dimarts, 14 de desembre de 2010

Un debat antic sobre desregulació

El passat 3 de desembre vaig veure, des de la distància, com l'espai aeri espanyol es transformà en caos. Per sort, unes hores em van salvar i vaig poder arribar a Washington satisfactòriament.
Curiosament, el dia següent visitava el "National Air and Space Museum" de Washington DC, un lloc força interessant on poder veure naus i sondes espacials, així com avions de totes èpoques. Una de les peces del museu era un cartell de finals dels 70, quan els Estats Units donaven un pas similar (pel canvi) al que es vol donar a Espanya trenta anys més tard, amb l'aprovació de la Airline Deregulation Act del 1978.

Pels que no veieu la foto correctament, a la columna esquerra podem destacar que aquesta normativa, que obria la possibilitat d'obrir rutes a qualsevol aerolínia que ho volgués, generava dubtes i temors sobre l'estabilitat dels valors públics i el manteniment d'un sector privat potent.

A la columna de la dreta es fa referència als petits aeroports (petits mercats), que podrien quedar limitats per la concentració del negoci en poques empreses i destinacions rentables, una lliçó del que pot esperar al territori espanyol si AENA fos privatitzada.

En definitiva, si bé al territori espanyol no estem parlant d'una situació similar, cal plantejar la necessitat d'un gir complet en el triangle gestió aeroportuària (público-privada); paper d'AENA i política pública incentius per a la manteniment de rutes i l'afectació dels dos fenòmens clàssics de la desregulació i la privatització.
Si una cosa està clara és que la combinació de les variables grau de desregulacio i grau de privatització d'aquests tres components del triangle afecten decisivament el sector: dos exemples hipotètics: a) es privatitza la gestió aeroportuària, es privatitza AENA però els poders públics donen incentius públics per l'arribada de companyies.  b) es privatitza la gestió aeroportuària només en alguns aeroports, AENA es manté inalterable i desapareixen els ajuts públics a aerolínies.

Ara bé, pot ser que determinats debats no es facin pensant en millorar l'eficiència, sinó simplement per motivacions financeres.  Si aquest fos el cas, el segon escenari serà el més proper.