dimarts, 8 març de 2011

Dona treballadora al Barça

Avui es celebra el dia de la dona treballadora (com si les dones que no tenen feina remunerada no treballessin).
El passat dissabte el Barça va voler tenir un detall, meitat reconeixement, meitat recurs d'imatge, deixant en exclusiva la llotja per VIPS que fossin dones.

Evidentment, no s'han sentit gaires veus en contra del reconeixement a les dones, donada la lamentable situació de la dona en els àmbits directius i en el teixit empresarial del país, on encara avui és el primogènit baró, i no la dona, qui es fa tot sovint càrrec dels negocis familiars.

Segons les xifres oficials, un de cada 4 socis del club són dones, tot i que aquí no es diferencia entre les sòcies infantils i les sènior (molt important distinció, per allò que hi ha molta gent que fa sòcia junior la seva filla i amb el temps deixa de ser-ho).

En el cas de la directiva, dues dones hi són presents, concretament Pilar Guinovart i Susana Monje. Dues dones i 17 homes. És criticable? Segurament només és reflex de la situació de la dona en el món empresarial, que indirectament afecta la composició de juntes per la necessitar d'avalar.

El que sí és criticable, sota el meu punt de vista, és la magnitud del reconeixement. Girar la truïta per un dia és reconèixer amb gran magnitud el problema, per transformar-lo en un model igualment injust. Substituir un patró de comportament purament masclista, o passiu vers el rol de la dona, per un altre patró on es fan events "només per dones", trobades de "dones emprenedores", de "dones periodistes" o de dones directores d'escola, em sembla certament equivocat. I no ho dic pas perquè no siguin útils, ho són i molt. El que veritablement cal són actes on l'home hi sigui present, vegi la magnitud de la capacitat de la dona en la seva esfera, i la seva capacitat de veure el món d'una altra manera. Allò tant famós dels "estils de lideratge".
 I amb aquesta afirmació, no estic dient que la situació no sigui injusta i calgui un canvi de mentalitat radical, però és un canvi que afecta tothom, i com a canvi social, no es pot generar una bombolla.

2 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
Bastant d’acord, però discreparia amb una cosa. Dius que "...no s’han sentit gaires veus en contra d’aquesta mesura..." i jo, en canvi, he llegit més crítiques que alabances.

A.Orte ha dit...

Bé, veus contra la mesura tens raó que s'han dit moltes. La idea que volia reflectir és més aviat la direcció del gest, el reconeixement a la dona, lògicament no es discuteix. Ho corregiré.