la ubicació.

dilluns, 7 de gener de 2013

Punt i final per al Park Güell?

Les darreres setmanes de l'any ens han portat alguns avenços en relació amb el debat sobre el futur del Park Güell. L'actual situació ens mostra un parc al límit de saturació, tant en la zona monumental com en la zona habitual de trànsit i lleure dels barcelonins. Actualment visiten el parc més de 14.000 persones com a mitjana al dia, una xifra que obliga a un reforç en la seguretat de la zona i una degradació progressiva de l'espai que ha obligat a desenvolupar un Pla Integral d'actuacions del Park Güell, algunes de les quals són visibles als visitants actuals.

La possibilitat de fer pagar una entrada no és nova. En altres moments ja se'n va parlar de manera més o menys pública, però sempre ha acabat per prendre's una solució no arriscada. L'any 2009 el debat va començar a entrar en una fase que no ha tingut aturador, tampoc amb el canvi de govern del 2011, malgrat la fredor que es va tenir el 2010 un cop es van revisar algunes modificacions necessàries i també motivat per la  manca de consens amb els veïns del barri de la Salut.

 La meva sensació és que cal felicitar al govern municipal i a qui hagi participat en la solució final acordada, que no és més que l'evolució d'unes alternatives treballades durant els darrers anys. 

La solució planteja dos grans objectius: a) reduir l'afluència al parc; b) garantir l'accés dels barcelonins. Tots dos es garanteixen, i a més es fa manteniment l'accés gratuït dels barcelonins a l'espai monumental, que previsiblement pot implicar algunes cues i molèsties, i sense impedir l'accés lliure a altres zones (no monumentals del parc). Dit d'una altra manera, es recaptaran entre 5 i 10 euros per visita del turista a la zona reservada, mentre que no s'evita que qualsevol pugui accedir a la part menys atractiva per al turista.

La principal afectació es trobaria a l'accés del carrer Larrard (accés 1 i 9) i al de la carretera del Carmel (Accés 8), des d'on s'accedeix en autocar o autobús urbà. En tots dos casos s'hauran d'habilitar zones per poder accedir a l'espai monumental delimitat amb cita prèvia, amb entrada (si la capacitat o permet) o amb l'acreditació de veí de la zona. Els barcelonins que no viuen a la zona tindran accés lliure a la zona monumental si obtenen gratuïtament el carnet Club Park Güell.

Font: http://territori.scot.cat/cat/notices/2011/12/pla_integral_d_rsquo_actuacions_del_park_gUell_barcelona_2949.php
La resta del parc i accessos no tindran afectació per a cap visitant i no hi haurà tanques d'accés o torns. Per tant, els usuaris o els turistes que no vulguin accedir a l'espai monumental no tindran cap problema per seguir fent-ho, si bé no podran accedir a l'espai monumental sense pagament o acreditació..

El resultat final no s'allunya gaire del que es va comentar en aquest bloc aquí (2009), aquí (2010) i aquí (2011), així com al Bloc "Quotidianitats" també el 2009. En casos com aquests, la reflexió i el temps dedicat a buscar la millor solució és del tot justificada si serveix per fer una revisió de la situació que comportin inversions ben justificades i efectives. L'únic dubte és saber si el manteniment  i inversió en al parc serà el necessari, ara que previsiblement obtindrà uns recursos extraordinaris que serien benvinguts per a qualsevol àrea de gestió de l'Ajuntament.