dimecres, 22 de desembre de 2010

Bicing s'encareix el 15%

Ahir es va donar a conèixer l'augment de tarifes del Bicing. El servei de bicicletes municipal ha millorat força en el darrer any, especialment el manteniment de bicicletes.Continuen existint els problemes de subministrament detectats des de l'inici, principalment a les zones amb pendent.

El preu ha augmentat 11 euros en poc més de 3 anys i mig, gairebé un 30%. Lògicament la queixa no ha trigat en arribar en fòrums i al carrer. " Massa car per un servei que no es pot comparar amb un transport públic", deien alguns. "Em donaré de baixa", diuen uns altres.

Independentment de la qualitat del servei i la idoneïtat del cost, crec convenient fer un parell de reflexions:

1. El Bicing morirà d'èxit i és bo que ho faci per al bon funcionament. O dit d'una altra manera, tindrà un decreixement lògic que podrà ser interpretat de moltes maneres. Anem a pams: neix i creix exponencialment, en part gràcies a una tarifa de 6 euros anual el primer any. Decreix a mesura que algunes persones esdevenen ciclistes i es compren bicicleta pròpia, d'altres que veuen que no els compensa i uns quants usuaris que se'n fan socis atrets pel preu però a la llarga no els convenç o no en treuen prou benefici. Mentre l'hàbit de la bicicleta no creixi espectacularment (3% dels desplaçaments a Barcelona), el Bicing no podrà tornar a l'històric dels 190.000 carnets (més del 10% de barcelonesos).
 2. Des d'un punt de vista de Gestió Pública, el Bicing és un programa subsidiari. Un programa que es consideri important no pot dependre econòmicament del finançament d'altres fonts: en aquest cas l'àrea verda financia el Bicing. L'Àrea Verda pot anar millor o pitjor, però genera efectes perversos en els gestors del Bicing, al cap i a la fi estem parlant d'una àrea verda que recapta beneficis vora els 12 milions d'euros, una xifra petita per un Ajuntament com el de Barcelona
El Bicing mereix tres escenaris :a)  la gestió privada, fent-la independent d'altres partides, amb bonus per la qualitat del servei i altres indicadors. Per exemple, el manteniment del nombre de socis, la valoració dels socis.
b) Cost proper a 0: això implica garantir un servei de qualitat a un preu que possiblement seria inassumible. Lògicament, tampoc semblaria propici que la gestió fos municipal.
c) Integració al transport públic intermodal: Per què a Londres tenen una targeta Oyster i a Barcelona no? Seria plausible integrar el Bicing com a vehicle de connexió entre metro/autobús i la destinació final? En aquest cas l'integraríem a la xarxa de transport metropolità. Cert, passaria de ser un producte depenent de l'àrea verda a dependre d'un monstre com TMB/ATM. Se m'ocorren alguns problemes concrets en la gestió, però també alguns beneficis, el principal seria la multiplicació dels usuaris potencials i potser un efecte inesperat, nous usuaris de transport públic gràcies als beneficis del viatge combinat.

2 comentaris:

David ha dit...

El cost real del Bicing és de 20 milions d'euros, dels quals uns 5 (25%) són aportats pels usuaris. La taxa de cobertura del transport públic a l'àrea de Barcelona se situa en el 50%. La lectura que jo faig és que les tarifes del Bicing s'haurien de doblar per tal de què siguin equitatius. Per tant aquest increment no només no és excessiu, sinó que fins i tot és insuficient.

Ara bé, per poder fer això caldria garantir uns mínims de qualitat que a hores d'ara continuen sense donar-se. Per exemple, durant moltes hores hi ha zones de Barcelona (parlo de zones i no d'estacions concretes) on és impossible trobar una bicicleta, i al contrari, zones on és impossible deixar-la. Portem 4 anys de servei com per haver ideat alguna solució que alleugi aquestes tensions.

Per cert, em semblaria una bona idea integrar-lo al sistema de transport públic, per exemple, fent gratuït l'ús del Bicing als usuaris dels abonaments mensuals o trimestrals.

A.Orte ha dit...

David, estem totalment d'acord. com a ciutadans preferim pagar poc i tenir un servei de 5 enlloc de pagar més per major qualitat o simplement per a que no ho paguem tots (cas de l'energia). Suposo que el problema és que la qualitat tampoc ve garantida. Quant la integració, tot i que TMB ha treballat en la inclusió d'una targeta tipus "Oyster" http://aorte.blogspot.com/2009/07/targetes-de-metro.html, sembla que el somni d'una integració real de targetes Bicing i operadors d'ATM està lluny i s'hauran de conformar oferint promocions per usuaris d'altres transports. De fet, aquesta sembla una solució lògica: l'Ajuntament defensa els 30 minuts de temps d'ús sense cobrament sota el criteri de l'intermodalitat.