dimarts, 5 juliol de 2011

No confondre més amb la Diagonal

D'ençà del satíric episodi del Referèndum de la Diagonal del 2010, la sensació generalitzada era que el procediment no es va entendre, va ser car i excessivament superficial. Hem de tenir en compte que l'objectiu de connexió de tramvies, millora de la convivència amb la bicicleta i voreres més amples semblava ser compartit per gairebé tothom (a excepció d'alguns col·lectius vinculats amb el vehicle privat).

Després d'aquell fracàs de l'equip municipal, l'alcalde Trias, legitimitat pels resultats, ha tornat a plantejar una reforma "no agressiva" que permeti millorar en els tres objectius abans esmentats. Aquesta tema ja va plantejar-se abans de les eleccions i s'ha repetit en recents manifestacions públiques del nou alcalde.

Per tal d'evitar noves decepcions pels que pensem que s'ha de fer alguna cosa en el tram F.Macià-Passeig de Gràcia, seria bo que el procés sigui diametralment diferent. Però, principalment, no seria positiu canviar les bones intencions dels projectes participatius per un procés orientat des de la piràmide política, basat en apriorismes i sense un debat tècnico-polític que sí va existir en el projecte Hereu.

Per tant, per què s'insisteix en oferir un projecte que no modifiqui substancialment l'avinguda i, alhora planteja uns objectius ambiciosos? El què ara sembla amagar el com, que no és pas una xorrada. El com afecta més enllà dels elements paisatgístics. La mobilitat hi juga un paper essencial i el temps de reforma també és un element a tenir en compte.

No seria més realista tancar aquest tema a un calaix, treballar-lo amb els que ja van treballar-ho en el seu moment (urbanisme, paisatge urbà, mobilitat), i no treure el cap fins l'existència de calendaris i pressupostos per l'opció triada?

Del contrari, veig dos riscos clars. El primer és el risc d'oferir temes punyents a l'oposició. El segon, i més important, és que hom sap que no serveix una mesura incrementalista en aquest cas. Ningú entendria una reforma low cost amb l'única excusa de la crisi, que obligui a una intervenció posterior i més costosa.

2 comentaris:

Daniel Vidal ha dit...

Andreu... el "satíric" projecte Hereu potser comptà amb un debat polític-tècnic enriquidor, però va acabar com tots sabem.

Entenc que la teva crítica va per l'eventual "disseny" de la solució per la Diagonal regida per criteris polítics i no tècnics.

Tot i que coincideixo, també crec que no és dolent esperar a veure quina és la opció presentada, i després ja veurem si tècnicament és o no correcta o millorable, no?

A.Orte ha dit...

Evidentment el nou govern té dret a plantejar el que vulgui. La qüestió, després del fiasco del projecte Hereu, és evitar confondre amb missatges excessivament mesiànics o reduccionistes. És a dir, repetir un dels errors de l'anterior procés. El meu consell seria presentar el projecte internament i no parlar-ne públicament fins que hi ha un vist i plau tècnic, un pressupost, un finançament previst i una periodització. Parlar durant la campanya electoral i els dies posteriors em sembla un error. Si no en sentim parlar del tema en una temporada serà bon senyal. Fixa't que, de fet, en aquest tema en Trias ha canviat de criteri 3 cops en un any... abans de la campanya defensava el tram per l'eixample però no per la Diagonal, després va dir que de moment tram no, i durant la campanya va acabar dient que el seu projecte era similar al defensat pels tècnics municipals (opció 1 al referèndum) però menys agressiu. Jo prefereixo que el meu alcalde presenti el projecte quan estigui tancat.