dilluns, 4 juliol de 2011

Esquerra i els nous projectes

Queden pocs mesos per a que Esquerra i el PSC canviïn de cares i d'estratègia. En el cas d'Esquerra, el debat és interessant. Tanca un període que, tot i acabar molt malament a nivell intern, sota el meu punt de vista no tot el problema està en les persones que hi són ara.
Si bé el primer tripartit tenia un sentit tant en termes programàtics (govern d'esquerres) com d'alternança política i de reduir la visibilitat de CiU en el panorama catalanista, el segon tripartit ja va néixer viciat pel desgast del primer i pels avisos d'alguns dirigents d'ERC contraris a repetir l'experiència.
Si bé és evident que el segon tripartit va ser una mala idea per ERC, pels efectes interns i per la pèrdua de votants, els Carotistes han vist com alguna de les seves advertències s'han fet realitat. En aquest sentit, alguns pensaven que l'aparició de Reagrupament i Solidaritat trencaria del tot ERC. De fet, hi havia qui pensava que l'equilibri de forces es podria igualar. En tots dos casos, la trajectòria ens fa pensar més en dos moviments efervescents, rupturistes, d'una alta personalitat política. Els costos per a ERC són evidents, els beneficis per al nacionalisme català no en són tant evidents.

El trencament es fa des de dins, es generen estructures noves i ara se'n parla d'una reorganització de l'espai nacional català. Es fa ara, precisament quan CiU és més hegemònic que mai i aplega catalanistes de totes sensibilitats. Coincideix tot just ara, quan el PP ens fa pensar en 4 o 8 anys d'involució del model nacional que defensen ERC, Reagrupament i SI. El repte és importantíssim però, quina n'és la solució?:

a) Opció 1. Visió Carod. Reorganitzar el panorama independentista d'esquerres atreient votants i líders catalanistes del PSC. Aquesta opció no ha variat gaire respecte l'escenari del 2003. La diferència és que en aquell moment els Carod i Maragall pensaven en un projecte obert, d'estructures obertes, on el catalanisme i l'esquerra eren els factors comuns. L'escenari actual implica crear noves estructures. Poc viable.

b) Opció 2. Visió SI (Uriel Bertran). Després de l'èxit de bildu es planteja una opció aglutinadora. A diferència de la proposta de Carod, neix com a estratègia defensiva. Dóna la sensació que la persona que verbalitza la proposta i la idea en sí no té encara prou maduració. La proposta, a més, no planteja solucions en l'eix esquerra-dreta que, tot i ser per alguns irrellevant des del punt de vista ideològic, és molt vigent en el debat predominant sobre mesures per pal·liar la crisi econòmica. Els convergents poden pensar que per crear un nou Bildu aglutinador, ja existeix CiU, d'una tradició ideològica més plural que no pas el PNB. La comparació amb el cas basc és, com a mínim, discutible.

c) Opció 3. Visió Junqueras. El candidat Junqueras planteja una visió oberta en el qual el plantejament d'esquerres hi és, però apareix força més diluït que en el cas de Carod. La seva opció sembla ser la guanyadora, aplega suports de l'actual direcció, però n'atreu de noves. És una proposta que no neix de renegar de l'estructura existent. El projecte pot reanimar internament Esquerra, però pot afeblir-la electoralment. La seva aposta sembla preferir la proximitat d'Esquerra amb CiU i l'allunya definitvament del PSC. Aquesta tria, defensada recentment per Ferran Requejo, pot tenir uns efectes interessants a curt termini, però pot afeblir-la en relació amb els votants més pragmàtics. El resultat pot ser, per tant, una Esquerra més segura del que és però menys capacitada per governar. Tornar als 80?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquesta opció compta amb la Marta Rovira de Secretaria General. Aquesta dona va ser directora de serveis suport (una mena de gerència) de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de Catalunya i puc dir que si gestiona el partit com l'ACCD auguro que ERC tindrà els seus pitjors resultats electorals de la seva història.

A.Orte ha dit...

GRàcies, Anònim... La veritat és que la capacitat de gestió de les persones que encapçalen el projecte és força discutible. Però vaja, ZP tampoc havia gestionat res abans de ser president del govern espanyol...ja m'entens.