dimecres, 17 de novembre de 2010

Dades insuficients: l'ocupació al sector turisme

Habitualment veiem referències a molts informes, estudis i anàlisis basats en indicadors (dades més o menys objectivables) o dades d'enquesta.  Sovint passa que una informació resulta poc interessant per als mitjans de comunicació i l'investigador fa volar coloms amb un titular que els mitjans de comunicació amplifiquen. En altres casos és a la inversa, l'investigador es posa les mans al cap i es desmarca del titular.

El cert és que un indicador o una variable d'enquesta és una aproximació d'una realitat social. Un bon indicador és el menys qüestionable, aquell que per aquella realitat tothom fa servir, o tothom considera una bona aproximació. Així, el volum de tones de brossa recollida és un indicador interessant per conèixer la producció de brossa, d'igual manera que la taxa d'atur ho és per tenir una bona aproximació de la proporció de persones que busquen feina i no en troben, tot i que de seguida pensem que l'economia submergida té un paper que ens ajuda a fer matisacions.

Avui s'ha publicat a la Vanguardia un article amb el següent titular: "Barcelona, en la última decada: domina el trabajo industrial y muy pocos viven del turismo". 
El treball al que fa referència es remet a unes dades de la Seguretat Social on es determina que l'indicador clau per valorar quanta gent viu del turisme és el fet d'identificar la feina directament amb aquest sector segons les dades oficials. La interpretació de l'indicador, basat en una dada oficial, dóna lloc a reflexió. És una dada informativa, però no podem dir que sigui una bona aproximació (tot i que és la més fàcil) per fer derivacions sobre l'impacte del turisme en l'economia de la ciutat.

El turisme no pot tractar-se d'una manera separada d'altres fenòmens de les nostres ciutats i viles. El concepte "servei turístic" afecta tots els serveis en els quals el turista té una incidència. Sabem que els turistes van a hotels i sabem que necessiten transport. Però és un taxista un treballador que viu del turisme?? Sí i no. El mateix succeeix als treballadors d'un bar de Gràcia on un 15% o 20% dels clients són turistes. Tampoc es pot considerar turística la Casa del Llibre, un Restaurant amb dues estrelles Michelin, un teatre de Londres o un dissenyador de Webs per a hotels?. Però en canvi, els turistes deixen uns diners en molts d'aquests serveis, hi són presents, fins i tot en alguns casos ajuden a omplir i quadrar números.
La frontera del considerat "viure del turisme" i "treballador turístic" és enorme en un país amb un fort turisme interior, amb tipologies de turisme exterior que van més enllà del Resort de tot inclós. De fet, el turista cultural, el de shopping o el de negocis, pot arribar a tenir patrons de lleure similars als de qualsevol resident.

En els casos del model de tot inclós, fer una aproximació a la proporció de llocs de treball directes al sector és relativament fàcil. Sense turisme no hi ha llocs de treball a la Riviera Maya i no existirien altres llocs de treball indirectes. Aquí no podem dir el mateix i el fet que hi hagi poca gent directament vinculada per la SS al sector, no vol dir que el turisme no sigui una font importantíssima d'ingressos a la ciutat i un motiu per de creació de llocs de treball directes i indirectes.
En el nostre país, ens haurem de conformar amb els excel·lents estudis sobre activitat turística i despesa del PIB, tant importants per analitzar el sector. En el cas dels llocs de treball, caldria ser curós en la redacció de titulars, si no volem que una notícia tingui poca credibilitat.