dilluns, 14 de març de 2011

La difícil convivència del cotxe i la bicicleta (part 2)

En un anterior post comentava els raonaments que porten a canviar la concepció del carril i la gestió de la convivència amb els altres vehicles. En aquest post, pretenc presentar i reflexionar sobre algunes mesures (considerades bones pràctiques), més enllà de la simple construcció de carrils bici:


"Bike Boxes". Aquestes mesures, similars a les emprades per motos a Barcelona, serveixen per millorar la visibilitat de les bicicletes en cruïlles.  Donant prioritat en la sortida, els desviaments dels cotxes, fets molt sovint sense mirar si hi ha bicicletes, redueixen el seu risc.





Carrers de preferència per bicicleta. En determinats carrers, la velocitat s'adapta al vehicle que, intencionadament, es busca com habitual.  Quan definim un carrer com "carrer de preferència per la bicicleta", els conductors de cotxe que vulguin anar més ràpid o aparcar, l'intentaran evitar. A Europa, en els darrers anys, s'ha fet servir les Zones 30 com a carrer amb voluntat de millorar la seguretat dels diversos usuaris de la via. Ara bé, a diferència de les zones 30, els carrers preferencials serveixen com a "discriminació positiva" per a un mode de transport específic.



Carrils bici amb color/carrils de passeig en color. Serveixen per reconèixer fàcilment l'espai reservat per bicicletes i, quan es tracta de carrils bici amb convivència amb el vianant, adverteix i en privatitza l'ús. Un cop més, es tracta d'una mesura de discriminació positiva, que pot ser interessant per evitar invasions. Actualment s'està fent tambe per senyalitzar itineraris escolars, especialment en cruïlles.




Carrils bici a contra de trànsit. Impulsats en algunes ciutats americanes (veure video), aquests carrils són molt difícils d'incorporar en ciutats denses com Barcelona, donat que implica un problema per a la semaforització en dues direccions oposades. Ara bé, hi ha alguns carrils bici on a la pràctica es circula en direcció contrària (cas de Provença entre Passeig de St Joan i la Sagrada Família), fet que demostra que és una opció no descartable.




2 comentaris:

Warmize ha dit...

El cas del carrer Provença ha estat a punt de causar accidents de tràfic diversos als quals jo hi era involucrat com a conductor i com a peató.
En el primer cas, girant cap a l'esquerra per agafar el c/Proveça des del c/ Padilla, per la nit, hi havia una bicicleta sense llums esperant allà on comença el carril (que no vol dir que acaba). No t'ho esperes i una mica més i me la menjo.
En el segon cas per que estem acostumats a mirar en el sentit del trànsit, ningú ha de venir per la teva dreta...però venen les bicicletes en contra direcció pel seu carril de sentit únic.

A.Orte ha dit...

Efectivament, segurament caldria regular molt bé el trànsit si es volen posar experiències de trànsit en sentit contrari. No crec que sigui fàcil posar-les, també és cert que amb un carril separat es pot fer millor.