dilluns, 30 abril de 2012

El #novullpagar i el ja pagarem

Aquests dies hem presenciat a un nou fenòmen 2.0, la campanya #novullpagar. Parlo de fenòmen 2.0 perquè uns dies després d'iniciar-se la campanya les xarxes socials en van plenes, però Abertis contabilitza 1.500 els usuaris que s'hi han negat. És a dir, que passa com allò de Reagrupament en els seus inicis, si miraves Twitter o Facebook semblava que era un partit que havia d'optar al govern.

En breu, la campanya es fonamenta en que una sèrie de persones protestin, negant-se a pagar a les autopistes, per: a) l'existència de peatges en autopistes clarament amortitzades; b) la no existència de peatges a algunes zones d'Espanya, el que es considera un greuge tenint en compte el dèficit fiscal català.

En tots dos casos la campanya té tot el sentit del món i no s'ha de criticar, en absolut, a cap de les persones que han estat actives, tot i els inconvenients generats en alguns casos a la resta de conductors.  El fet que poques persones aconsegueixen donar-li resonància demostra que algunes fórmules de protesta presencial estan sobrevalorades en l'actual context.

La qüestió de fons, el que em preocupa, és que el missatge no sempre arriba net al receptor. Els dos motius que donen peu a la protesta no sempre acaben sent interpretats per l'opinió pública, en part perquè els mitjans de comunicació ho limiten a l'anècdota. Si preguntes qualsevol persona a l'atzar, per què creu vostè que aquestes persones no volen pagar? Bona part d'ells diu.. "perquè les carreteres han de ser gratuïtes", o "perquè els peatges són molt cars o perquè"  o "cada dia vaig a treballar i necessito agafar el cotxe".

Aquesta és la percepció, en una part important de la ciutadania. En el fons de la qüestió hi ha la percepció que les carreteres, un cop es fan, no necessiten millorar-se ni renovar-se. Hi ha qui creu que és possible un món sense peatges perquè el mirall, el que ens fa revoltar-nos, són els preus abusius de les concessionàries i  el fet que a la resta d'Espanya no en tenen tantes d'autopistes de pagament.

Però el debat no pot ser complet si no es transmet la idea que les carreteres, siguin locals o autovies/autopistes, són cares de conservar, cares d'ampliar i molt cares de construir. Es mouen en aquelles inversions, per altra banda, que no són emprades per tothom. Només a tall d'exemple, un 33% de la població  de la RMB empra vehicle privat per a la seva mobilitat en dia feiner i poc més d'un 1% ho fa en autobús interurbà. Per tant, l'aspiració d'un món sense peatges, com hi ha gent que interpreta que s'està demanant, és socialment injust. Veiem normal pagar pel transport públic (subvencionat en gairebé un 60%) però veiem molt estrany pagar per tenir bones carreteres. El #novullpagar ha de permetre aflorar la consciència social del què implica la mobilitat i de la no superioritat de la mobilitat en cotxe respecte de la resta. 

Per últim trobo a faltar la incorporació del model suís al debat. Reconeguem que els peatges han d'existir, que han de trencat amb l'actual lògica de preu abusiu per cotxe i garantir la previsió d'ingressos a les empreses que fan el manteniment a canvi d'unes vies lliures de congestions. 

De fet, fa uns dies en parlava a aquest mateix bloc, el model de peatges és només un de tants altres en els quals empreses privades es fan càrrec de les carreteres.

ACTUALITACIÓ: Una lectora em comenta que aquesta visió està massa centrada en la RMB i a la resta de Catalunya el transport públic no és tant rellevant. És cert, no pretenia radiografiar l'estat de la mobilitat a tota Catalunya, sinó més aviat plantejar el debat en termes de model de futur de les infraestructures del país, que entenc que ha de tenir unes carreteres locals sostingudes per la Generalitat, Vegueries (Diputacions) i carreteres d'alta capacitat que haurien d'anar a models de gestió privada (en construcció o manteniment). En aquest model el pagament seguiria un model de tarifa plana anual i universal.


2 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Enfocats des de diferents punts de vista em penso que aquest post i el meu que també he escrit avui són bastant complementaris. Però això sí, intueixo que avui jo tindré més crítiques negatives que tu :-)

Andreu Orte ha dit...

Bé, jo també sóc un ferm defensor de la intervenció privada en tot el cicle inversor de carreteres, amb excepcions ben contades de la xarxa local (avui dia ja molt digna després d'anys d'invertir-hi). En el segon paràgraf que comentes, és cert que hi ha externalitats segurament necessàries i no sé quina és la millor solució per no tenir-te 30 minuts esperant. També et dic que és una estratègia de l'empresa per generar rebuig, perquè podrien fer-ho tot plegat més fàcil.