divendres, 6 de gener de 2012

Cap a on va l'Estat de les Autonomies?

Aquesta setmana hem pogut saber la intenció del nou govern espanyol d'intervenir els pressupostos autonòmics. Els primers en manifestar-se d'acord han estat algunes autonomies del PP.  I en l'altre extrem, les nacionalitats històriques (sense incloure Galícia), a banda d'Andalusia.

El debat queda marcat en una lògica més àmplia sobre autogovern i relacions Estat- Comunitats Autònomes. El que està en joc no és únicament la capacitat de l'Estat per recentralitzar algunes competències, una idea que ha començat a veure's no tant negativa fins i tot a Catalunya. Més enllà d'un model més centralitzat, el que està en joc són els elements asimètrics que provenen de més de 30 anys de model. L'escenari posterior al 2006 va desgastar força els defensors d'asimetries per a Catalunya, però va permetre aspirar a un volum de competències pràcticament incomparable en altres sistemes compostos a Europa.

La qüestió és que, tot i disposar de més capacitat per legislar i executar polítiques, el futur model perfilat des de Catalunya pot derivar en dos escenaris:

1) Igual o menor capacitat d'autogovern en algunes qüestions a canvi de millor finançament per a les qüestions nuclears:  salut, educació, cultura, promoció econòmica, llengua, infraestructures . És a dir, hi havia qui creia possible plantejar un escenari que fos compatible amb la idea del PP de més centralitat a canvi d'un nou model de finançament, anomenat Pacte Fiscal per CiU.

L'escenari que planteja el PP suposa un fre pels que defensen un model similar a l'actual (molta capacitat per decidir sobre moltes competències, amb un finançament no del tot satisfactori) com pels que defensen l'escenari 1.

L'escenari 2, el que podem interpretar que sortirà de les paraules de de Guindos, no relaciona pressupostos amb descentralització. Tampoc concreta si s'aplicaria a tot arreu per igual. El problema és que deixa el control pressupostari en mans d'un Estat és el primer pas per tenir capacitat d'intencionar-lo. Un pressupost és la concreció d'unes prioritats polítiques. D'un pressupost de 100 és tant important mantenir els 100 com decidir en què distribueixes aquests 100. 

 Modificar el pressupost, matisar-lo, ensucrar-lo o buidar-lo d'intenció no deixa de ser una tasca tècnica que, en mans d'un altre govern, no pot ser mai positiu per qui aspira a quelcom més ambiciós.