dimarts, 10 de juliol de 2012

Trias Any I

Fa un any de l'arribada d'en Xavier Trias a l'Ajuntament de Barcelona i la millor notícia és que no hi ha notícies importants. Sembla que l'opinió pública i els grans grups de comunicació s'han adonat que Barcelona és una ciutat complexa, amb bicicletes, turisme de masses, prostitució, tràfic de drogues i soroll. El que abans eren problemes que feien molt mal a la imatge de Barcelona, ara són coses de ciutat gran.

Evidentment, els baròmetres demostren el que molta gent dins i fora l'Ajuntament deia en veu alta: calia un canvi per generar noves idees i noves visions de la jugada. Aquest fet, acompanyat d'una suficiència financera incomparable en altres grans ciutats de l'Estat i l'acceptació d'un rol secundari de l'alcalde en el joc mediàtic i institucional del país, han deixat un terreny de joc idoni per gestionar sense gaires costos electorals.

No podem dir que aquest Trias Any I suposi un canvi en el model de Barcelona. Malgrat alguns projectes frenats, com la reforma de la Diagonal, la urbanització del barri del Morrot o la modificació a les Glòries, el model urbanístic i de ciutat encara no ha patit grans canvis. La qüestió és si, llevat d'aquests grans projectes, l'arquitecte en cap té alguna proposta en visió de ciutat ja construïda.

En matèria econòmica, no podem dir que les decisions de l'actual equip municipal siguin especialment brillants. Retocar Barcelona Activa és una decisió política i, per tant, de difícil qüestionabilitat. Es vol orientar d'una altra manera, i punt. La qüestió és que arriba abans i no com a conseqüència d'un procés de renovació estratègia i de coordinació en matèria de serveis de treball i creació d'empreses a la Generalitat. En l'actual context de discussió sobre les Agències de desenvolupament econòmic local, la coordinació entre Serveis Locals d'Ocupació i SOC i del plantejament d'una estratègia de foment de l'emprenedoria, tocar primer una estructura que funcionava relativament bé, la limita força en un escenari en el qual hagués pogut fer un gran servei al país. Dit d'una altra manera, Barcelona ha d'evitar duplicitats, però a vegades hi ha duplicitats en les quals l'Ajuntament de Barcelona pot tenir més a dir que fins i tot la Generalitat de Catalunya, ja sigui pel fet d'haver estat pioners en algunes línies d'actuació, o per la seva visió local dels problemes.

En matèria social, un element predomina per sobre de la resta i aquest és el greu problema de les escoles bressol. La preparació del curs 2012-2013, el primer preparat pel nou govern municipal, ha estat entre caòtica i al·lucinant. Es van sortejar les places el 2012 sense saber els preus i el nombre de places a assignar. I encara pitjor, repetint l'error d'assignar places en centres que, en el millor dels casos, s'acabaran de construir durant el mes d'octubre o novembre. El model de prestació no serà uniforme, generant-se potencials diferències entre treballadors en centres concertats amb operadors privats i els 100% públics. Independentment del resultat final, que pot ser del tot positiu, ja que els centres públics gaudeixen de prestigi i alta qualitat en les seves instal·lacions, fet que pot garantir que les empreses disposades a fer-se'n càrrec no hagin de fer front a grans costos tret dels treballadors.

Aquest any de mandat ha tingut, en tot cas, tres bones notícies:

- La primera és precisament el fet de deixar de banda grans projectes. Sí, sembla contradictori amb la idea d'avançar, però a vegades en política oblidar una cosa, deixar-la al marge, pot ser un bon símptoma. Tornar a la idea bàsica del carrer i d'anar fent es percep sempre com una solució més propera que grans projectes com els Jocs Oímpics d'Hivern o similars. Això sí, no només cal no parlar-ne, sinó dir obertament que aquest tipus de projectes no es poden abordar amb la previsió de crisi allargada en el temps.

- Parlant de polítiques de proximitat, la segona bona notícia fou el pas endavant en matèria de percepció de seguretat i robatoris al metro. Permetre l'entrada de cossos de seguretat va ajudar a generar una visió positiva, quan començava a ser un problema de la població, independentment de si les xifres de robatoris siguin o no superiors a altres moments en el temps.

- El darrer projecte, tot i neixer força temps enrera, no s'ha frenat. La nova configuració de xarxa de busos d'alta capacitat pot revolucionar el transport i la mobilitat diària. Una bona gestió d'aquesta xarxa ens ajudarà a potenciar la connectibitat de la xarxa de transport públic.