dilluns, 12 desembre de 2011

AP7 i A7

Una de les reivindicacions clàssiques a Catalunya ha estat la diferència de tracte entre Catalunya i altres CCAA de l'Estat en matèria de carreteres d'alta densitat de trànsit. Parlem del tractament de les carreteres nacionals, les autopistes i les autovies. La reivindicació era que tot sovint les autopistes quedaven com a única alternativa per als conductors catalans quan, en altres zones, l'autovia és la manera més consolidada de connexió entre capitals de província.

Amb l'actual crisi econòmica, bona part d'aquest debat està derivant en dues branques d'opinió majoritàries que, de fet, alguns experts en mobilitat i logística ja defensaven fa uns anys:

a) La defensa del model d'autopista de peatge com a prioritari per garantir que els fluxes de trànsit es reparteixin de manera eficient.

b) L'atac al model d'autovies gratuïtes de llarga distància. Aquesta idea es concreta en una valoració elevada de la conservació ordinària i extraordinària de les carreteres d'alt aforament, que quedarien reduïdes als accessos a grans conurbacions urbanes, amb motiu d'evitar congestions i penalitzacions a la mobilitat obligada.

Abans de l'emergència d'aquest doble debat, a Catalunya teníem dues vies de titularitat estatal amb greus problemes de seguretat i durada dels itineraris: la N-2 i la N-340. La primera, autovia des de Madrid fins ben bé Saragossa des de fa gairebé 20 anys, convivia en un tram d'un únic sentit amb l'AP2 a l'Aragó. A Catalunya, tenia un traçat diferent a l'autopista de pagament, fet que va permetre desdoblar des del Segrià fins Barcelona. El tram entre Barcelona i Girona, en paral·lel amb l'autopista del Maresme i l'AP-7, no s'ha desdoblat, tot i ser una via d'alta concentració d'accidents en vies urbanes.

En el cas de la N-340, la problemàtica és similar. La carretera, entre Chiclana de la Frontera i Barcelona, presenta un alt trànsit tot i conviure amb l'AP-7 en bona part dels trams. De fet, la desdoblada N-340 (en molts trams, via totalment nova), pren el nom d'A-7, un element que afegeix confusió a qui no està acostumat a diferenciar la nova nomenclatura de les vies de peatge.

L'A-7 actual ja té disponibles a Catalunya gairebé 50 kms. que eviten creuar diverses poblacions, entre elles Tarragona. Però té un inconvenient clar, són 50 kms. aïllats, que obliguen a entrar i sortir de l'AP-7 a Altafulla i l'Hospitalet de l'Infant. A Altafulla, a més, la connexió amb l'AP-7 obliga a fer quatre quilómetres per la N-340, molt saturada per la proximitat d'urbanitzacions i platges.

En una prova realitzada recentment, aquest humil conductor no va notar una millora o empitjorament significatiu en la velocitat entre A-7 i AP-7 i no es perd gaire temps. L'estalvi en relació amb el mateix trajecte a l'AP-7 és, aproximadament, de 5 euros. Queden pendents altres trams entre Amposta i l'Hospitalet de l'Infant i entre Altafulla i el Garraf, el segon d'ells, incloent-hi trams d'alta concentració de trànsit tot i l'existència de dues autopistes de pagament en un radi inferior als 20 kms.

El debat passa per respondre la següent qüestió: És necessari desdoblar una carretera quan existeix una autopista?

Per una banda, el cost de la nova infraestructura és elevat, així com la seva conservació. Però hem de tenir en compte l'estalvi social en temps, seguretat i peatges.

En segon lloc, cal considerar alternatives, quan siguin viables, com per exemple, el rescat parcial d'alguns peatges o bé el descompte. En aquest escenari el desdoblament quedaria limitat a trams molt concrets i no es buscaria necessàriament una connexió perfecta amb la via alternativa de peatge.

En definitiva, quin sentit tenen les autovies? Han de fer la competència a l'autopista de peatge? Han de pal·liar situacions molt localitzades d'alt trànsit i accidentalitat? Han de reduir el temps d'itineraris de llarga distància o bé han d'anar directament orientades a donar respostes lliures de peatge per recorreguts curts, cobrant un cost només aquells vehicles que fan més distància i, per tant, privatitzant-ne la gestió?

4 comentaris:

Marcus ha dit...

Jo hi afegiria una pregunta més. Què farien les constructores si no es construissin noves autovies? No es pot oblidar que són un lobby molt potent que ocupen molt llocs de treball.

Andreu Orte ha dit...

Totalment d'acord amb tu, Marcus. Doncs possiblement s'haurien de "redimensionar", com tots :)

David Rodriguez ha dit...

Com a usuari més o menys regular d'aquestes vies he tret una sèrie de conclusions:

1.- No cal desdoblar res per sota de Vandellòs, ja que no hi ha un trànsit prou important que ho justifiqui, especialment quan s'acabi de construir la variant de L'Aldea.

2.- Per la part del nord, el que crec que caldria és intentar "renacionalitzar" la N-340, traient-li la majoria de rotondes, i prohibint el pas de vehicles pesats, tal i com es fa a França. Entre fer autovies i tenir una carretera a l'estil dels anys seixanta, hi ha un terme mig.

Andreu Orte ha dit...

D'acord amb tu, David.