dijous, 28 d’octubre de 2010

Reglaments i persecució

Uns tribunals donen invalidesa a un reglament sobre ús preferencial del català a l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida. Altres recursos similars podrien invalidar reglaments interns d'Ajuntaments, Universitats i altres entitats.

El concepte ús preferencial del català és, sense dubte, problemàtic. Però, a diferència de la tradicional queixa del PP i Ciutadans, no va en detriment de cap llengua. El concepte ús preferent s'ha de distingir del d'obligatorietat.  De fet, l'Ajuntament de Barcelona fa servir, per exemple, el castellà i l'anglès en moltes comunicacions (especialment en opuscles). I les comunicacions i mails interns es fan, des de sempre, amb la normalitat que dóna el coneixement entre el personal que hi treballa (pots rebre algun correu en castellà, molt puntual, si es tracta d'algú que coneixes bé).
El català, lògicament, ha estat emprat en comunicacions oficials i protocolàries, també per part del PP. Costa molt creure que ho hagin fet condicionats per una normativa, tot i que l'haurien de complir. La millor notícia és que el català s'ha fet servir de manera normal i preferent. Preferent en el sentit de ser "elecció personal". Afortunadament els jutges no poden anar preguntant tothom si ha escrit un mail o una carta en català perquè està obligat o, simplement, perquè ho vol fer. S'ha creat, de nou, un agravi comparatiu... la sospita sobre els que trien preferentment un idioma respecte l'altre en les seves comunicacions. De ben segur un hipotètic manual d'estil del PP a l'Ajuntament obligaria a escriure e-mails en tots dos idiomes, ratllant així el ridícul i fent perdre el temps als tècnics municipals (els polítics, per sort, normalment sempre estan reunits, al telèfon, o menjant).

2 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
Com a complement. Potser ha sigut casualitat però sempre que se m’ha adreçat la Guàrdia Urbana de Barcelona, o he sentit com s’adreçaven d’entrada a altres persones, o quan parlen pels altaveus d’aquelles furgonetes blanques que vigilen el trànsit, sempre utilitzen l’espanyol com a llengua. Després poden canviar, o no, al català, però d’entrada parlen en espanyol.
Un altre exemple, observa les comunicacions que tenen els conductors d’autobús per ràdio amb la central: sempre en espanyol.

A.Orte ha dit...

Tens raó, Miquel. Suposo que allò el jutge no ho considerarà "ús preferent" perquè no hi ha un reglament escrit...