dijous, 30 d’agost de 2012

El rescat segresta el relat del govern

L'anunci d'acceptació d'assistència financera per part del Govern posa de manifest que les urgències de tresoreria no eren, ni molt menys, una excusa. Cap banc et dóna 5.000 milions que es necessiten amb caràcter d'urgència.

Els seus efectes, en canvi, poden anar molt més enllà d'una qüestió de tresoreria i autogovern.

El relat del govern de CiU ha estat clar durant els passats dos anys. El govern no volia tenir un pacte d'estabilitat de govern ni amb ERC ni amb el PSC perquè les exigències d'aquests dos partits no es podien assumir. ERC exigia, amb la nova direcció, un full de ruta clar en cas que el Pacte Fiscal fracasés. PSC exigia programes d'activació econòmica, no tocar serveis socials bàsics i fer mesures també per rendes altes.

Considerant aquest escenari, l'opció del PP era la més senzilla. En primer lloc, perquè la contraprestació era relativament assumible. Sense tocar-hi les línies vermelles i clarificant elements de contacte (ajuts a escoles d'elit, rendes altes), l'escenari era relativament còmode.
El PP era la més senzilla, però no la més desitjable. El 2010 es valorava que el periode 2013-2014 seria millor econòmicament. Amb un nou model de finançament, evidentment s'espera i s'esperava aconseguir, seria el moment de passar a l'acció. I en aquest context, ERC passaria a ser soci de govern.

El relat del govern per aquesta legislatura semblava clar. Una primera meitat de legislatura de retallades, que no reforma, al sector públic. En segon lloc, aprovar allò bàsic i imprescindible, com era pressupostos i promeses electorals com l'impost de successions. I una acció de govern dura amb Espanya però de lleialtat a Madrid, tot esperant l'aribada de Rajoy.

Amb les cartes marcades pel debat sobre pacte fiscal, el balanç de 18 mesos de govern en actiu és força millorable. Alguns dels grans temes sobre la taula venen de l'anterior mandat i s'han perfilat d'una altra manera. La gran reforma administrativa i del món local de la qual ens ha parlat insistentment laVicepresidenta Ortega no s'ha arribat a posar mai sobre la taula de cap espai de negociació. En canvi, el govern espanyol, a cop de decret, ja té el seu projecte. Ara és quan tothom busca una resposta.

En paral·lel, mentre aquest relat era compartit pel govern i per CDC, no hi havia gaires problemes. Els efectes de les eleccions municipals de 2011 van servir per tenir una bona part de la militància i elits territorials del partits entretingudes. La (re)incorporació de diversos membres dels òrgans del partit en posicions d'alts càrrecs en diputacions, consells comarcals i grans municipis on s'entrava directament al govern, va permetre maximitzar la sensació de poder i, alhora, la sensació que CiU i CDC tenien un pla de país.

El cert és que el relat de govern ha quedat esgotat perquè no ha anat de la mà de contingut, ni programa ni diners per implementar-ne cap.

A hores d'ara, diversos Ajuntaments i Diputacions encara no disposen d'un programa de govern per al període 2011-2015. En altres casos, en altres èpoques, això no seria preocupant. En un moment d'escassetat econòmica, un govern té el deure de declarar què vol fer i què vol prioritzar amb els pocs diners que té. La sensació és que, a l'igual que li passa al govern de Catalunya, no hi ha programa o no es volen manifestar.

La sensació de buidor arriba als nivells tècnics de l'administració. Diversos veus, bastant autoritzades i poc dubtoses de biaix polític, han declarat obertament que si bé anteriors governs (a Generalitat, Ajuntaments, Diputacions) tenien tendència a planificar molt i gastar molt, la sensació actual és que es gasta el que es pot però es planifica molt poc de manera tècnica.

El rescat arriba en un moment que el relat del Govern no pot mantenir-se. No es pot plantejar pacte fiscal amb ERC i PSC i alhora rebre mensualment els "homes de Montoro". I no es pot plantejar un Pla B amb ERC a la vegada que el PP exigeix negociar pressupostos. La militància, la direcció del partit, ara sí, comença a mostrar desconfiança sobre el futur. No cal rascar-hi gaire, només llegir entre linies. Fins ara es creia en Mas i en els seus assessors. Ara no tinc clar que es cregui en l'estratègia. No és una qüestió de persones sinó d'idees.

El govern ha tingut un relat. Si es vol, un relat ferm i molt efectiu. Els mitjans de comunicació majoritaris han parlat de Pacte Fiscal encara que ningú sabés què era. I ara, quan hi ha un text clar i pactat, se'n parla menys. Ara curiosament es parla d'independència, un altre gol de CDC al relat.

Fins ara han sabut defensar la compatibilitat dels governs del PP amb una línia editorial independentista en prime time. Això sí, ho han fet rebent subvencions (com abans) a canvi de regalar diaris als trens. Un relat extés i buit de contingut, sense res a anunciar.

És el moment de tornar a les idees, de no acceptar que la política és una partida de dòmino com ens han intentat vendre aquests anys. El relat del govern ha quedat segrestat pel rescat. Si, com sembla, Rajoy anuncia que el Pacte Fiscal no es tocarà en aquesta legislatura, serà moment de convocar eleccions.