dimecres, 13 juliol de 2011

Retallar per... a què?

En l'administració pública moderna el debat sobre eficiència i eficàcia hi predomina. No és una crítica, la necessitat de disposar d'estructures i processos adients per a l'obtenció de millors resultats és fonamental.

El problema és quan tens estructures i processos magnífics però els resultats que persegueixes no són realistes, no estan fixats o bé són inconcrets. Si aquest és el cas, cal posar-se a tremolar.Si una persona passa de tenir 10 euros a tenir-ne 5, no hi ha millor manera de ser eficient que no fer-hi res. Sempre en seguirà tenint 5. El problema és que si sempre en té 5 possiblement no mengi i es mori.

D'administracions i departaments públics o privats ben organitzats, ben dimensionats i sense dèficit en trobaríem arreu del món. El repte és transformar la societat, o tenir una major quota de mercat (en el cas de les empreses). I el factor dimensionament d'estructures i de recursos destinats no pot ser l'únic en l'anàlisi, necessàriament han d'existir objectius polítics (sector públic) i idees de negoci o plans de negoci (sector privat).

Sota el meu punt de vista, el govern català córre el risc de ser abduit pel debat economico-financer del que implica governar, fet que pot no implicar rèdit electoral però sí acabarà tenint un impacte en la societat (en sentit ampli).

Us en posaré un exemple de com els recursos mai poden ser alhora solució i resposta als problemes públics.


M'explicaven a Suècia fa uns anys que un ajuntament tenia un problema de percepció de seguretat en una línia d'autobús urbà. Algunes dones, quan baixaven soles del vehicle i era fosc (es fa fosc a les 3 de la tarda a l'hivern),  caminaven uns 150 metres per una zona poc habitada, creuant un pont i una zona arbrada fins els blocs de pisos on hi vivien.

Per fer-hi front, hi havia sobre la taula algunes opciones, algunes més cares que altres: posar més seguretat en aquells carrers, incorporar càmeres, millorar la il·luminació, fer recorreguts més llargs, apropar aquestes persones a l'altre costat del pont, etc. Totes eren efectives, però no totes costaven els mateixos diners tot i que l'impacte en la percepció de seguretat podia ser similar.

Lògicament, la més cara podia ser més efectiva, però no necessàriament seria la més eficient. Finalment van optar per canviar el recurregut de l'autobús només quan era fosc, que és quan el trànsit a la carretera principal era menor.

Seguint el mateix exemple, en l'actual situació econòmica del país, el debat no pot quedar en "com seguir fent el mateix amb menys recursos". És necessari  defugir de la idea que, com que ara no es possible posar la mateixa seguretat al carrer, no s'hi pot fer gaire cosa.

Quan la ciutadania percep les retallades interpreta (no vol dir que sigui així) que no hi ha alternatives per millorar els resultats. Sabem que es disposen de menys recursos (inputs) però no sabem si tindrem pitjors outputs i pitjors outcomes. La reacció al debat de l'eficiència i l'eficàcia és la Innovació. Innovació en la generació de propostes alternatives, en la recerca de nous paradigmes d'actuació en època de crisi. Parlar de contingut, en definitiva. Ser trencadors amb el passat no ha d'implicar necessàriament trencar amb un paradigma ideològic i financer, pot implicar fer coses amb finalitats similars però sensibilitats diferents. La qüestió és, ho estan fent? Ho saben explicar?

El repte del nou govern és plantejar quina és la seva acció de govern i la seva comunicació precisament en demostrar que fer un recorregut 150 metres més llarg és més barat que posar més seguretat, però pot tenir els mateixos efectes.

Això ens porta, necessàriament, al debat sobre les rendicions de comptes a la ciutadania. Està disposat el govern de CiU a rendir comptes més enllà de la dimensió econòmica? Per què hi ha aquest interès tant manifest en "aixecar" els ànims a base de titulars sobre deute i retallades? Quan començarem a veure si més enllà de la capacitat per gestionar els recursos de manera més eficient, el govern té capacitat per posar sobre la taula solucions més barates i igualment efectives?


3 comentaris:

Daniel Vidal ha dit...

Benvolgut Andreu,

Segur que hi ha moltes coses a millorar a l'Administració Pública (i al sector privat), moltes. Però el debat ara no és el de com fer-ho millorant eficàcia o eficiència. El debat és el de la reducció de despeses pq. no hi ha (diuen) diners. I llavors o es treballa més barat (baixada de sous) o no es treballa tant (acomiadaments). Aquest és el debat. I segur que hi ha mesures que tb es poden prendre i ajudarien (vacances pagades a determinats funcionaris?) però tot i fer-les... seguiria sent necessari (tot i que potser menys urgent) fer el que s'hauria d'haver fet: redimensionar l'Administració.

A.Orte ha dit...

Benvolgut daniel. O no m'he explicat bé o no m'has entès. No discuteixo la necessitat de retallar,tot i que crec que no és tant un tema de sous com de despesa supèrflua. Tampoc discuteixo que es busqui l'eficiència. El que defenso és algú pot gestionar 5 euros per seguir-ne tenint 5,per exemple jugant a borsa,o bé tenir-ne 5 per acabar tenint 7. Abans es gastava per poder passar de 5 a 10,perô amb risc de quedar-te a menys de 5,que és el que passa qyan creixes de manera poc eficient. El que estic dient és que retallar,tenir 5 euros i no 7,no és motiu per no tenir uns objectius i unes fites socials. Si la política no transforma el seu entorn parlem de tecnocràcia,i en aquest entirn les idees,la ideologia i els polítics no tenen sentit. Reivibdico la política i els objectius de país al mateix nivell,mai per sota,

Carlos ha dit...

Daniel, deixa'm fer un petit apunt. Com a solució a la falta de diners dónes dues opcions: (a) treballar més barat o (b) no treballar tant. Jo en proposo una altra: (c) ingressar més. Aquesta darrera opció sembla que no la contempla el govern de la Generalitat i no és incompatible amb les opcions (a) i (b). De fet és el que fa tothom menys nosaltres... reduir despeses i augmentar ingressos.