dimarts, 11 de gener de 2011

Culpar el sector catalanista

El diputat (des de 1992) Joan Ferran es lamenta, en un llibre de recent publicació de l'amiga editorial Episteme, del comportament del que la premsa anomena "sector catalanista del PSC", tot dubtant dels resultats que hagués obtingut el partit en cas de triar una estratègia més catalanista a les passades eleccions.

El primer que cal analitzar per entendre aquesta tensió interna és contestar la pregunta, existeix un sector catalanista al PSC? Gent molt propera al partit admet una "ànima" catalanista, però no pas una manifestació ordenada d'aquesta ànima. De fet, recorden algunes d'aquestes persones que Maragall tenia com a primer secretari del PSC a Montilla. El partit, per tant, mai ha tingut una facció catalanista organitzada, coordinada amb l'objectiu de controlar l'organització.

En els darrers anys, el debat Catalunya-Espanya ha generat molt soroll. Parlo de soroll perquè les estratègies dels principals partits han buscat sempre no trencar l'status quo. Montilla no ha volgut trencar amb el PSOE ni generar un clima de desconfiança mútua. Hi ha capítols, com la defensa del finançament per part del Conseller astells, que poden interpretar-se com una manifestació de l'ànima catalanista. Aquesta actuació, en tot cas, va ser interpretada en el seu moment com una fórmula de defensar la visió del tripartit sense obligar a una confrontació entre PSC i PSOE.

La segona qüestió són les eleccions.En ocasió de les eleccions del novembre l'estratègia emprada en les anteriors eleccions era desesperada i insuficient. Tota aspiració a millorar les enquestes implicava mobilitzar el votant que tradicionalment es queda a casa en eleccions catalanes i vota a les generals. En època de crisi econòmica, l'estratègia era mobilitzar els que mai t'han votat.
I en canvi, s'ha donat l'esquena al votant de perfil més catalanista que va donar suport al PSC el 1999 i el 2003, millors resultats del PSC.

Culpar l'ànima catalanista del PSC és, sota el meu punt de vista, oportunista. L'estratègia guanyadora a Catalunya en els darrers anys ha estat el pragmatisme. Pujol en la seva darrera ho era molt de pragmàtic, i atreia un votant de principis catalanistes però ideològicament poc definit. CiU ha recuperat aquest votant, ajudat per una percepció deficient de la gestió del govern anterior i capacitat

Estic d'acord amb Joan Ferran, aquest votant segurament no hagués tornat al PSC fent una campanya en to catalanista. Però les campanyes es fan per donar resposta als votants, no només per agradar militants i elits del partit. Amb els vots dels militants cap partit pot governar en una democràcia.