dimarts, 26 de juny de 2012

Voreres estretes? els Parklets

 En els darrers anys, els nostres carrers a les ciutats estan patint un doble procés quant a l'ús de voreres per part de vianants i altres usos de l'espai públic.

Voreres cada cop més limitades

D'una banda s'ha detectat un procés de progressiva ocupació de les voreres. Els ajuntaments han fet vista grossa a l'aparcament de motos, en ocasions també bicicletes, tot i el creixement de places d'aparcament en tots els barris.

 Però aquesta progressiva ocupació de les voreres no és culpa únicament de les persones que aparquen el seu vehicle. En els darrers cinc anys, algunes normatives municipals han permès més terrasses de bar, un procés que s'explica addicionalment per la crisi econòmica. En el mateix període, especialment a Barcelona, els usuaris de bicicleta s'han doblat i, a l'estiu, s'han triplicat en relació amb l'any 2007. En aquest bloc vam comentar que un bon disseny del carril bici, podia permetre que bona part del conflicte amb el vianant s'eliminés.

barcelonaenvenda.cat











Solucions 

No podem dir que aquest problema sigui alié a l'urbanisme, que sigui un problema d'aquells de difícil solució degut a les incompatibilitats de les parts involucrades.
La reacció de l'administració en molts d'aquests casos passa per vianantitzar els carrers. Aquesta és una solució per a espais de passeig i alta concentració comercial, en el qual es cerca reduir al màxim el conflicte amb el vehicle privat. Els problemes derivats de la càrrega i descàrrega de productes es poden solucionar amb alternatives ben diverses, incloent-hi propostes modernes (tot i que força cares) de mobilitat tova. En alguns casos, però, genera tensions en la mobilitat en aquells carrers al voltant de la zona comercial. És imprescindible, doncs, preveure'n aparcaments municipals i zones d'alta rotació de vehicles.

La segona reacció habitual ha estat eixamplar voreres i reduir l'amplada o la quantitat de carrils de circulació al vehicle privat. Aquesta fou la solució triada recentment per al carrer Balmes, tot i que el resultat no ha permès fer-la una via més emprada per passejar o obrir més terrasses de bar.

Una tercera solució és ser més restrictius. Mesures com evitar el pas de bicicletes per la vorera (avui previst però amb difícil aplicació), la limitació del número de taules a les terrasses o l'eliminació d'arbres.

Els Parklets, una innovació a tenir en compte

Fa relativament poc temps, San Francisco i més recentment Nova York van apostar per Parklets, una alternativa per fer front a un problema similar al que ens trobem als nostres carrers i que recentment s'ha anunciat que també s'implementarà a ciutats com Boston. 

A continuació repassaré en què es basa la idea dels parklets, en diverses modalitats, que poden ser tingudes en compte com una solució compatible entre la proliferació de terrasses i l'eliminació només parcial de places d'aparcament.

"A parklet is a small urban park, often created by replacing several under-utilized parallel parking spots with a patio, planters, trees, benches, café tables with chairs, fountain(s), artwork, sculptures and/or bicycle parking"



La primera proposta dels Parklets ens ve d'Oregon. Tal com veiem en aquest video, la podríem anomenar la solució verda. En aquesta proposta, l'espai que guanya el parklet es dedica exclusivament a plantes, flors i gespa. No veig l'ajustament d'aquesta proposta a la problemàtica mediterrània, ja que en realitat no estem desplaçant un problema de vorera a un nou espai, sinó més aviat estem canviant un ús d'aparcament per a noves alternatives.




transportblog.co.nz
La segona proposta es dóna especialment en espais com cruïlles i espais de carrers poc utilitzats, o bé en els quals sorgeixen es busca pacificar el trànsit, com el que ens trobem en alguns carrers de confluència en forma de V.
En aquest cas, tot i que la solució és a gran escala, va més enllà de limitar algunes places d'aparcament per fer voreres més amples, ja que es tracta de guanyar-li espai a la superfície rodada.
Una altra solució és guanyar l'espai aprofitant cruïlles, com veiem en aquest cas.



Nacto.org
La tercera alternativa és la més adaptada als problemes que tenim a casa nostra, per exemple en la reforma de la Diagonal prevista en l'actual mandat. Es dóna el cas d'uns carrers estrets, amb alta concentració de terrasses o més . I la solució permet compaginar l'interès per mantenir terrasses amb la no eliminació completa de places d'aparcament. En aquest cas, tot i que es va manté el parquímetre, podem veure a grans trets el benefici que se'n pot treure.
 

Un exemple d'aquesta filosofia. : Divisadero Street i Columbus Avenue, San Francisco. 

Un video que resumeix

El següent video és força recomanable i resumeix bé tant l'alternativa 2, que busca guanyar espai en zona més aviat poc utilitzada i que veiem a la primera part, com l'alternativa 3.

I els problemes?

Alguns problemes derivats d'aquestes alternatives són, per una banda, la dificultat de diferenciar entre la voluntat de crear espais públics i el benefici privat que se'n treuen, la limitació d'aparcaments en algunes zones i la possibilitat que, malgrat la inspiració d'ús ens porta a pensar en terrasses, els parklets tenen moltes altres alternatives, incloent-hi la possibilitat d'aparcar-hi la bicicleta.

Un segon problema important deriva de la limitació tècnica o econòmica a la implantació d'aquestes mesures: si ho demanessin totes les terrasses es faria? Quin impacte tindria en les dificultats d'aparcament?

dimecres, 20 de juny de 2012

L'entorn de la Sagrada Família

Decisio valenta i necessària la que ha pres l'Ajuntament de Barcelona obligant a que els autocars carreguin i descarreguin a 3 cantonades del temple, a la Diagonal. Aquesta reivindicació era habitual entre els veïns per diversos motius que veiem al video. De fet, les molèsties provocaven que molts d'ells evitessin passar per davant del temple tant pel carrer Marina com per Sardenya.


El problema addicional era que tampoc era òptima per als mateixos turistes, ja que aprofitant la concentració de vehicles i persones pujant i baixant dels autocars, alguns carteristes aprofitaven les aglomeracions per actuar.


La decisió de portar els autocars a la Diagonal pot portar un temps d'adaptació per als guies, com veiem en l'anterior video, que aniran més justos de temps, o bé per a persones amb discapacitat, tot i que hi ha solucions intermèdies que evitin perjudicar justos per pecadors.


Ara bé, acaba aquesta solució amb els problemes de l'entorn de la Sagrada Família? Hi ha decisions pendents de prendre i d'altres que fa un temps estaven sobre la taula,s emblen desades al calaix:

- Cal mantenir els dos parcs a la Plaça de la Sagrada Familia i la Plaça Gaudí en l'actual configuració? El parc de la Plaça Gaudí ja no és, fruit del turisme, l'espai de lleure on s'hi aplegaven gent de totes les edats (especialment gent gran i criatures). La bassa ha quedat força inutilitzada i bruta, amb l'excepció de moments puntuals com la visita papal. La Plaça de la Sagrada Família, per la seva banda, és més agradable perquè hi ha prou ombra com per ser un lloc agradable. Té espai per passejar els gossos i permet situar en el seu perímetre les paradetes de Santa Llúcia al Nadal.

- Durant el mandat de l'alcalde Clos es va plantejar l'opció d'edificar un pàrquing a la Plaça Gaudí, una opció força criticada per molts veïns tant pel soroll com per la por a que afectés construccions properes.

Independentment del que es pretengui fer, o no fer-hi res, hi ha diverses alternatives per fer més atractiva aquella part de la plaça: un petit teatret o escenari per poder fer concerts de música clàssica, sardanes populars aprofitant l'atractiu turístic; un espai dedicat a la Sagrada Família amb fotografies i altres informacions per a qui no pugui o no vulgui pagar l'elevat cost de l'entrada o una plaça sense l'actual bassa.

- Sigui quina sigui la planificació d'aquesta zona, la decisió més important ha estat i segueix sent la decisió de què fer amb els edificis del carrer Mallorca. D'acord amb la planificació inicial, correspon a la Porta del carrer Mallorca l'honor de ser la principal del Temple. Gaudi va planificar-hi una gran plaça d'accés  des de la Diagonal al carrer Mallorca. Però l'alt cost del projecte, pel que implica en termes d'expropiacions, ha resultat sempre un fre per a que cap govern municipal es mullés.