dimecres, 11 gener de 2012

Pujada de preus i model de transport

La pujada de tarifes de TMB aquest any ha seguit la lògica d'encariment en el preu final dels darrers anys. Amb una gran excepció, encareix i penalitza l'usuari més habitual i el turista: la T10 és el títol més venut, amb molta diferència, i és l'habitual entre les persones que només agafen el transport públic un parell de cops de dilluns a divendres i eventualment els caps de setmana.
En el cas del bitllet senzill, sol ser emprat per turistes que no coneixen ben bé el funcionament de la resta de títols de transport, visitants puntuals.

Però també és l'únic títol disponible als autobusos, penalitzant així persones que tot sovint pensen que disposen de T10 i se n'adonen un cop al bus que no és així. L'augment espectacular d'aquest títol, enfilant-se fins els 2 euros, penalitza encara més aquestes persones. Seria força positiu replantejar-nos la possibilitat de poder comprar T10 a bord dels autobusos, avisant prèviament que no es tornarà canvi per sobre de 10 euros, si és el temps que es perd en la devolució de canvi el que ho evita actualment.

Massa títols de transport

Un dels canvis pendents en la xarxa metropolitana de transport és l'aplicació d'una targeta similar a l'Oyster londinenca, en vam parlar fa un parell d'anys llargs. Des d'aquell moment, s'han sentit alguns rumors d'intenció de tirar-ho endavant, incloent-hi un intent d'adaptació de les targetes del Bicing. Amb la negativa del Bicing i la necessitat d'adaptar totes les barreres d'accés, així com incorporar màquines de validació, sembla que aquest projecte no tirarà endavant a mig termini.

Més enllà de la inversió necessària i de l'estalvi en paper, la introducció d'aquesta mesura ajudaria a configurar un model de venda de transport més realista (eliminant títols de transport més minoritari) i beneficiar l'usuari habitual amb altres fórmules, com per exemple la diferenciació de preus segons horaris, potenciar l'autobús, etc. L'Oyster es ven actualment fins i tot en vols de les companyies de Low-Cost més importants.

Polítics contradictoris

L'actual situació econòmica no ha fet més que agreujar el finançament del transport públic. Venim d'un període de grans inversions en adaptacions de les estacions als objectius d'accessibilitat a vies, tant amb escales mecàniques com amb ascensors, i de modernització d'estacions i intercanviadors.
El fet més paradigmàtic ha estat l'estació de Diagonal, que després de més de 3 anys i mig d'obres i talls de trànsit a la zona, l'estació presenta un aspecte gairebé nou, amb una millora en tots els aspectes, incloent-hi el reforç de les estructures de l'estació, però amb un cost elevat.

La inversió compromesa no amaga una situació que TMB mai ha amagat i que, per tant, tots els alcaldes i regidors de l'entorn AMB hi tenen accés: l'alt cost operatiu de la xarxa només es manté amb aportacions de la Generalitat, els municipis i l'Estat. L'usuari paga una part relativament baixa però, tot i incrementar-se la seva aportació en un 67%, les administracions han hagut d'augmentar la seva aportacio en més d'un 130%.
Sembla evident que les solucions han d'anar en diverses direccions, tot reconeixent que la xarxa de metro i autobusos està al nivell de les millors d'Europa en confort, dimensió i connectabilitat. Compte, no incloc la xarxa de Rodalies en aquesta opinió.

Per tant, declaracions com les fetes per qui ara és Regidora en matèria econòmica de l'Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, quan era a l'oposició, castiguen la imatge de rigor que hem de demanar als nostres polítics.

Un altre exemple relativament recent (2009) té com a protagonistes l'actual alcalde Trias, així com el cap de l'oposició a Terrassa, Josep Rull, i el conseller Recoder. Tots tres amb coneixement exacte del model que existia en aquell moment (un d'ells era alcalde) i amb responsabilitat de la pujada de preus.


En el seu moment criticaven àcidament l'augment tarifari però ara no només reprodueixen la solució sinó que no es planteja un nou horitzó... més enllà de culpabilitzar l'Estat. El mateix serveix per qui ara és oposició i abans governava.

Solucions imaginatives

L'anomenada societat civil, en aquest cas no organitzada, es mou entre la resignació i la crítica. Les xarxes socials s'omplen d'iniciatives per boicotejar, protestar, indignar-se per aquest augment de cost.
Altres persones busquen solucions imaginatives, com és el cas d'uns enginyers que han creat la iniciativa d'oferir bitllets abaratits a canvi de publicitat. 

La solució té punts interessants, ja que el benefici va directament a l'usuari final. En tot cas, és un pas imaginatiu i perillós per a l'operador TMB, que segurament preferiria que el cost servís per sufragar costos operatius. Però el més interessant és, un cop més,  testimoniar l'empenta de qui va per davant d'una gran empresa (en aquest cas empresa pública). Ara no hi haurà més marge que modular bé la resposta.

Cal reconèixer, però, que TMB ja va oferir una modalitat diferent de publicitat fa uns anys. Des de mitjans dels 90 algunes empreses de restauració i serveis d'oci de la ciutat (Zoo, telefèric) es van anunciar amb el títol de transport. Ofertes de 2x1, reduccions en el preu, totes elles promocions que repercutien directament en l'usuari d'una manera o altra. Incorporar solucions com aquesta pot ajudar, tot i que no pot evitar el plantejament de solucions de caire estructural en el model TMB.



1 comentari:

Víctor de la Torre ha dit...

Ara acabo de veure aquest article que era just més avall i trobo que aquí ja tractes més el tema de la pujada dels impostos. Hi ha un gran exercici d'hipocresia política, efectivament, en les denúncies que feia en Recoder fa un parell d'anys.