dilluns, 23 maig de 2011

1968-2011

Han passat els dies i el que semblava els primers dies una acampada efervescent, ja podem dir que no ha tingut efectes electorals, però no podem dir que els Indignats hagin fet molt per no res.

Els indignats del 15M han fet molt soroll mediàtic, han atret una bona part de la població desencantada, desconfiada pels partits tradicionals i fins a cert punt, ha aconseguit connectar sectors i grups que ja estaven més o menys connectats abans (per exemple els que s'han mobilitzat per les polítiques d'habitatge).

En què pot quedar tot això? Possiblement només quedi en un canvi de sintonia, en una música diferent i més respectada de fer política. Ja no són només petit grups d'antisistema, és un moviment transversal i menys localista. Salvant les distàncies, el maig del 68 a París va ser un gran exemple de nou paradigma i d'una manera alternativa de veure la política, de fer activisme polític. Els resultats pràctics, en canvi, van ser força menys visibles ja que poc més d'unes setmanes més tard, el partit gaullista va arrassar a les eleccions legislatives franceses. Però aquella capa es va mantenir viva fins ben entrats els 70.

Hi ha persones que creuen en el sistema, però no creuen en els partits i en les maneres de relacionar política i societat. En aquesta direcció, podem pensar en un escenari en el qual la militància clàssica continuarà sent un rara avis, especialment en partits d'esquerra. En canvi, poden aflorar noves fórmules de vinculació més febles, més obertes. No necessàriament més participatives en el sentit quantitatiu.

Pot ser que la música canviï lleugerament, però difícilment pot canviar la lletra.

La lletra és i seguirà sent la mateixa a mig termini. No hi ha manera de canviar el sistema de partits si no es fa des de dins. Difícilment trobarem candidatures d'unitat, per molt que hi hagi petits grups amb ideologies similars. El moviment dels indignats tampoc semblen donar resposta a qüestions igualment importants com el model territorial, en bona mesura perquè no entra en les prioritats de bona part dels participants.

El fet de no entrar a fons en qüestions que puguin crear divisió interna té un risc i un element favorable. Per una banda permet fer propostes més concretes, quelcom que s'espera, tot i que moltes propostes ja són defensades per alguns partits. El risc deriva precisament de la manca de força dels moviments que no plantegen solucions complexes, que donen resposta a les prioritats individuals d'algunes persones i diuen representar a tota la societat. És el risc al que ha de fer front el moviment dels indignats i el que pot fer que acabin desactivats.