dilluns, 6 febrer de 2012

5 intuïcions al voltant del congrés del PSOE

Aquest cap de setmana, bona part de l'atenció mediàtica s'ha centrat en el 38è Congrés del PSOE. La successió de Zapatero, menys traumàtica de l'habitual degut al desgast dels darrers anys, deixa algunes incògnites importants. Especialment perquè aquest Congrés marca un camí per als propers anys, però no decideix res de cara a les properes eleccions:

1. Incertesa electoral. En altres circumstàncies, hom podria pensar que aquest Congrés serviria, com el del 2000, per preparar 4 anys a l'oposició i crear un líder. En aquest cas, tot i que la situació és similar en perspectiva electoral (un PSOE a la baixa i un PP predominant a bona part de l'Estat), no ha existit una alternativa nova. Algú podria pensar que aquesta circumstància és un problema. Pot ser-ho, però a hores d'ara ningú pot descartar que d'aquí 1 o 2 anys s'avancin les eleccions si el govern del PP no se n'ensurt.

2. Excés d'espectacularitat. El dissabte va ser un dia més per experts en comunicació política i venedors de fum que per analistes polítics i gent apassionada per l'anàlisi ideològic.

Carme(n) Chacón va voler incidir en la fórmula de passió i la posada en escena, combinada amb un recordatori de cinc conceptes clàssics de la socialdemocràcia. Portar el congrés a una escenificació mitinera i molt americanitzada en la forma no va funcionar. En general, poca innovació i una declaració d'espais comuns en el qual hi havia poc protagonisme per la pluralitat a l'Estat.

Rubalcaba fou Rubalcaba. No se'l pot acusar ni de ser impostos ni de fer propostes allunyades de la seva línia. En tot cas, representa un partit amb unes prioritats clares que vol crear un projecte comú aprofitant que, amb la previsible pèrdua d'Andalusia, els barons regionals quedaran molt en segon plànol.

3. On queda el PSC? Chacón ha creat, inconscientment, una tercera ànima dins el PSC. Tot i els seus continuats menyspreus a Catalunya i al PSC, ha estat ella la candidata oficialista del PSC en aquest congrés. Ho ha estat tot i que el debat ha estat molt poc en base a pluralitat ideològica interna, on el PSC té auto-assignat un paper tradicional dins el PSOE.

El nou escenari té diversos efectes. Entre d'ells, podem intuir una major llibertat a can PSC, degut a la pèrdua del congrés. Però la llibertat d'acció es pot referir tant a l'estratègia del PSC a Catalunya com al posicionament del PSC a Madrid.
En la primera dimensió, encara és d'hora per saber com es pot vertebrar les noves estratègies. La nova direcció del PSC encara no ha mostrat les seves cartes, tot i que algunes veus properes a l'anomenada ànima catalanista es mostren obertament descontents o escèptics amb el futur més inmediat.

4. El futur de Chacón. Un cop perdut el Congrés, Chacón té el repte i el dubte del temps. La seva figura ha sortit tocada del congrés. L'ha perdut contra algú 20 anys més gran que ella, tot just en un moment de teòrica renovació. En aquesta situació, amb les portes del PSC tancades (de moment) i la perspectiva de 4 anys per a les properes eleccions, li queden poques alternatives. Si les eleccions es celebressin demà, no podríem garantir que Chacón optés a unes primàries. D'aquí un temps, tothom ho dóna per fet.

5. Renovació o canvi? Sovint es fa servir com a sinònims, però el cert és que el congrés es pot caracteritzar com un congrés de canvi més que no pas de renovació. Les cares són similars a les que van obrir la transició de cara a les eleccions generals del passat més de novembre, alguns càrrecs de l'anterior govern i responsables de campanya. Seran elles les persones que tindran més visibilitat en els propers anys.

Altres visions de la qüestió, igual o més interessants que aquesta. Cercle Gerrymandering