dimecres, 10 agost de 2011

Un nyap anomenat PIRMI

En les darreres setmanes el govern català va anunciar que a partir d'agost, i amb efectes immediats, els beneficiaris d'una Renda Mínima d'Inserció Social només la cobrarien amb xec nominatiu enviat al seu domicili.
El motiu d'aquest canvi, molt lògic, evitar que els diners vagin a parar en mans de tercers o bé les cobri gent que en fa abús o frau.

Ja en aquell moment vaig consultar persones que treballen en temes de gestió d'ajuts socials  i em van anunciar que això portaria mals de cap al Departament d'Empresa de la Generalitat. El principal problema és que moltes persones no llegeixen la premsa ni els mitjans de comunicació i, per tant, no tindran coneixement del canvi.

El segon problema ha acabat sent el detonant d'un nyap i una situació que hauria d'obligar a dimitir algun responsable polític, assessor o treballador públic: l'enviament de la carta i dels xecs nominatius a l'adreça postal. El resultat és que un 41% de xecs no s'han cobrat aquest mes i les cues al departament, en situació d'aturada parcial per vacances, són diàries.

Tots els que hem treballat o col·laborem amb organitzacions o empreses amb bases de dades unidireccionals sabem la dificultat de tenir actualitzada la informació. E-mails rebotats, adreces de correu poc actualitzades, mòbils que canvien de nom... Ja pots avisar, que si has perdut el fil directe de l'altre persona, et pots trobar amb sorpreses d'aquest estil. Als departaments de Benestar Social i als Ajuntaments saben, a més, com de difícil és treballar amb col·lectius en risc d'exclusió social, que és el col·lectiu destinatari d'aquest ajut.

El principal factor comú de les persones en risc d'exclusió social és la fragilitat en l'accés a l'habitatge. Això provoca que visquin a habitatges en males condicions, en habitatges sense cèdul·la d'habitabilitat, sense contracte de lloguer o bé que es canviïn d'habitatge en base a la disponibilitat de feina (molta en negre). Es tracta de persones que cobren la RMI com a darrer recurs un cop esgotades altres fonts legals.

Tant en el cas del canvi de domicili habitual com en el cas de la manca de contracte de lloguer o el problema de la cèdu·la, moltes persones decideixen no anar al padró i registrar-se en aquelles adreces i encara menys modificar les dades personals de tots els registres públics. Normalment estan donats d'alta en altres domicilis, de familiars o amics.

Per tant, ignorar que aquests problemes passen explica que bona part d'aquest 40% de beneficiaris no tinguin constància del canvi en el cobrament, que la gran majoria no tingui accés a la informació, ni a les cartes, ni als xecs. Un nyap en tota regla, agreujat pel fet que a l'agost no és bon moment per canviar-hi res, i menys a l'administració.

2 comentaris:

Daniel Vidal ha dit...

Molt bon post, Andreu. I de força actualitat.
Estic 100% d'acord en que no s'hauria d'haver fet a l'agost.
La resta... bé, no em sembla malament que cada 'x' temps es faci d'aquesta manera una comprovació que les coses "estan bé".
Cobren la RMI alegant un dret a fer-ho però s'obliden de les obligacions que en deriven; una d'elles, actualitzar les dades.
Per cert, el 59% sí s'han cobrat "normalment". Potser hi haurà un 20% de persones amb problemes dels que comentes... i un 20% que no es cobraran... perque no "tocava".

A.Orte ha dit...

Evidentment hi ha gent que no ha de cobrar-ho. I espero que els esforços de l'administració es centrin en cobrar les multes de trànsit, les multes per incivisme i altres ingressos que, per un problemes diversos, no arriben mai a recollir-se.
En tot cas, hi ha solucions per millorar la situació i la xifra que comentes del 20% de gent que paga justa per pecadora, em sembla força elevada. Ens imaginem un 20% de gent que no cobres la seva paga o un 20% de pensionistes sense pensió? Seria un escàndol majúsucul. Aquests de RMI, malauradament, són els pobres de solemnitat que els governs miren de reull.