dimarts, 26 de juny de 2012

Voreres estretes? els Parklets

 En els darrers anys, els nostres carrers a les ciutats estan patint un doble procés quant a l'ús de voreres per part de vianants i altres usos de l'espai públic.

Voreres cada cop més limitades

D'una banda s'ha detectat un procés de progressiva ocupació de les voreres. Els ajuntaments han fet vista grossa a l'aparcament de motos, en ocasions també bicicletes, tot i el creixement de places d'aparcament en tots els barris.

 Però aquesta progressiva ocupació de les voreres no és culpa únicament de les persones que aparquen el seu vehicle. En els darrers cinc anys, algunes normatives municipals han permès més terrasses de bar, un procés que s'explica addicionalment per la crisi econòmica. En el mateix període, especialment a Barcelona, els usuaris de bicicleta s'han doblat i, a l'estiu, s'han triplicat en relació amb l'any 2007. En aquest bloc vam comentar que un bon disseny del carril bici, podia permetre que bona part del conflicte amb el vianant s'eliminés.

barcelonaenvenda.cat











Solucions 

No podem dir que aquest problema sigui alié a l'urbanisme, que sigui un problema d'aquells de difícil solució degut a les incompatibilitats de les parts involucrades.
La reacció de l'administració en molts d'aquests casos passa per vianantitzar els carrers. Aquesta és una solució per a espais de passeig i alta concentració comercial, en el qual es cerca reduir al màxim el conflicte amb el vehicle privat. Els problemes derivats de la càrrega i descàrrega de productes es poden solucionar amb alternatives ben diverses, incloent-hi propostes modernes (tot i que força cares) de mobilitat tova. En alguns casos, però, genera tensions en la mobilitat en aquells carrers al voltant de la zona comercial. És imprescindible, doncs, preveure'n aparcaments municipals i zones d'alta rotació de vehicles.

La segona reacció habitual ha estat eixamplar voreres i reduir l'amplada o la quantitat de carrils de circulació al vehicle privat. Aquesta fou la solució triada recentment per al carrer Balmes, tot i que el resultat no ha permès fer-la una via més emprada per passejar o obrir més terrasses de bar.

Una tercera solució és ser més restrictius. Mesures com evitar el pas de bicicletes per la vorera (avui previst però amb difícil aplicació), la limitació del número de taules a les terrasses o l'eliminació d'arbres.

Els Parklets, una innovació a tenir en compte

Fa relativament poc temps, San Francisco i més recentment Nova York van apostar per Parklets, una alternativa per fer front a un problema similar al que ens trobem als nostres carrers i que recentment s'ha anunciat que també s'implementarà a ciutats com Boston. 

A continuació repassaré en què es basa la idea dels parklets, en diverses modalitats, que poden ser tingudes en compte com una solució compatible entre la proliferació de terrasses i l'eliminació només parcial de places d'aparcament.

"A parklet is a small urban park, often created by replacing several under-utilized parallel parking spots with a patio, planters, trees, benches, café tables with chairs, fountain(s), artwork, sculptures and/or bicycle parking"



La primera proposta dels Parklets ens ve d'Oregon. Tal com veiem en aquest video, la podríem anomenar la solució verda. En aquesta proposta, l'espai que guanya el parklet es dedica exclusivament a plantes, flors i gespa. No veig l'ajustament d'aquesta proposta a la problemàtica mediterrània, ja que en realitat no estem desplaçant un problema de vorera a un nou espai, sinó més aviat estem canviant un ús d'aparcament per a noves alternatives.




transportblog.co.nz
La segona proposta es dóna especialment en espais com cruïlles i espais de carrers poc utilitzats, o bé en els quals sorgeixen es busca pacificar el trànsit, com el que ens trobem en alguns carrers de confluència en forma de V.
En aquest cas, tot i que la solució és a gran escala, va més enllà de limitar algunes places d'aparcament per fer voreres més amples, ja que es tracta de guanyar-li espai a la superfície rodada.
Una altra solució és guanyar l'espai aprofitant cruïlles, com veiem en aquest cas.



Nacto.org
La tercera alternativa és la més adaptada als problemes que tenim a casa nostra, per exemple en la reforma de la Diagonal prevista en l'actual mandat. Es dóna el cas d'uns carrers estrets, amb alta concentració de terrasses o més . I la solució permet compaginar l'interès per mantenir terrasses amb la no eliminació completa de places d'aparcament. En aquest cas, tot i que es va manté el parquímetre, podem veure a grans trets el benefici que se'n pot treure.
 

Un exemple d'aquesta filosofia. : Divisadero Street i Columbus Avenue, San Francisco. 

Un video que resumeix

El següent video és força recomanable i resumeix bé tant l'alternativa 2, que busca guanyar espai en zona més aviat poc utilitzada i que veiem a la primera part, com l'alternativa 3.

I els problemes?

Alguns problemes derivats d'aquestes alternatives són, per una banda, la dificultat de diferenciar entre la voluntat de crear espais públics i el benefici privat que se'n treuen, la limitació d'aparcaments en algunes zones i la possibilitat que, malgrat la inspiració d'ús ens porta a pensar en terrasses, els parklets tenen moltes altres alternatives, incloent-hi la possibilitat d'aparcar-hi la bicicleta.

Un segon problema important deriva de la limitació tècnica o econòmica a la implantació d'aquestes mesures: si ho demanessin totes les terrasses es faria? Quin impacte tindria en les dificultats d'aparcament?