dimarts, 28 de desembre de 2010

Dels fets a la confiança

El govern Montilla inicià la seva tasca de govern amb el lema "fets i no paraules". En els primers anys el govern impulsà polítiques que han acabat per tenir èxit dispar (hi ha casos de reconeixement positiu com el d'infraestructures, cultura i justícia), però en un context positiu des del punt de vista econòmic. Els darrers dos anys, coincidint a més amb un nou finançament autonòmic, han estat dos anys de crisi econòmica, de drama social i de treure poc pit. El resultat és que els fets han anat contra el govern i el govern contra els fets. I quant les paraules, la política de comunicació no ha estat la millor, el seu president no era un bon orador i la percepció externa era de manca de coordinació, cohesió i confiança en temes clau com l'educació, la fiscalitat i els instruments per sortir de la crisi.

He deixat passar uns dies per posicionar-me en relació al nou govern i el lema que podria fer servir. Sembla que ha funcionat allò del "govern dels millors". Millor vol dir "més bo" i requereix, per tant, d'una comparació que pot ser odiosa en alguns casos. Els millors en relació a qui i quan? L'experiència recent ens demostra que en la societat i l'economia del segle XXI allò millor en un temps 0 pot no ser-ho al temps 1, Zuckerberg no era millor que Jobs l'any 2004 i ara segurament els posaríem a la par.

Aquest raonament em porta a plantejar el repte del govern dels millors davant un escenari que es presenta molt negre. La situació econòmica afectarà el nou govern. Que ningú es pensi que s'obre un temps de recuperació imparable, d'empreses que tornaran a Catalunya i de treballadors qualificats que no voldran marxar. Els salaris seguiran sent menors que a l'estranger i potser baixaran encara més. Els millors poden ser simplement "bons" si els valorem d'aquí 4 anys.

Per tant, no ens queda gaire més cosa que comparar "els fets i no paraules" amb el "govern dels millors" des de l'únic element comú que els sé veure: la confiança.
La confiança que no es percebia en relació al govern anterior i que ara sí es percep, la confiança que es vol recuperar, incorporant independents i fins i tot algun socialista. La confiança dels pactes nacionals incloent-hi agents de la societat civil organitzada i la confiança dels mitjans de comunicació públics i privats. La confiança que transmet en les seves accions l'ara president Mas (a qui, per cert, he criticat tot sovint en aquest bloc en relació a la seva ambivalència).

És el "govern de la confiança". Però no ens portem a l'engany, la confiança no pot construir-se artificialment, la confiança no vol dir comportar-se com "palmeros" al servei d'un clima d'optimisme com sembla que actuen alguns líders d'opinió de mitjans de massa. La crisi econòmica i de país segueix, seguirà i no serà fàcil sortir-ne.

1 comentari:

Daniel Vidal ha dit...

Andreu,

Molt bona reflexió. Palmeros, no gràcies, pq. no són, ni molt menys, generadors de confiança.

El que sí és cert és que tot i que la situació és dolenta, si realment creus que "algú" farà el que s'esperà d'ell, si hi creus, llavors és més fàcil dir... mira, ens quedem aquí, donat que allà les coses són millors però... potser no ho seran demà, mentres que aquí "te pinta" de que la cosa, d'una manera o una altra, anirà millor.
I consti que no només passa en política, també a la feina o en l'àmbit de l'esport.