dimarts, 5 d’octubre de 2010

Fets i paraules

Els 4 anys del mandat del segon tripartit mostra, ara que es fa balanç, elements positius a tenir en compte, però
hi predomina la sensació generalitzada d'esgotament, desànim col·lectiu i desafecció vers les institucions del país i de relació amb l'Estat.
No entraré en valorar els fets positius, que es centren en les àrees de salut, infraestructures, justícia i cultura. S'han aconseguit fites importants, insuficients per neutralitzar en l'opinió pública els efectes de desgast de la crisi econòmica, la gestió del conseller d'Interior i els temes de país (llei de vegueries, finançament i relacions amb l'Estat).

La qüestió ara, des de la perspectiva comunicativa, és com transmetre tot això. Sembla que l'elecció del govern és presentar orgullós la seva acció de govern. Servirà per alguna cosa? Clarament no. Més aviat serveix per posar en línia l'estratègia de l'oposició, que davant els fets parla del 17% d'atur, de la incapacitat de resoldre problemes de país i del desànim general. Com diria en Lakoff, si el rival focalitza en uns issues en els quals tu no pots guanyar, no parlis d'ells. I lògicament, el 17% de l'atur passa per sobre de tots els kms. de metro inaugurats o de tots els hospitals reformats.

5 comentaris:

Toni Rodon ha dit...

Totalment d'acord. L'altre dia ho deia un tertulià: si analitzes la política del tripartit peça a peça, arribes a la conclusió que hi ha moltes coses positives. Però si ho fas globalment, la sensació és de fracàs. Ja se sap: les parts sovint no formen el tot!

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,

Ja pots imaginar-te que jo no seré tan condescendent. Veig amb sorpresa que a l’hora de fer balanç tots els membres del tripartit s’han posat d’acord en dir que bàsicament ho han fet raonablement bé però no ho han sabut explicar. Penso que això no són més que excuses de mal pagador. S’han fet coses bones, és clar que sí, però al meu entendre el balanç global és manifestament negatiu, i els resultats de les properes eleccions així ho reflectiran, sense cap mena de dubte. Però també podria ser que jo estigués equivocat i que després del 28/11 el tripartit tornés a sumar per formar el tripartit 3. Demà en parlaré al blog.

I aprofito per saludar l’amic Toni (hello Mr. Rodon!). Potser des del Regne Unit no es veuen les coses tan clares, o si vols, tan fosques, com les veiem els que estem “on the spot” i patim la realitat diària.

I això sí, que guanyi el millor!

A.Orte ha dit...

Miquel creu-me si et dic que no hi haurà tripartit 3, ni sumaran (impossible) ni volen tenir una nova experiència. Em sembla que cap dels dos partits (Esquerra i el PSC) volen repetir amb Iniciativa. Això de reiterar tant el tema del tripartit 3 em sona molt a l'època on els socialistes repetien que CiU i el PP acabarien pactant. Van arribar a fer el ridícul anant a un notari, tot i que em sembla que ja tenien força clar que no repetirien l'experiència del 2000, quan van arribar a un acord d'estabilitat als dos nivells de govern.En resum, la qüestió és si CiU governarà sol, en companyia, i si l'equidistància serà tant potent que triaran el PP i Esquerra en funció de les preferències. La resta de debats em semblen força menys importants i improbable (incloent-hi que en Laporta tingui alguna a dir).

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
Deixa’m completar-ho dient que si CiU necessita el PP per governar, pactarà amb el PP. No crec pas que pacti amb Esquerra. Al tiempo!

Daniel Vidal ha dit...

"Com diria en Lakoff, si el rival focalitza en uns issues en els quals tu no pots guanyar, no parlis d'ells".

Segurament, llavors, molts haurien d'estar callats durant molt de temps, o parlar de bolets.