dilluns, 20 de setembre de 2010

Moderaterna

Els Moderats és el partit liberal-conservador suec que ha aconseguit revalidar, per primer cop, la confiança dels electors.
Es tracta d'un partit que va tenir l'oportunitat d'accedir al poder per segon cop a la història als anys 90. La seva tasca era igual de complexa que l'actual: treure Suècia d'una crisi. En aquell moment, el sistema de benestar es sustentava única i exclusivament per la plena ocupació. La càrrega generada per l'atur (al voltant del 10%) en aquella època va provocar un increment massiu del deute públic.
Tot i les promeses de canvis profunds, el govern conservador no va arribar a temps i els canvis i reformes del model de prestacions i serveis públics van arribar a finals dels 90. Aquelles reformes incloien reducció de les prestacions d'atur i la municipalització de molts serveis socials, fet que comportà que cada Ajuntament (allà amb una mida molt major que a casa nostra), desenvolupi un model propi. Paral·lelament va aparèixer el debat sobre l'ús de xecs per la lliure elecció de centres educatius, una de les propostes incorporades pels liberals-conservadors que es va consolidar i que provocà la incorporació d'un canvi en la lògica de prestació dels serveis: l'elecció individual. Avui dia, les critiques al model tradicional no es plantegen tant per la seva eficàcia, sustentació que s'ha vist provada amb els retalls dels 90, sinó per la manca d'elecció.

En aquest temps Suècia ha oscil·lat entre socialdemòcrates i liberal-conservadors (Moderats), que han gestionar la crisi i la sortida d'ella. La societat sueca està cada cop menys polaritzada en relació al model de benestar i actualment, l'arc parlamentari es divideix entre els defensors de noves retallades,  incorporar mesures que garanteixin que les prestacions no desincentiven l'activitat i els defensors del model d'alts impostos a canvi de serveis i jubilacions garantides.
Les noves eleccions han de permetre, per altra banda, que els Moderats triïn entre uns aliats d'ultradreta, que fa anys que no tenien presència activa al Riksdag, o bé l'elecció d'opcions aparentment antagòniques com els verds. Els partits de centre (liberal i de centre), tot i mantenir-se presents, no seran decisius.

3 comentaris:

Toni Rodon ha dit...

Ei Andreu,

Molt bo el post. Es nota que ho coneixes... :P

Alfons ha dit...

Potser t'agradaria unir-te als comentaris dels meus amics suecs del Facebook ;-)

A.Orte ha dit...

GRàcies Toni. Alfons, què opinen els teus amics, contents? De quin pal són? Jo, tot sigui dit, no era de cap dels dos partits grans allà :)