dimecres, 6 d’octubre de 2010

INEFC a les Terres de l'Ebre?

Ahir es va conèixer que Amposta i Cambrils negocien amb l'INEFC per iniciar els estudis d'educació física i esportiva. La notícia es va conèixer al mes d'abril en premsa local, i ahir se'n feien resó la premsa estatal i catalana.

La notícia és bona o és dolenta? A simple vista, seria bona pel Sud de Tarragona, que s'ha consolidat com a modesta destinació universitària. Primer amb els estudis d'infermeria, turisme i empresarials a Tortosa, i ara amb l'expansió de noves carreres. Reus, Tortosa i Tarragona tenien facultats, per què expandir a la 5a i 7a vila més gran de la demarcació?

El problema rau quan plantegem si el mapa universitari espanyol, està preparat per més de 100 campus d'universitat, més de 50 universitats (gairebé totes oferint com a mínim Dret o Empresarials) i una estructura pública al servei de "fabricar titulats". Una primera mesura interessant seria especialitzar les zones en funció del seu model econòmic i social (a Lleida, agrònoms, a Falset, enologia, a Tarragona arqueologia etc). Una segona mesura seria reduir el nombre de places de les universitats de Barcelona, pas previ per la creació d'una diferenciació entre universitats "bones" i universitats "dolentes, quelcom que està molt mal vist. Les universitats estan competint per atreure alumnat (subvenció) però no poden competir per atreure bon alumnat ja que no controlen les notes d'accés. Actualment, amb un 5, es poden entrar a una colla d'estudis dels considerats "prestigiosos" (Dret, Empresarials),  una demostració del fet que sobren places al sistema.

És legítima aquesta política? Alguns ex-rectors que he conegut tenen una visió contraposada. Mentre l'ex-rector i conseller d'universitats, Carles Solà, defensava un model expansiu territorialment, altres ex-rectors (i ex-rectora) defensaven més aviat el contrari, tot considerant que amb les excepcions d'especialització territorial, les carreres generalistes es podien estudiar a la UOC si hi havia impediment econòmic o personal pel trasllat.

Un dels principals arguments allunyats de la gestió universitària es troba en la relació laboral de l'estudiant amb la universitat. Quan uns estudis estan sobrerepresentats a les universitats en relació al mercat de treball (com li podria passar a INEFC si no redueix places a Lleida i Barcelona), i el graduat/da treballa en altres àmbits de coneixement, els ex-estudiants d'aquests estudis no parlen bé de la universitat i dels estudis en general.

En definitiva, la principal pregunta és: han valorat aquesta decisió en termes de necessitats del país? La política universitària va lligada a alguna altra política de país?

1 comentari:

Daniel Vidal ha dit...

Andreu... bon tema!

Certament, la reflexió és encertada. I tot i l'estima cap a les terres del Sud, no tinc clar si calen "noves" Universitats/campus.

S'està subvencionat amb diners públics a les empreses (que adquireixen a molt poc cost) professionals que haurien de cobrar molt més donada la inversió (especialment en temps) que han fet.

Tu ho dius: sobren places al sistema. I ningú hi posa remei.