dimarts, 17 maig de 2011

1.700 milions d'euros, 445 milions d'euros

Aquestes eleccions municipals tenen un protagonista clar, el canvi polític. El desgast del projecte socialista després de més de 30 anys de govern ininterrumput és evident, no només fruit del temps, també com a resultat d'uns anys de sensació d'esgotament i de manca de generació d'il·lusió col·lectiva.

La crisi afecta i ha afectat el debat electoral. Govern municipal i oposició s'acusen mútuament, uns de gastar massa en publicitat i obres faraòniques, els altres de no plantejar un model alternatiu realista quant als projectes il·lusionants.

Independentment d'aquest debat, una cosa és ben certa, la por a la crisi econòmica amoïna tots els polítics que es presenten. Es parla poc de xifres i es parla poc d'inversions futures.

Si revisem els pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona per l'actual exercici 2011 ens trobem amb alguns elements interessants. Jo en destacaré un: la inversió real prevista té un pressupost de 445 milions d'euros, d'un total de 3.000 milions d'euros de pressupost. És a dir, més d'un 15% del pressupost. Si en descontem el pressupost de personal i interessos financers, les inversions s'eleven a més d'un 25% del pressupost de l'Ajuntament.
Això és molt o poc? Depèn del per a què. Amb 400 milions es poden fer projectes renovadors, però també moltes petites coses, la qüestió és què se'n pensa fer.

Em sobta saber que el futur d'aquests diners sigui objecte de molt poc debat, un espai que sí té la política de civisme, la de soroll, o tantes altres polítiques que, sense ser menys importants, suposen una despesa inferiors. Feu una prova, feu una cerca a un mitjà qualsevol, per exemple BTV Notícies, i veureu el resultat dels titulars.

Ben poca sabem sobre les  inversions previstes. Alguna insinuació per part d'en Trias en relació a la Diagonal, la defensa de la Sagrera (amb inversió estatal) en mans de Jordi Hereu i la proposta més atrevida, d'en Ricard Gomà, per la transformació d'illes de l'Eixample.  Poques propostes en matèria d'infraestructures de les TiC, en inversions en l'àmbit productiu o en zones verdes.

Hom podrà dir que això de les inversions fa mandra, perquè implica entrar en el debat tècnic sobre els pressupostos de les intervencions, matèries com urbanisme, paisatge i un llarg etcètera. Accepto que sigui així. Però aquesta manca de concreció, risc i fins i tot interès per projectes de ciutat, per aquests 400 milions d'euros anuals, contrasta amb l'interès i debat pel que suposen els famosos 1.700 milions d'euros del fons de compensació que el PSOE i el PSC a Madrid no consideren que hagin d'arribar a Catalunya aquest any.
No sabem per a què serviran aquests 1.700 milions d'euros, però sí intuïm que són necessaris. A Barcelona, en canvi, no se'n parla gaire de 400 milions d'euros que, com a mínim, sabem que el 2012 hauran de servir per fer inversions de futur.
Perquè, oi que trobem normal que en època de crisi algú inverteixi en formació, reciclatge o idiomes? Per una ciutat, les inversions venen a ser el mateix.