dimarts, 22 març de 2011

El candidat tècnic vs. el candidat del canvi

Interessant debat el que han ofert aquest matí a La Vanguardia i RAC 1 els dos principals candidats a l'alcaldia de Barcelona.
Ha estat un debat vibrant i que no ha necessitat de gaire moderació per part d'Enric Sierra i Jordi Basté. Tampoc ha estat un debat mític, que recordem d'aquí uns mesos, a continuació diré el per què. Ben just serem capaços de recordar un parell d'idees clau en unes hores i potser en uns dies, seran poques les persones que hauran canviat d'opinió en la seva intenció de vot.

El debat en breu


- Intens: El debat ha tingut intensitat, sense confondre intensitat amb to de veu elevat. S'han confrontat posicions, però sota el meu punt de vista, hi ha molt poca confrontació d'idees.

- Tècnic. Els dos candidats han enterenyinat el debat amb un conjunt de declaracions i xifres. No s'ha parlat de models de ciutat (tots dos fet han fet una declaració més o menys neutra i oberta en aquesta qüestió). El debat l'han protagonitzat el deute (molt inferior, tot sigui dit, a les ciutats més grans del país, incloent-hi la convergent Sant Cugat), els costos del bicing, els mossos i els problemes amb el turisme i la mobilitat. Em sembla que tret de la minoria que seguim aquests debats, el ciutadà tipus no haurà estat gaire pendent del debat i el seu impacte serà molt relatiu.

- Models Compatibles: Amb totes les divergències en algunes concrecions, sincerament no veig diferències significatives entre un i l'altre candidat quant a projecte. El governar per les persones d'en Trias no és incompatible amb el "nou impuls" de l'Hereu. És una qüestió d'estils de lideratge i d'energies, no sembla incompatible

- Hereu, recuperat: L'Hereu ha estat 4 anys amagat/l'han amagat, sortint només per males notícies o per cridar en la rebuda als Reis Mags, cansat i agobiat. L'Hereu que hem vist en les darreres setmanes sembla molt més confiat de les seves capacitats, tot i que no el beneficia gens els 30 de govern socialista i la sensació general que un canvi és positiu. A diferència d'altres ocasions, a més, no té a la vista cap pacte obert. No parla d'Iniciativa per apropar vot útil i no parla d'Esquerra perquè és evident que les prioritats del duo Portabella-Laporta no va en aquesta direcció.

- Trias, a assegurar: Trias no ha escenificat bé la sensació de canvi. Ha jugat un paper de candidat que vol canviar coses com la seguretat, el bicing o el turisme, però no ha dit ben bé com. En matèria de seguretat, s'haurà de barallat amb la Conselleria d'Interior, amb el bicing ha parlat d'un alt cost, però no de pujar el preu. Amb el turisme ha parlat d'evitar quantitat i apostar per la qualitat, tot i que les xifres demostres que el Turisme de la ciutat ha crescut en tots dos àmbits. Per tal de desmarcar-se del discurs del PP ha volgut demostrar el seu fons socialdemòcrata, fins al punt de declarar que ell és "comissionista" (de CCOO, ha aclarit). Caldrà veure si en la política de pactes en Trias deixarà enrere la seva visió socialdemòcrata per acceptar un pacte estable amb el PP.