dilluns, 19 de març de 2012

Mobilitat funcional i territorial

La passada setmana el Departament de Governació va tornar a patinar. No és el primer cop que ho fa en menys d'any i mig, aquest cop centrat en aspectes puntuals del Pla d'Ocupació. No va patinar pel contingut, que encara no es coneix amb detall, sinó per la seva nefasta comunicació interna i externa. Es va comunicar quelcom que ni tant sols es coneix i que encara no es pot comentat.

Habitualment, els Plans d'Ocupació haurien de tenir un fort component analític que sigui precursora de les decisions que es desitgin emprendre. En aquest cas, no es coneix o no s'ha fet arribar les conclusions de la diagnosi.

L'administració pública, malgrat alguns discursos immobilistes, requereix de grans reformes en matèria de recursos humans, en el qual s'ha d'incorporar el debat sobre mobilitat funcional i territorial dels treballadors.

Vet a continuació preliminars al voltant d'aquesta qüestió:

- Una de les reformes pendents, i tot sovint poc reclamada pels sindicats, és un avenç cap a la professionalització de la Direcció Pública, sovint contaminada per un excés pes dels polítics. Aquesta proposta està sent discutida en tots els àmbits de debat i durant el 2012 es podrien donar avenços importants.

- Cal separar les reformes en matèria de recursos humans amb el debat que sovint sentim a mitjans de comunicació i espais de discussió del carrer. És a dir, separem bé que es poden reformar molts aspectes que afecten els treballadors públics independentment de si es toca l'estatus funcionarial. No oblidem que més d'un 30% (en alguns col·lectius s'apropen al 50%) de treballadors públics són laborals o interins.


- La carrera professional continua sent una qüestió de difícil solució tant per laborals com per interins. Encara que aquestes persones facin bé la seva feina, és ben difícil que siguin premiats amb ascensos de categoria o bé reconeixement de la seva vàlua. Aquest factor podria ser secundari en una administració que contracta laborals i interins per períodes relativament curts, però no és el cas de moltes administracions que mantenen aquests treballadors durant llargues temporades al seu lloc de treball. Aquest element, amb el necessari paper de l'avaluació, podria ser tingut en compte per donar-ne prioritat.

- Capacitació i reconeixement de coneixements. Un dels principals problema a les administracions públiques és la manca d'identificació del "know how" d'experts i professionals que hi treballen. Malgrat que sovint es consideri que tot són avantatges, a l'administració hi ha gent que ha passat processos selectius de perfil massa general que amaguen coneixements tècnics i aplicats que no es trobarien a la privada.
No sobta trobar-te amb grans professionals fent tasques molt concretes, o bé massa genèriques. Així, a l'administració (europea, estatal, autonòmica, local), et pots trobar amb gent que ha redactat instruments urbanístics de referència, amb experts en tècniques quantitatives, en l'àmbit de la cultura o de la gestió de carreteres.  Qualsevol mesura que vagi en la línia d'aprofundir en la identificació de talent i enfortir les organitzacions allà on calgui aquell talent ha de ser prioritària. 


- Lògicament, aquesta identificació, juntament amb situacions familiars i personals, haurien de permetre una mobilitat funcional i territorial dels trebaladors públics. De la mateixa manera que un professional d'una empresa és destinat a una altra ciutat, un treballador públic ha de poder ser susceptible a que passi. Reitero, no ha de ser necessàriament un mal senyal, però les decisions s'han de prendre basant-se únicament i exclusiva en criteris de capacitat i millora de l'organització.




1 comentari:

Daniel Vidal ha dit...

Efectivament. Tens raó en el que comentes. Però la prioritat, ara mateix, no hauria de ser tan "el reconeixement de mèrits, la identificació del talent, la carrera professional, la professionalització de la direcció, etc." (àmbits que són importants, però no prioritaris vista la situació actual). Crec que la prioritat és racionalitzar el servei. I per fer-ho, segurament és imprescindible trencar amb un "mur" que, de facto, s'havia creat en l'àmbit de l'immobilisme funcionarial (en alguns sectors, ja que en d'altres és molt habitual). Així doncs, crec que es bó l'anunci i l'inici del "trencament d'aquest mur". És saludable. Després caldrà (i aquí s'ha de ser vigilant i actuar amb criteris correctes) que la mobilitat sigui l'adequada.