dimarts, 10 d’abril de 2012

Ibèria i el sindicalisme de bandera

Ahir, trobant-me fora de Catalunya, vaig decidir escoltar una mica la tertúlia de matí a Onda Cero. El tema era la vaga de pilots d'Ibèria-Sepla que, si tot va sense canvis, s'extendrà fins el mes de Juliol.

L'àudio de la participació del responsable del sindicat de pilots és d'aquells que fan vergonya. Fa tanta vergonya que fins i tot algun dels comentaristes de l'emissora no entra en el joc. 

L'àudio està disponible a sota la foto del següent enllaç: .

Per qui no tingui temps,quatre idees força:

Barajas
- Segons ells, Iberia va acordar amb British Airways no perdre flota a Barajas.
- Diuen no criticar que Iberia creï una filial de baix cost (Iberia Express), sinó més aviat defensar que les destinacions que Iberia cobreix no les passi a cobrir British Airways. 
- Defensa que està en perill el lloc de treball de 8.000 persones (a un càlcul de 200 persones per aparell que passaria a B.A).
- Avisa que Barajas es convertirà en un aeroport Low-cost i que els anglesos fixaran el tipus de turisme que rebrà Espanya i Madrid.

En definitiva, que té por de perdre la feina (molt millor pagada que a la resta del sector, per cert) perquè la seva empresa, que es déu als accionistes, fa un acord amb una altra empresa que decideix organitzar-se d'una altra manera.

El més sorprenent és que alguns dels criteris per defensar Barajas no van ser emprats en el seu moment quan Iberia va decidir abandonar parcialment el Prat.  En el llarg procés des de la creació de ClickAir fins la seva virtual desaparició del Prat, els pilots d'Ibèria (que cobraven 190.000 enlloc dels 110.000 de Clickair, per condicions i rutes diferents) no van queixar-se de les decisions estratègiques de la seva empresa.

Tampoc es queixaven del perfil dels viatgers, que ha acabat sent superior en companyies low-cost a l'aeroport de Barcelona tot i que Barajas té un tràfic superior al Prat. En aquell cas, el fet que el Prat, segon aeroport d'Espanya, esdevenís Aeroport Low-Cost no va ser mai motiu de preocupació ni reivindicació.

En aquell cas tampoc recordo que preocupés excessivament que una part del personal de terra passés a altres empreses fruït d'una liberalització de serveis. En definitiva, que Barajas, AENA i Iberia han format un equip que considera que només hi ha una estratègia que els uneix i aquesta passa necessàriament per Barajas, costi el que costi.




7 comentaris:

Daniel Vidal ha dit...

Bon post. Tens tota la raó. El tema de Barajas "centralitzador" no ha generat problemàtica enlloc, excepte a Barcelona/Catalunya. Ningú més creu que estigui mal (per molta raó que tinguem per aquí, que la tenim).
Cosa diferent és el tema d'Iberia. I encara que el col·lectiu de pilots fa les coses que fa per interessos exclusivament seus i tot dient per endavant que no estic gens d'acord amb les seves mesures de defensa corporativa, tenen raó respecte de les intencions finals dels dirigents d'Iberia i British.

Al final, però, com en tant d'altres temes (idiomes, etc.), els mateixos arguments centralitzadors que utilitzen "en contra" de Catalunya se'ls giren en contra quan la discussió és a nivell global/europeu.
Ah, però ja serà tard quan es donin compte (si és que es donen).

Andreu Orte ha dit...

Si, està clar que l'empresa ara la tiren els britànics. Però això és així a la inversa en altres sectors i no veig tant instal·lada una cultura proteccionista (Banc Santander a UK, per exemple).
De la mateixa manera, quan un pilot d'Iberia té una oferta per volar la meitat de dies per un emir del Qatar, suposo que no l'agradaria que el descartessin pel fet de no ser musulmà. Vaja, que em sorprèn en un sector tant internacionalitzar. Em sorprendria menys en un gremi de restauradors o al sector de la cultura.

Daniel Vidal ha dit...

Crec, Andreu, que justament Iberia va escassa de tema d'internacionalització. Justament el caràcter de companyia "nacional" i "de bandera" és la que utilitzen els pilots com a rerefons i camuflatge de les seves reivindicacions de naturalesa laboral.
Reitero: els pilots, amb males arts, "defensen" els seus diners/privilegis. Però tenen raó en l'argument que els dirigents estan destrossant Iberia (voluntàriament) i, a diferència d'altres sectors, ho consideren (i és un missatge que té el seu 'públic') una qüestió nacional.

Miquel Saumell ha dit...

Andreu i Daniel,
El cas d’aquesta companyia i els seus privilegiats pilots, el sindicat Sepla que ells dominen i les seves repetides pràctiques gairebé mafioses és de jutjat de guàrdia. Jo ho vaig resoldre fa anys a la meva manera: no volo mai amb Iberia ni vaig mai a Madrid a agafar cap avió. Es pot fer perfectament, es pot anar a tot arreu via altres aeroports, i mentre el tracte que doni aquesta companyia als seus clients catalans no millori substancialment, no penso pas canviat de sistema. Ja s’ho faran!
PS: De vegades em costa mantenir aquest boicot. La setmana passada, per exemple, per anar a Bolònia sense escales (Iberia té vol directe des de Barcelona) vaig haver de volar amb Ryanair, i fer-ho des de Girona, que no sé que és pitjor. Això sí, t’estalvies uns quants centenars d’euros.

Daniel Vidal ha dit...

Miquel,
Em consta que sou molts els que manteniu aquest boicot. Raons no us falten, ho sé. I ho respecto molt. De fet, admiro aquesta postura. Però "el dolent" no és Iberia, sinó un error molt comú de centri-hispània, on no veuen/no volen veure que els seus arguments (legítims tots) són contradictoris quan s'apliquen a nivell estatal vs. a nivell europeu. I la debilitat d'Iberia (cada cop més gran) no crec que sigui una bona idea per a Catalunya, per molt maltractada que estigui o hagi estat. No mentre no hi hagi una alternativa millor. I les que comentes (de fet, les que hi ha) són alternatives, però no millors, ni des del punt de vista personal ( incomoditat d'anar a Girona, etc.) ni des del punt de vista "nacional".
Vaja, així ho veig jo.

Andreu Orte ha dit...

Bé, veig que estem tots tres d'acord. En relació amb el boicot, d'ençà d'escoltar-te a tu, Miquel, i altre gent que va començar a fer-ho, jo també m'hi vaig afegir. Puc dir que fa més de 4 anys que no volo amb Iberia. També és cert que els meus vols no han inclòs sudamèrica, destinació on Madrid o Lisboa serien més lògics que París o Amsterdam. Però també hem de ser conscients, Daniel, que en matèria aeroportuària cal trencar els murs de les fronteres. Estem bàsicament igual d'aprop de Madrid com de Roma, París, Amsterdam o Ginebra. Ens interessa que Madrid vagi bé? Potser no, o potser sí, qui sap. Ens interessa que el Prat competeixi i es coordini amb igualtat de condicions. Que la situació del Prat sigui fruit d'una política d'empresa gestora de l'aeroport en col·laboració amb unes directrius turístiques (mai una gestió polititzada). En aquest entorn empreses com Abertis o Acciona gestionen aeroports internacionals de prou visibilitat.
Mentre aquesta situació no es doni i les cartes estiguin marcades per uns tercers (AENA), que clarament opta per Barajas, no podré afirmar que ens interessa que Barajas sigui un aeroport encara més important.

Miquel Saumell ha dit...

Veig que aquest diàleg ha sortit al twitter, i aprofitaré per completar la meva postura d’ahir.

Daniel, en un món global és clar que hi ha alternatives a Iberia: Lufthansa, KLM, British, AirFrance, etc. La idea que per anar a Sud-Amèrica cal passar per Madrid és errònia; apart de les abans dites, Lisboa, per exemple, té també bones connexions, i per anar-hi "no fas volta".
Sobre Girona i Ryanair: només aclarir-te que en el meu cas la gran incomoditat no és volar des de Girona (una mica més lluny, sí, però tampoc tant; en contrapartida, el pàrquing i el bar són més barats) sinó fer-ho amb aquests impresentables de Ryanair, que per altra banda i segons la seva pròpia propaganda és "the most punctual airline, with the fewest cancellations and least lost bags".

Andreu, a mi que Madrid "vagi bé" ja m’està bé, com m’està bé que vagin bé la resta dels meus veïns, sempre que no sigui a la meva esquena. I sobre la pugna Madrid i Barcelona jo sóc partidari que el mercat s’imposi, evidentment amb unes regles del joc que donin igualtat de condicions i de tracte, que no és el que passa ara. Si el mercat indica a una aerolínea que Bcn ha de ser el seu hub no dubtem que ho serà, però no ho serà mai per la sola voluntat d’uns polítics que han errat amb l’estratègia de convertir-se en línia aèria. Els governs s’han de dedicar a altres coses, no ha fer spanairs.

Al final, però, un arriba a la conclusió que si passéssim comptes directament amb Brussel·les i eliminéssim els actuals peatges polítics i fiscals espanyols les coses ens anirien bastant millor que ara.