dilluns, 19 setembre de 2011

Escoles metropolitanes

L'alcaldessa de Cardedeu, Calamanda Vila, va sorprendre a finals de setmana passada amb unes declaracions en les quals es lamentava pel fet que el seu municipi és receptor net d'alumnes en edat escolar. Aquest fet s'explicaria per la proximitat de municipis com Llinars del Vallès i Sant Antoni de Vilamajor.

La reclamació d'uns recursos econòmics als municipis veïns és símptoma d'una manca total de tradició metropolitana en els serveis públics. De la mateixa manera que hi ha competència per crear polígons industrials per recaptar més impostos, o per posar centres comercials a les portes d'un municipi per atreure el comerç, molesta que algú que vagi de pas a un municipi, o bé hi treballi al municipi, consumeixi serveis pagats per uns altres.

En un entorn metropolità com el nostre, amb una mobilitat diària de 9 milions de desplaçaments diaris, extremadament intermodal i amb unes dinàmiques cada cop més policèntriques (els fluxes amb origen i final a Barcelona són importants però no únics), la reclamació de la Sra. Vila és absurda i anabordable. Una excusa que obre una roda impossible de tancar: quins municipis haurien de pagar i quins no? Quins serveis imputaríem?

Els serveis dels municipis metropolitans són diversos i alguns gairebé impossibles de quantificar. Els ciutadans de Cardedeu, per cert, també surten del seu municipi. Tiren papers als carrers de Granollers o Barcelona, obligant a un cost en serveis de neteja, aparquen als aparcaments municipals de costa, etc.

El principal problema és, doncs, que les principals problemàtiques derivades del fet metropolità i del disseny urbà dels nostres municipis no s'han abordat en el seu conjunt. En el seu moment es van permetre que molts municipis es basessin en models de casa aïllada, amb una demanda de servei públic intensiva de la ciutat dispersa (seguretat cara, neteja cara, subministrament bàsic car, demandes de biblioteques, mercats o escoles en barris aïllats).Altres municipis, en canvi, fruït d'uns límits geogràfics clars, o bé per una tria, han hagut d'assumir un model urbà de ciutat densa.

La solució pot passar per dues opcions:
a) Impulsar mancomunitats als municipis per abordar aquestes qüestions (algunes d'elles creades per unes lleis que atorguen força competències als municipis).
o b) Creure's que estem en una Àrea Metropolitana, prendre'n nota i abordar el debat sobre la reforma de les finances municipals considerant també aquesta qüestió.