dimecres, 27 gener de 2010

El llibre digital i les biblioteques


En vaig parlar del tema recentment (1) i (2)

Com ja comentava fa uns mesos, les biblioteques municipals estan canviant els seus usos. Però hi ha canvis més enllà de l'ús de l'equipament en sí: el canvi en els hàbits de lectura com a resultat de l'e-book i les possibilitats 2.0 en la socialització dels continguts cultural.

Recentment, una de les persones que gestionen la Xarxa de Biblioteques Locals em comentava que estan treballant en un horitzó en el qual la biblioteca no tingui el préstec de llibres com a element que els defineixi. A la meva pregunta sobre la proliferació d'e-readers i l'adaptació de la indústria a aquest format la resposta va ser menys dramàtica del que es podria esperar:

 - A la indústria l'interessarà que la biblioteca ofereixi "un tastet" d'un llibre sense necessitat de dedicar un exemplar i uns costos de distribució.
- Arribarà el dia que la indústria oferirà préstec de llibres per 3-4 setmanes a un preu molt baix.

Doncs bé, el següent Post d'un altre bloc ofereix pistes sobre l'acceleració d'aquestes realitats. Molt recomanable i informatiu sobre el que vindrà en consum cultural.

dimarts, 26 gener de 2010

Territori versus autonomia local


La crisi política d'Ascó, generada per la decisió de deixar en mans dels Ajuntaments la seva possible candidatura al magatzem temporal de residus, ha posat en evidència la feble relació entre nivells de govern.

Si bé la majoria de catalans proclamem una major autonomia i menor relació amb l'Estat, regularment es demostren les mancances en les relacions entre municipis i autonomies.

D'exemples en trobaríem molts. Ara bé, no és el meu objectiu plantejar aquestes mancances, sinó més aviat plantejar la principal problemàtica, que és la dificultat de fer planejament al territori.

El planejament territorial, que està en mans de Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, hauria de ser el marc sobre el qual definir decisions similars a la ubicació d'un parc d'atraccions, un parc eòlic o altres béns i serveis ben percebuts per la societat.


La realitat és que, encara que aquest instrument serveixi com a full de ruta, els municipis i alguns territoris poden tenir la sensació que només se'n recorden d'ells quan interessa. I aquest raonament porta, inexorablement, a situacions límit en les quals la política partidista arriba massa tard.
Perquè sota el paraigües de "donar equilibri territorial", els governs de CiU i el tripartit han fet bàsicament iniciatives, però mai plans ambiciosos que permetin mirar el futur amb optimisme.

Però encara que donem la raó als crítics amb CiU i el PSC d'Ascó no podem oblidar la capacitat de l'estat per crear conflictes interdepartamentals. No oblidem que, tot i l'error comès per la ministra Espinosa, els municipis no tenen competències en matèria nuclear.

En el fons, doncs, tres problemàtiques, segurament sense una solució clara:

1) Els municipis han de tenir capacitat real per incidir en les activitats econòmiques? Totes tenen el mateix valor o aquelles relacionades amb l'energia nuclear han d'anar a banda?
2) Un municipi, dins d'un altre territori, que pertany a un altre Estat, que forma part de la Unió Europea, pot reinvindicar la seva autonomia en aquests assumptes? Si no és aquest municipi, qui l'hauria de tenir?
3) Disposem d'instruments polítics d'equilibri territorial que passin pel consens o bé aquest principi es basa en petits afegitons sense gaire planificació en conjunt?

divendres, 22 gener de 2010

La suma de mala comunicació=mala gestió

Sovint és més fàcil explicar èxits en la comunicació política més que no pas fracassos. Hi ha fracassos de comunicació i èxits de gestió (algunes polítiques de tots els governs, fetes amb la millor intenció i amb bons resultats). En aquests casos, tenir bons assessors i bones relacions amb els mitjans és clau per canviar la tendència.

Tornant al cas del foc d'Horta de Sant Joan, si bé la informació va fluir durant tots els dies de crisi, amb el temps la sensació és que més informació no és millor informació. I en aquest cas, informació distorsionada o una mala gestió de la informació sol implicar gestió molt millorable.

Quan fa una setmana el Conseller Baltasar defensava la gestió reconeixia una mala comunicació interdepartamental. Estava dient que, amb la informació disponible, la seva àrea no ho podia fer millor. Una situació que els veïns del poble no es creuen, ja que ells van veure des del principi que no podia ser un llamp, una péssima comunicació amb els veïns que va eliminar augmentar la tensió.


Posteriorment apareix el famós informe dels forestals, un informe que ahir va ser qualificat d'incomplet pels mateixos redactors. Això demostra una mala comunicació interna i possiblement una mala gestió dels responsables, que van donar per definitiu quelcom qeu no ho era.

En paral·lel es coneix un altre informe sobre incidències, una informació ocultada en el moment que es van conèixer les morts dels membres del GRAF. En aquell moment es va determinar com a única causa d'aquella desgraciada mort la mala sort i es va rebutjar qualsevol problema de coordinació o comunicació interna.

Per tant, independentment del resultat dels treballs d'incendi, en bona mesura ressolts per la perícia dels professionals tècnics, a un polític se l'ha de jutjar la "gestió" per quelcom més: complicitat amb els seus càrrecs tècnics, capacitat per generar confiança amb la ciutadania, fiabilitat en les declaracions.

Una mala comunicació en tants fronts de l'actuació esdevé doncs, una pèssima gestió. Voler separar una cosa de l'altra és reduir l'activitat política a un espai de gestió tècnica. Per cert, si és aquest nivell on volen treure pit, em sembla que pràcticament cap polític català mereixia el càrrec que ostenta.

dilluns, 18 gener de 2010

Enfocar en la immigració


En els darrers dies, i com a resultat del debat suscitat per la proposta del govern municipal de Vic, ha tornat a l'opinió pública el debat sobre la immigració.

Després d'un període de debat sobre els beneficis i problemes de l'arribada de població estrangera per motius de treball, la segona part de la decàda es va caracteritzar per un doble debat sobre "regularització" vs. gestió dels nouvinguts, una confrontació d'estils de política que va generar dues formes ben diferenciades en el món local:
a) els ajuntaments que actuaven de manera activa, fins i tot insistint en la idea de la societat intercultural (multicultural) i b)  els ajuntaments que actuaven de manera reactiva, tot enfasitzant el missatge de la gestió dels conflictes.


Quan tot feia indicar que la crisi portaria a una combinació de totes dues, degut a la problemàtica derivada de l'alt atur (concentrat en un 25% en població estrangera), tornen a sentir-se veus que dirigeixen l'enfocament (el "frame") en el debat "immigració sí-immigració no", una tornada als arguments de començaments de la dècada, una visió mercantilista, poc elegant, que tornarà a fer el joc als partits d'extrema dreta. Segurament un debat és necessari, però estem segurs que el debat ha de quedar en un àmbit jurídic?

dimecres, 13 gener de 2010

Planificar per excés: Els Jocs del 2022


L'anunci d'avui de l'alcalde Hereu sobre la intenció de presentar candidatura als Jocs Olímpics del 2022 es basa en una idea propera al Màrqueting polític més que no pas a la Planificació estratègica.

Hi ha el convenciment a Sant Jaume que, si bé el model de ciutat és viu (model, no pas projecte,compartit per dos dels tres partits en l'oposició, l'excepció és el PP), les idees comencen a brillar per la seva absència.
La renovació és positiva i davant d'alguns projectes de renovació del model econòmic de la ciutat, la fórmula guanyadora sempre acaba sent la dels grans events.

En els darrers anys Barcelona ha tingut estratègies curt-terministes de progrés.  En són símptomes la importància pública  que se li va donar en el seu moment al Programa d'Acció Municipal (PAM), la rellevància del projecte de renovació de la Sagrera, la visibilitat de les reformes dels mercats en les polítiques de proximitat i la futura renovació de la Diagonal.

Tret d'aquests projectes, bona part de la gestió municipal s'ha fonamentat en tapar problemes més que no pas en il·lusionar la ciutadania. Aquesta ha estat la lectura que se'n fa a St Jaume, una lectura feta en positiu des del PSC i ICV (destacar la "gestió") i una lectura feta en negatiu des d'ERC, PP i CiU (destacant la manca de projecte).

Amb tot plegat, s'entén que a 16 mesos de les eleccions municipals, en un entorn de crisi econòmica, amb crisi pressupostària i dificultats per generar expectatives, aparegui un projecte a llarg termini. Sense entrar en les possibilitats, mínimes, de la idea, aquest és un exemple més de les contradiccions d'un govern municipal incapaç d'explicar com veu la ciutat a 6 anys vista en els temes que preocupen la ciutadania (economia, turisme, infraestructures, creació d'empreses, seguretat i civisme), volent girar la truïta en un projecte que difícilment tindrà cap resultat fins el 2016 i que, per cert, es comença de 0, amb una pila de potencials competidors que porten anys destacant-hi.

dilluns, 11 gener de 2010

Pensar en clau electoral: Vic

La decisió de CiU, PSC i ERC donant suport a un canvi en la normativa local d'empadronament és molt greu.
En primer lloc, està fora de la llei local, que ho limita a la presentació de passaport.
En segon lloc, perquè aquests partits han signat el Pacte Nacional per la immigració.

El que suposa un greu precedent és que aquests partits han estat els principals perjudicats per l'aparició de la Plataforma per Catalunya. L'apropament de les eleccions locals del 2011 obliga a prendre en consideració algunes mesures reactives davant el risc que aquest partit continuï la seva progressiva incorporació.  Aquesta n'és una, clarament en visió electoral.

El problema és que en municipis amb alta concentració d'immigració comencen a aflorir problemes de convivència. De moment aquests conflictes són passius, però qui sap si d'aquí un temps les normatives legals es demostraran insuficients per una gestió local dels drets de ciutadania.