dijous, 28 abril de 2011

Marca turística Costa de Barcelona

Avui hem conegut que la Diputació de Barcelona "ha creat una marca turística única per les costes del Maresme i “Costa de Garraf” (incloent les comarques del Baix Llobregat, Penedès i Garraf). La marca es dirà Costa de Barcelona-Maresme.

Tot i que les diputacions tenen competències reconegudes en matèria turística, a la pràctica els municipis, ajudats per l'entorn natural, han desenvolupat tasques de promoció turística.
No disposen dels mitjans i de la capacitat per crear marques, però sí s'han desenvolupat productes turístics amb imatge pròpia: "Sitges" o "Montseny" són dos exemples propers.

En el cas de Barcelona, la creació d'una marca integradora per a la costa em sembla absolutament innecessària (no dic pas que sigui inútil). En primer lloc, perquè bona part del turisme exterior que arriba a la costa propera a Barcelona ho fa, en bona mesura,  atret per la ciutat i pels seus productes turístics: cultural, platja, negocis. És la marca Barcelona, i no la marca "costa de Barcelona", la que té capacitat de seducció, la que porta al turista.

En segon lloc hi ha el turisme interior. Amb el temps els habitants de Barcelona surten de cap de setmana o a l'estiu fora de la ciutat. I en aquesta elecció, la costa és una destinació possible. L'elecció entre un o altre municipi normalment depèn de la tradició (hi ha qui sempre va a la mateixa platja, o té un restaurant de referència), tot i que també funciona molt el boca orella. En aquests casos no és la marca "Costa de Barcelona i Maresme", sinó l'especificitat dels productes i les destinacions el que fa la diferència.

En resum, amb aquest post no pretenc eliminar tot l'efecte de la creació de la marca. Simplement manifesto que em costa molt creure que aquesta marca pugui tenir prou força com per canviar dinàmiques del turisme interior i exterior. Dinàmiques, tot sigui dit, que no són pas negatives sota el meu humil punt de vista.