dijous, 28 juliol de 2011

Futur de les diputacions (part 1)

Aquest post guarda relació amb un post relativament recent però molt vigent. Recomano la seva lectura prèvia.

Tant en Rubalcaba com el govern català han mostrat aquesta setmana la seva predisposició a "eliminar" o "reestructurar" les diputacions. Com bé sabeu, conec una mica la realitat d'aquestes administracions. A continuació identifico algunes claus per poder iniciar un debat posterior sobre la qüestió:

1) Cal eliminar-les? Hi ha dos debats que, personalment, trobo força desencertats quan es valora si és necessari que es mantinguin. El primer és el criteri històric. Les diputacions provenen del segle XIX, però no és aquest un argument suficient des del punt de vista politòlogic, donat que l'actual sistema polític (el parlamentarisme, els models de partits o altres institucions de govern) també provenen de segles enrere.
El debat polític: quan un partit com el PSOE aposta per l'eliminació tot just ara, quan les ha perdudes Per tant, el debat vàlid, és el provinent de l'anàlisi de la governança multivivell i el dret local, ja que la funció de les diputacions s'entronca en l'administració local i no pot ser aïllat del debat sobre nivells intermedis entre l'autonòmic (intocable) i el municipal. En aquest nivell juga i ha de jugar un paper d'igual a igual amb els Consells Comarcals, tot sovint amb funcions idèntiques, emprades com a contrapoder polític (també) i amb limitacions pressupostàries.

El tema de l'eliminació de les diputacions depèn de cada realitat i de la utilitat de les diputacions. N'hi ha que fan una funció de "repartidora" de recursos, substituint la Comunitat Autònoma en algunes funcions, duplicant-la o bé ultrapassant les funcions bàsiques de suport tècnic i econòmic als municipis. En alguns espais tècnics es considera que només 6 o 7 diputacions tenen avui prou capacitat i gestionen suficients serveis amb prou excel·lència, fet que hauria de permetre no eliminar-se però sí replantejar-se. A Itàlia, cas que ara surt a la llum, no s'han eliminat totes les províncies, només aquelles amb menys població. Però s'ha fet de la mà d'una reducció important dels "Comune" o Ajuntaments. El debat seré també ho ha d'incloure.

En el cas de Catalunya, més que eliminació, el camí només és un, que l'estructura tècnica derivi progressivament en les vegueries. Però és important reconèixer el que comentava fa uns mesos, les vegueries a dia d'avui no estan garantides pressupostàriament, ja que constitucionalment són les diputacions, consells insulars i cabildos les organitzacions intermèdies. Si les vegueries tiren endavant demà, ho hauran de fer amb pressupost de la Generalitat, no pas amb pressupost de l'Estat.

2) Cal redefinir les seves funcions? Evidentment, en el cas català a banda d'eliminar duplicitats i obrir un període de cooperació interdepartamental amb la Generalitat (cosa que no ha existit pràcticament en 30 anys) és necessari que les Diputacions plantegin més que mai un suport als municipis, fonamentalment als petits municipis. Aquest full de ruta no és pas fàcil, amb uns municipis amb greus problemes econòmics que podrien acabar sent rescatats per l'Estat en els propers mesos.

Per tant, les diputacions, o futures vegueries, tindran unes funcions més pròpies d'administració prestadora de serveis o prestadora de suport econòmic en funció de com evolucioni el debat sobre finançament local. Si no es fa en paral·lel, existeix un gran risc de fractura entre les necessitats dels municipis i la capacitat d'administracions intermèdies o autonòmiques de donar-li servei.


2 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Bon dia Andreu.
Mira, jo no sóc tècnic en aquesta matèria. De fet, a nivell personal la Diputació de Barcelona em provoca una certa simpatia. Quan als anys 50 del segle passat presidia la diputació el Marqués de Castellflorite un avi meu era diputat per Igualada, i en presidia una de les comissions; un parent llunyà meu va presidir la Diputació no fa gaire, ja en democràcia. A casa utilitzàvem de tant en tant un joc de cafè amb el logo d’aquesta institució. Etc. És a dir, totes les simpaties familiars i personals que calguin.
Dit això, vaig a lo pràctic. Per sobre meu “gaudeixo” dels següents nivells administratius:
1/ el consell de barri, on l’ajuntament hi té un parell o tres de funcionaris que sobre el paper s’ocupen exclusivament del barri,
2/ el districte de Sarrià-Sant Gervasi, amb una estructura administrativa important,
3/ l’ajuntament,
4/ el consell comarcal,
5/ l’àrea metropolitana,
6/ la vegueria, que ara està mig adormida,
7/ la diputació,
8/ la generalitat,
9/ l’estat espanyol,
10/ l’unió europea,
11/ i els nivells que m’hagi descuidat entremig.
Per a mi resulta evident que sobra molta estructura administrativa, i a partir d’aquí ja no dic res més per no fer-me pesat.

penyabogarde ha dit...

anem de pet a la catastrofe i si no ... mira i participa al nostre blog.