dilluns, 2 de juliol de 2012

Business friendly i Eurovegas: Friends of Business

A mesura que el debat d'Eurovegas avança, les posicions es van radicalitzant. El que va iniciar-se com un "parlem-ne, el país està malament" ha passat a ser un "no en parlem, això no ens interessa" o bé "ens interessa perquè ajudarà a baixar l'atur".

Si bé entre els detractors hi ha opinions no sempre ben justificades o amb una tendència a la simplificació, no em sembla just que les crítiques es facin des d'àmbits propers als Govern català, quan aquest de moment no ha respost algunes de les preguntes clau en tot el problema:

- Per què s'han canviat de terrenys segons la idea madurada fa poc menys de 2 mesos? Si abans no es podia construir en alçada però ara nocupa una part important del Parc Agrari del Llobregat, què en treiem de benefici?
- Pensa el Govern iniciar per via d'urgència l'expropiació de terrenys? Per què?
- Qui finançarà el projecte? Bancs d'aquí, bancs estrangers? Inversors d'aquí amb diners de fora? Inversors d'aquí amb diners de l'ICF?
- Quants llocs de treball tenen previst portar de fora? És cert que es construiran fins a 10.000 habitatges per a treballadors? Per a què els volem si teòricament això ha de servir per reduir molt l'atur a Catalunya?

El problema comunicatiu del govern està fent cada cop més difícil la situació. En aquests casos s'ha d'anar amb peus de plom, gestionar molt bé la situació i anar de cara. Perquè dóna la casualitat que som a un país democràtic, on el Govern té instruments per inflar el globus, però els contraris no són miops i poden oferir arguments tècnicament sòlids contraris al projecte.  Jo sempre he estat escèptic, però crec que fins a cert punt, hi ha elements positius que, amb un plantejament de límits, podia permetre fer un projecte compatible. El fet que el govern sigui tant poc curós tècnicament parlant em fa sospitar que vol anar amb pressa.

El que no em quadra és aquest obscurantisme i alhora aquesta exhibició pública de viatges cap a Las Vegas, declaracions on l'únic que es parla és d'atur i de llocs de treball. La darrera visita dels homes d'Adelson ha estat, sota el meu punt de vista, un mal exemple del lema del govern "Business friendly".

Una cosa és ser un govern que vol generar un clima propici per als emprenedors i empresaris establerts a casa nostra. I una altra és el que va passar la setmana passada:

a) Ferran Adrià vincula la realització d'un espai de recerca culinària a l'Eurovegas a Catalunya. Si tant interès té en Eurovegas, si tant creu que és el lloc idoni, per què el limita al seu establiment aquí? I si Catalunya és el lloc on poder realitzar aquest projecte, no té el país prou atracció com per fer-ho independentment de la realització del complex? Ha cobrat de la Generalitat el senyor Adrià per fer aquest paper? Hi ha algun altre cuiner que mereixi la consideració d'establir-se al complexe? Tindrà l'oportunitat i el suport institucional?

b) El segon punt em sembla especialment greu. Els senyors d'Adelson s'han reunit amb la Generalitat. Això ho sabem tots. Però gairebé s'ha passat de puntetes que aquesta visita, i em consta que també en anteriors ocasions, també a Las Vegas, s'han reunit amb Carles Vilarrubí (vicepresident del Barça, militant de CDC i president d'una Banca d'inversió privada), així com Juan María Nin, de La Caixa, Javier Godó, del Grupo Godó, Marc Puig, de Puig Beauty & Fashion Grup i Sandro Rosell. En teoria es tracta d'un sopar privat, si bé és cert que en Vilarrubí es va encarregar de fer declaracions a TV3 i altres mitjans com si es tractés del portaveu del govern català.

En resum, em sabria greu pensar que aquest govern Business friendly es deixés emportar per aquella inèrcia tant habitual en la política, segons la qual ara et dono una concessió a un amic (en igualtat de condicions amb l'oferta de qui no conec), ara parlo bé de tu, ara t'aconsegueixo contactes, ara et poso una persona de confiança de l'empresa a la direcció d'un ens públic. D'això no se'n diria Business friendly, sinó Friends of Business.  I sí, ja sé que ho fan tot tipus de partits, però com a mínim entre tots hauriem de tenir la decència d'acceptar que un empresari no faci de representant del govern en un sopar teòricament privat i encara menys utilitzant una emissora pública.

 No m'agradaria que els terrenys del Baix Llobregat, aquest projecte socialment tant necessari i positiu, servissin per enriquir de propina uns senyors d'aquí pel simple fet d'estar ben connectats. I alhora, no permetem que els propietaris dels terrenys, o els crítics amb el projecte, es queixin de manera pacífica. I en el terreny del món de l'empresa, ajudem alguns amiguets però el petit empresari o empresari no proper al poder, com que el govern és liberal i no vol connectar la vida pública i privada, que s'ho faci ell tot sol que, total, estem en crisi i no hi ha temps per tothom. 


5 comentaris:

Daniel Vidal ha dit...

Benvolgut Andreu,

A Madrid (i a qualsevol altre lloc) també hi han hagut les reunions públiques i privades. Com ha de ser. Els polítics, afortunadament, canvien (les persones, les prioritats, etc.) i cal comprovar si altres elements, especialment "amb tradició", són o no afins a una idea/projecte.

Sobre "les propines" i "els enriquiments", sobre aquest negoci "Eurovegas" crec que tothom pot estar ben tranquil. No és organitzar una Expo o d'altres esdeveniments similars amb diner públic. Es tracta d'un negoci privat i segur que els proveïdors seràn els adequats (des del punt de vista de l'empresari/inversor).

Si al final és un sí per a posar-ho aquí, serà una GRAN notícia, no tinc cap dubte.

Andreu Orte ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Andreu Orte ha dit...

Benvolgut Daniel. No veig malament que els negocis privats siguin privats. Si veig malament que es canviïn les lleis per a que uns quants facin negocis privats i tinguin beneficis sobre uns altres privats, als quals se'ls pagarà una misèria.També crec que hi hauran externalitats clarament negatives de tot aquest projecte. Ja passen a Las Vegas, al mig del desert, podem sospitar que es podrien donar situacions similars a una ciutat complexa. En termes valoratius, si tot això fos tant bo i positiu, per què Roma, Berlín, París o Londres no tenen entre mans projectes similars?
I també tinc objeccions que els triats per fer aquests beneficis tinguin carnet del partit. Si volen finançament, com si vol venir algú d'alemanya a portar els calers. No veig per què un projecte privat de país només pot beneficiar 4 personatges del país. No som tant internacionalistes?

Daniel Vidal ha dit...

Les denominades "Zones Franques" (la de Barcelona és una) és exactament el mateix que "critiques", és a dir, una zona on "s'exceptuen" de diverses lleis algunes coses (algunes manipulacions no paguen arancels, etc.)

Cada gran esdeveniment (i el que és més trist, esdeveniments menors) s'aprofiten de lleis creades expressament (mira els anuncis de TV i veuràs molts logos de Alicante nosequé, Galicia nosecuantos, etc, tot creant deduccions fiscals no sempre massa justificades).

Sobre el tema de Roma, Berlín, Paris... suposo que és mateix que l'EuroDisney... hi ha lloc per 1 o 2 a tota Europa, però no a cada ciutat (que és el problema que té Espanya, on es creu que tota ciutat/poble ha de tenir de tot).

Com deia, estic segur que si es fa beneficiarà a moltes empreses d'aquí. És més, tant si es fa a Madrid com a Bcn, seran moltes les empreses catalanes beneficiades, moltes. Però si a més es fa físicament aquí, a més ho serà "el país".

Vaja, així ho crec jo :)

Andreu Orte ha dit...

En fi, jo vull deixar clar que no estic en contra que hi hagi gent que en surti benefici. Critico que s'escenifiqui tant la tria de 4 persones, que coincideixen en militància amb el partit que ha de negociar el projecte. És que ni tant sols se n'amaguen!
No oblidem que venim d'un període de finançament il·legal de partits provat (cas Filesa, cas d'Unió) i altres sospites de favors a canvi de diners. El senyor Adelson sabem com funciona en un entorn on pagar comissions a partits és legal i ètic. Aquí la legalitat és molt restringida, i l'ètica quan es tracta d'aconseguir condicions que afavoreixin tercers és perillosa.
Tampoc comentaré quina estratègia es fa servir a l'administració per "netejar" encàrrecs de treballs fets per personal intern i de no confiança política. M'ho guardo per comentar-ho en privat i entendràs per què alerto d'aquestes qüestions.