dijous, 27 maig de 2010

Ciclistes

Els conductors de cotxe són uns assassins, s'enduen gent per davant, contaminen, fan soroll i ocupen tot l'espai dels nostres carrers aparcant. Generalitzacions com aquestes són les que han de patir els ciclistes als fòrums de la majoria de diaris de casa nostra. Generalitzacions absurdes, basades en una pressumpció, que és que els ciclistes estimen envair les voreres i no complir els espais habilitats. Criminalitzar un col·lectiu que, en tot cas, ho és tot excepte col·lectiu. No hi ha cap RACC amb capacitat de defensar el ciclista, tot i que potser la visualització d'unes normes a complir ajudarien a visualitzar un espai de defensa del col·lectiu.

Què cal garantir. La ciutat encara no està del tot preparada per la bici, però no ens equivoquem, d'usuaris de bicicleta n'hi ha de tot tipus, n'hi ha que es salten els semàfors, n'hi ha que només van en bici si tenen un trajecte marcat, n'hi ha que compleixen les normes. N'hi ha de tot. Com hi ha conductors que generen accidents, topades, soroll, que no respecten passos de vianants, semàfors, que aparquen en doble fila, que envaeixen els carrils bici. La ciutat ha de garantir la seguretat de tots els usuaris, no pot pensar només en un mitjà de transport. És aquesta la seva funció principal. I si per fer-ho ha d'obrir un carril bici per un carrer important, eliminant riscos en carrers del voltant, benvingut sigui.

Espai públic. Creixen les visions d'espai públic que obliden aquesta segona part del concepte, l'espai és públic. Públic vol dir de tots. Però hi ha qui insisteix que l'espai públic s'ha de privatitzar, que vol dir fer "sense involucrar a la resta", per a dos usos exclusius: vehicle i vianant. I si algun carrer fa les voreres més amples, també tenim les queixes dels conductors habituats a conduir amb més carrils. Això sí, les voreres de l'Eixample s'omplen de motos i ningú es queixa. Voreres de 5 metres queden reduïdes a poc menys de 3. Pobres motoristes, no tenen on aparcar les seves màquines... si eliminessin el Bicing segur que podrien fer més pàrquings per a motos. Això són opinions i situacions de privatització de l'espai públic. Això no vol dir que sigui una opinió negativa, simplement no és la meva.

Personalment, m'inclino més a pensar en una visió més realista i europea de la mobilitat: molts de nosaltres som usuaris de molts transports al llarg de la setmana. Jo mateix puc arribar a emprar el cotxe, el bus, el metro, el tram, la bicicleta, també sóc corredor i quan camino m'agrada no trobar-me gaires entrebancs pel mig. És ridícul pensar, doncs, en un joc de suma zero on el suposat "usuari tipus" de la bici,  té interessos allunyats de la resta de la ciutadania. Simplement, vol sentir-se segur quan fa servir el mitjà de transport que més l'agrada i que, per cert, ens posem com ens posem, és el més respectuós amb l'entorn.

dimecres, 26 maig de 2010

Modes

Quan sembla que els nostres pares i avis començaven a entendre allò del "guai", "xulo", "consoles" o altres paraules o instruments moderns, ens trobem amb un altre nou canvi en la forma d'explicar les coses. I correm el risc de fer el ridícul en alguna ocasió.

Fa uns dies, en pocs minuts, vaig adonar-me de com canvien les coses en uns anys. Una persona amb la que parlava i jo mateix parlàvem del mateix concepte, però tots dos ens feiem una imatge completament diferent sobre el mateixos conceptes.

Així, quan ell em parlava de balneari, jo m'imaginava un lloc on van persones d'edat avançada a rebre tractaments reumàtics. En realitat es referia al que ara s'anomena SPA, que no és més que un balneari modern i que ara pot ser simplement una piscineta o banyera.

Posteriorment, el cambrer ens ha ofert una "amanida de fruites". El meu acompanyant s'ha imaginat un plat bastant gran ple de fruites. Jo he tingut aquesta imatge, però després m'he adonat que el local era modern i... sí, efectivament, parlàvem d'una macedònia servida en got.

Un cop acabat el dinar he vist com m'enviaven un "retweet".. el que fa uns anys passava amb un enviament de fax amb un acudit o document que volies compartir.


Les coses, no hi ha dubte, canvien.

dimarts, 25 maig de 2010

Gal·la Placídia

Informaven els companys de BTV Notícies fa uns dies. Com a resultat del trasllat del renovat Mercat de la Llibertat, una obra amb resultats excel·lents en tots els sentits, els veïns han recuperat un espai emblemàtic de qualitat, però han perdut la propera plaça. Durant uns anys Gala Placídia ha estat la seu temporal dels mercats, però un cop s'ha tret la carpa que ocupava bona part de l'espai, no s'ha actuat per recuperar la seva utilitat i imatge anterior.
Actualment la plaça es troba amb sensació d'abandonament, afectada també pel fet que a la cantonada amb la Via Augusta hi ha el solar de la futura seu del Col·legi d'Economistes. 

Fa gairebé 7 mesos del trasllat definitiu del mercat, però tot segueix igual, tot i que algunes informacions indicaven una previsió d'actuació a curt termini, incloent-hi una nova peatonització de Riera de SAnt Miquel i una reurbanització temporal de la Plaça, una proposta d'ERC que actualment sembla estar aturada. Altres grups, per exemple CiU, obtaven per aprofitar la situació per fer una reforma integral de la Plaça.



En realitat, aquell espai no acaba de tenir un ús òptim, tot i que abans de les obres hi havia gent gairebé sempre. Es tracta d'un espai bastant gran, molt proper a la plaça del mercat, només separats de dos solars. Per una banda, l'estació de FGC provoca que sigui un lloc de pas, però tampoc acaba de ser una plaça per als nens, probablement degut al pas de cotxes

 Nota: La foto prové del Bloc "Estel Blanc"

dijous, 20 maig de 2010

Diagonal al proper mandat

Després del desgavell, arriscat, mal organitzat i innecessari, de la consulta de la Diagonal, el missatge polític ja no és el de carregar-se la consulta o defensar-la, sinó més aviat plantejar un debat seriós sobre el futur de la via.

Tot i que l'opció C incorporava la crítica a la consulta i la defensa del "no toqueu la Diagonal", també incorporava el que sembla (ara sí) l'opció defensada per CiU, el principal partit en l'oposició. És a dir, la defensa d'una reforma menys agressiva.

Ahir vam poder saber que la reforma entrarà al programa electoral dels principals partits. Ho farà perquè és evident i notori que hi ha dos problemes importants, el principal relatiu al transport públic a la Diagonal i el segon la seguretat del vianant i la convivència amb la bicicleta. Les solucions, impliquin reformes petites o reformes importants, aniran en detriment del vehicle privat a la Diagonal. Això no vol dir necessàriament que el vehicle privat no pugui entrar a la Diagonal o no faci la seva funció en la mobilitat quotidiana. Un informe intern de tècnics de mobilitat que justificava la reforma indicava que només un 5% del vehicle privat creua la Diagonal entre F.Macià i Glòries. Per tant, la Diagonal és un lloc de pas.

Qualsevol reforma ha de donar prioritat al transport públic, és aquesta la prioritat de tots els partits, excepte el PP i la prioritat de les persones que viuen o treballen al voltant de la Diagonal. És una aposta en concordància amb la L9, que connectarà els municipis del Baix Llobregat amb una part de Barcelona i que ha de permetre absorbir una part del vehicle privat (el metro serveix per això).
Però és una aposta que només serà creïble si es dóna exclusivitat al transport públic i si es fa amb una dotació de vehicles i freqüència d'acord amb la demanda real, no pas en l'ús actual, tal com passa en algunes línies d'autobús que no amplien freqüència perquè "la gent no els agafa".

Els conductors de vehicle privat? Hauran de decidir entre l'actual bloqueig de la Diagonal o altres alternatives a l'Eixample que els portin a la seva destinació final.

Per cert, el mateix informe secret de "Mobilitat" adverteix que la zona amb major saturació de trànsit serà, el 2018, l'àrea de la Plaça Europa, un detall sobre previsions de creixement de població a la Regió Metropolitana que caldrà tenir en compte.

Actualització: pocs minuts després del meu post, s'ha conegut que els grups municipals han acordat una primera proposta de millora.

dimecres, 19 maig de 2010

Reduir serveis o les subvencions?

En ple debat sobre baixades de salari de les administracions, plans de sanejament dels ajuntaments (van començar l'any passat) i altres mesures d'eficàcia del sector públic, apareix un debat força interessant de cara al futur.
Fa uns dies, es posava de manifest una proposta defensada en diversos municipis segons els quals caldria considerar la possibilitat de reduir els horaris d'alguns equipaments públics.

Ahir van sortir noves idees sobre la incorporació de co-pagament als serveis públics. 

Totes les mesures comentades en les darreres dues setmanes perjudiquen només les classes mitjanes i les més humils.
Aquesta nova fase d'improvisació incorpora mesures pròpies de manual, però ara el risc no és descontentar els mercats financers, sinó generar una por encara superior al consum privat.

Per la seva banda també comença a discutir-se el volum de subvencions i ajudes a tercers, normalment parlem d'ajudes molt puntuals, petites, que no justifiquen l'existència d'una activitat. La reducció de les subvencions pot tenir una lògica en el sentit de reduir la càrrega dels compromisos públics en activitat privada.

Mentrestant les grans fortunes, els ajuts a les grans empreses i la fuga de capital seguirà sent la cara amagada de la crisi. Hi ha qui pensa que les crisis tenen guanyadors. Molts són anònims que, assumint els seus riscos, poden créixer. D'altres no són anònims, són els de tota la vida i tenen un risc mínim.

dimecres, 12 maig de 2010

Diagonal

Com ja sabeu, he fet un seguiment entusiasta del projecte de la Diagonal des dels seus inicis, quan estaven sobre la taula dues opcions de connexió de tram i quan a finals de 2008 es començava a parlar d'un procés participatiu que derivaria en consulta popular. He repetit des del 2008 que no veia clar que calgués una renovació profunda per millorar la seva situació.

 Fa més de 18 mesos de tot això i el procés ha tingut elements a valorar positivament:

1) La reforma confronta visions de la ciutat (la ciutat ampliada; la ciutat tancada; la ciutat de mobilitat privada; la ciutat feta per al vianant; la ciutat aparador; la ciutat de proximitat). Això és bo sempre i quan tothom tingui clar que estem en el moment clau per fer aquesta reflexió.


 2) Els treballs tècnics fets per tècnics de mobilitat són extraordinaris. Estan ben fets i plantejats molts escenaris de futur, amb riscos i oportunitats per la reforma de la Diagonal.

3) La intenció de voler consensuar una posició amb alguns actors clau (comerciants i restauradors, defensors del transport públic i bicicleta, etc).

 4) El fet de voler consultar a la població.

La crisi, una pèssima gestió de la informació, la sensació generalitzada que la decisió està presa i una elecció errònia de les opcions (l'opció C és una crida al descontentament enlloc de l'esperat "cap de les altres dues") s'han girat el contra del Govern municipal.


El pessimisme fa temps que és evident entre el personal de confiança política, qui observa que les idees s'acaben i, quan hi ha algun projecte plantejat amb bona intenció, quelcom acaba fallant per a que la cosa no arribi a l'opinió pública com s'espera. Segurament no era el moment ni la magnitud adient, però alguna cosa s'ha de fer a la Diagonal per millorar 3 qüestions:

a) La circulació del transport públic.
b) La seguretat i interès dels vianants per la via.
c) Mesures per reduir el trànsit privat.


Passi el que passi amb el projecte, les tres qüestions s'han d'abordar d'igual forma que es van abordar en la reforma de Balmes o la reforma i millora de la Ronda del Mig fa uns anys. Segurament no és bon moment per fer una gran inversió, possiblement cal estudiar bé altres alternatives (l'opció metro aprofitant un túnel previst per Foment algun dia), però dir que la Diagonal està de conya és negar l'evidència i, el que és pitjor, oblidar que fa molt de temps que llegim sobre la inseguretat de les parades de bus, la irregularitat del carril bici i els embussos de cotxes.

Hi ha dues qüestions que mereixen un esment en aquest procés de votació:
- El paper de l'oposició, contrària al projecte per oportunitat i situació econòmica, que es mou entre la defensa del transport privat del PP i el discurs ambigu de CiU. Repeteixo, no votar, o votar una C amb interpretació diversa no vol dir donar suport a aquests partits. Simplement perquè pots votar C i pensar que la Diagonal s'ha de canviar.
- La desacreditació del procés de votació, encarregat a Indra. En aquests dies he llegit i sentit suposats testimonis de persones que diuen que els ha succeït coses estranyes. Per exemple, que el sistema seleccioni una opció sense "donar-li un clic". Em comenten que encara que això pogués passar per accident, el sistema obliga a fer un altre clic de confirmació o modificació de l'opció. Resulta curiós que això només hagi passat a gent que no està contenta amb el govern i que el PC no faci aquest tractament amb persones menys crítiques amb tot plegat. Dit això, hi ha problemes propis del servidor que són greus per una empresa que cobra... per cert, una morterada, dels diners de tots.  Però dividim els problemes tècnics (crítica) i la mentida i la calúmnia. Tanmateix un cami que no em convenç com a ciutadà.

dijous, 6 maig de 2010

HPO de compra: és just?

Fa un temps que no hi crec en l'HPO de compra.No hi crec fonamentalment perquè es basa en una consideració socialment inequitativa i injusta com és la valoració de l'edat i els ingressos com a variables clau per accedir a moltes promocions. I quan l'edat no juga un paper, els ingressos fan tota la resta. Lògicament, una persona de 25 anys sol tenir menor ingressos que una de 38, lògica social, demogràfica i estadística. I aquesta és la gran injustícia de l'HPO, la persona de 25 té més probabilitats de progressar professionalment que una de 38. No ho dic jo, ho diuen tots els treballs sobre "Worklife cycle and employment".
De fet, fixem-nos en una dada: el 80% dels danesos estan en algun moment de la seva vida sota el llindar del considerat pobresa. I tots convindrem que no tot el 80% de danesos té una vida difícil.
Això provoca que, a mig termini, es pot donar el cas que un empleat de banca, o un funcionari de 33, tingui una propietat per la qual ha pagat poc i una persona de 40 anys amb ingressos molt més baixos no tingui aquesta propietat.

La segona ineficiència es demostra en situació de crisi creditícia. Els pisos de compra no s'estan ocupant i aporta uns costos de gestió a l'administració per buscar nous adjudacaris que no compensen.

El dret a l'habitatge ha de potenciar-se en el mercat del lloguer, l'únic que permet una limitació a la propietat i que no hauria de discriminar en funció de l'edat. És més, seria interessant prendre nota i considerar mercats de HPO de lloguer amb condicions diferents i tipologia d'habitatge diferent en funció de les necessitats: pisos petits i contractes molt curts per persones joves. Pisos més grans i contractes més llargs per persones d'edat superior, pensats per llars amb 1 o 2 rendes del treball. En tots casos amb ingressos baixos.

dimarts, 4 maig de 2010

Experiència i validesa

Fa uns anys, l'experiència era molt ben valorada arreu. Actualment, especialment quan les coses no funcionen, la societat demana noves idees i nous referents. Especialment en política i organitzacions de la "societat civil", aquesta lògica s'ha fet més evident ara que estem en crisi i desafecció.
D'aquesta manera, tots els partits volen mostrar nous aires, allunyen els seus vells referents i posicionen quadres joves, alcaldes de municipis petits, no sempre experts i no sempre referents en la matèria, per gestionar serveis a la Generalitat o bé com a alternativa.
Especialment en època de crisi resulten sorprenents manifestacions com les del filòsof Bernat Dedéu, fetes recentment a l'Avui. No li falta raó en la constatació estadística, si bé l'anàlisi real d'algunes organitzacions com l'Ateneu Barcelonès demostren que no es tracta de figurar-hi a les Juntes, sinó de visualitzar la renovació interna. Segons com, doncs, prefereixo refiar-me'n d'algú que ha viscut situacions delicades, quan l'economia no anava bé i costava Déu i ajuda treure un projecte endavant. L'edat no està barallada amb la modernitat, hi ha gent de 25 que té formes de pensar dels 80, i gent de 80 anys amb el cap molt ben moblat.