dimecres, 10 agost de 2011

Un nyap anomenat PIRMI

En les darreres setmanes el govern català va anunciar que a partir d'agost, i amb efectes immediats, els beneficiaris d'una Renda Mínima d'Inserció Social només la cobrarien amb xec nominatiu enviat al seu domicili.
El motiu d'aquest canvi, molt lògic, evitar que els diners vagin a parar en mans de tercers o bé les cobri gent que en fa abús o frau.

Ja en aquell moment vaig consultar persones que treballen en temes de gestió d'ajuts socials  i em van anunciar que això portaria mals de cap al Departament d'Empresa de la Generalitat. El principal problema és que moltes persones no llegeixen la premsa ni els mitjans de comunicació i, per tant, no tindran coneixement del canvi.

El segon problema ha acabat sent el detonant d'un nyap i una situació que hauria d'obligar a dimitir algun responsable polític, assessor o treballador públic: l'enviament de la carta i dels xecs nominatius a l'adreça postal. El resultat és que un 41% de xecs no s'han cobrat aquest mes i les cues al departament, en situació d'aturada parcial per vacances, són diàries.

Tots els que hem treballat o col·laborem amb organitzacions o empreses amb bases de dades unidireccionals sabem la dificultat de tenir actualitzada la informació. E-mails rebotats, adreces de correu poc actualitzades, mòbils que canvien de nom... Ja pots avisar, que si has perdut el fil directe de l'altre persona, et pots trobar amb sorpreses d'aquest estil. Als departaments de Benestar Social i als Ajuntaments saben, a més, com de difícil és treballar amb col·lectius en risc d'exclusió social, que és el col·lectiu destinatari d'aquest ajut.

El principal factor comú de les persones en risc d'exclusió social és la fragilitat en l'accés a l'habitatge. Això provoca que visquin a habitatges en males condicions, en habitatges sense cèdul·la d'habitabilitat, sense contracte de lloguer o bé que es canviïn d'habitatge en base a la disponibilitat de feina (molta en negre). Es tracta de persones que cobren la RMI com a darrer recurs un cop esgotades altres fonts legals.

Tant en el cas del canvi de domicili habitual com en el cas de la manca de contracte de lloguer o el problema de la cèdu·la, moltes persones decideixen no anar al padró i registrar-se en aquelles adreces i encara menys modificar les dades personals de tots els registres públics. Normalment estan donats d'alta en altres domicilis, de familiars o amics.

Per tant, ignorar que aquests problemes passen explica que bona part d'aquest 40% de beneficiaris no tinguin constància del canvi en el cobrament, que la gran majoria no tingui accés a la informació, ni a les cartes, ni als xecs. Un nyap en tota regla, agreujat pel fet que a l'agost no és bon moment per canviar-hi res, i menys a l'administració.

dimarts, 2 agost de 2011

Moto elèctrica i turistes

Abans de la campanya electoral, en Xavier Trias va declarar una aposta clara per la moto elèctrica, un producte que es construeix també a Catalunya, concretament a Figueres.

Aquesta aposta s'havia de concretar en mesures concretes, algunes d'elles inviables, com per exemple, la recàrrega de les motos a les estacions de Bicing.

D'altres em semblen bones solucions i força realistes tenint en compte les poques competències municipals en matèria mediambiental: el servei de missatgeria municipal es mourà en aquesta modalitat. 

Avui coneixem la iniciativa de 5 hotels de Barcelona, en col·laboració amb ICAEN, per al lloguer de motos elèctriques per a turistes. Fins ara ja disposàvem dels famosos GoCar, una mena de cotxes biplaça de color groc que, integrats amb rutes turístiques, feien les delícies pels nostres carrers. Els GoCar van néixer  a San Francisco fa una colla d'anys.

La proposta córre el risc de generar alguns problemes per a la circulació en cas de créixer i ampliar-se més enllà d'hotels de gamma alta. El principal risc és la finalitat de la mesura: fer compatible fórmules innovadores per mostrar la ciutat amb una empenta al vehicle elèctric pot ser perillós.

Des de la vessant turística, hi ha l'experiència de les bicicletes de lloguer, especialment en la modalitat de sortides per a grups. Aquests grans grups han protagonitzat alguns incididents, especialment al centre de la ciutat. Cal evitar que grups de turistes amb moto puguin generar problemes pel fet de conduir seguint-se uns a altres i desatenent el trànsit.

En segon lloc, la dificultat de conduir per la ciutat. Conduir una moto no és com anar en bicicleta, on els carrils bici o bé les rutes pensades per carrers estrets poden ajudar a evitar el conflicte directe amb el cotxe i el bus. Però creuar Barcelona en hora punta pot generar situacions de potencial risc que algun dia podríem lamentar per distraccions o infraccions de qui no coneix la ciutat. amb la moto, . El més normal és que, veient l'experiència, el negoci es podria ampliar a més empreses (algunes com Cooltra no ho enfoquen al turisme, però ja han entrat en aquesta línia de negoci).

El principal repte legal se'n deriva de qui pot llogar la moto. En alguns països, llogar una moto és molt fàcil. Què faran en aquest cas els hotels? Llogaran la moto sense cap garantia? En alguns països no és necessari treure's cap carnet específic per poder conduir motos de petita cilindrada, amb la de cotxe és suficient. Es pot donar el cas que per conduir una scooter els barcelonins s'hagin de treure un curset específic i els turistes amb un carnet de conduir en tinguin prou?