dijous, 1 desembre de 2011

Pacte fiscal

La qüestió del model de finançament de Catalunya és molt recorrent a la política catalana. El seu debat ha tornat a l'escena política amb més o menys força, sempre coincidint amb un temps de maduració dels diferents acords bilaterals governs de Catalunya-governs espanyols.

La qüestió és que avui dia, 5 anys més tard del nou Estatut i superats dos anys des de l'anterior acord de finançament (per cert, encara no avaluat amb rigor), CiU ha tornat a posar el debat sobre la taula, fent-ne bandera electoral.
En ple debat sobre el que es considera "finançament injust" de Catalunya, el concepte Pacte fiscal ha guanyat força i sembla que es quedarà un temps. El problema és que es tracta d'un concepte construït, sense valor per sí mateix. No té força com a producte perquè pateix de 4 problemes conceptuals:

- Tècnicament Catalunya ja té un Pacte Fiscal amb l'Estat, signat el 2009.
- Constitucionalment parlant, ja té un Pacte Fiscal fruït de la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i la LOFCA.
- El Pacte Fiscal del qual es parla actualment no s'ha concretat, però en canvi té suport popular (Baròmetres del CEO).
- Es parla que vagi en "línia amb el concert econòmic". Però a diferència del debat pre-estatutari, s'ha abandonat aquesta definició, tot i que recentment l'Institut d'Estudis Autonòmics ha plantejat les limitacions i possibilitats d'aquesta opció. Si es tracta de disfressar l'opció del concert per evitar massa expectatives, ho hauríem de saber.

Per tant, l'anunci de possible convocatòria de consulta popular a favor del Pacte Fiscal em sembla tramposa, una despesa innecessària i una perversió democràtica.

- Es pot aprovar quelcom que jurídicament no sabem si no existeix?

- És necessari votar quelcom que no es concreta? 

- Es pot votar una qüestió que implica pacte-acord amb tercers? Què passaria si l'Estat corregís el text sobre el qual ens hem pronunciat? El desgast de l'autonomia catalana està en joc.

- Si el suport popular d'enquesta és motiu per fer una consulta popular, s'acceptarà repetir l'experiència quan l'impulsor sigui un partit de l'oposició, per poc important que sigui l'experiència?